10 d’oct. 2020

Día Mundial de la Salut Mental

Fa gairebé 30 anys que la Federació Mundial de Salut Mental va declarar el primer Dia Mundial de la Salut Mental, i enguany (10 d'octubre) se celebra en un moment en que les nostres vides quotidianes s'han vist considerablement alterades com a conseqüència de la pandèmia de COVID-19.

Confinaments, teletreball, educació a distància i fins i tot limitació dels moviments i de les reunions familiars, s'uneixen a l'amenaça invisible d'un virus de què desconeixem molts aspectes. El repte de 2020 és romandre sa a nivell mental amb les dificultats que estan plantejant les mesures per reduir els contagis que s'estan adoptant en tots els països de l'món. Tot això unit a la informació, de vegades obsessiva, que difonen els mitjans de comunicació, fa que sigui difícil per a algunes persones mantenir el seny.

Per a això, es recomana a la població mantenir-se informats per mitjans fiables de les recomanacions de les autoritats sanitàries, reduir l'exposició de les notícies, mantenir-se actius i seguir rutines saludables de son, alimentació i activitats, mantenir el contacte amb els nostres éssers estimats, reduir el consum d'alcohol i tabac, etc. 

Segons l'experiència adquirida en emergències passades, s'espera que les necessitats de suport psicosocial i en matèria de salut mental augmentaran considerablement en els propers mesos i anys. Invertir en els programes de salut mental en l'àmbit nacional i internacional, infrafinançats des de fa anys, és ara més important que mai. 

La salut mental és una de les àrees més desateses de la salut pública. Prop de 1000 milions de persones viuen amb un trastorn mental, 3 milions de persones moren cada any pel consum nociu d'alcohol i una persona es suïcida cada 40 segons. I ara, milers de milions de persones de tot el món s'han vist afectades per la pandèmia de COVID-19, que està tenint repercussions addicionals en la salut mental de les persones. 

No obstant això, relativament poques persones a tot el món tenen accés a serveis de salut mental de qualitat. Als països d'ingressos baixos i mitjans, més del 75% de les persones amb trastorns mentals, neurològics i per consum de substàncies no reben cap tractament per a la seva afecció. 

Per això, per al Dia Mundial de la Salut Mental d'enguany, l'OMS, juntament amb les organitzacions associades United for Global Mental Health i la Federació Mundial de Salut Mental, demanen, amb el lema “Salut mental per a tothom: major inversió, major accés. Per a qualsevol persona, en qualsevol lloc“, que s'augmenti considerablement la inversió en salut mental.


Per celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental a 2020 us podeu connectar en línia al gran esdeveniment que s'està organitzant per part de l'OMS en el qual experts analitzaran i explicaran què podem fer per mantenir la nostra salut mental. Es retransmetrà en directe a través dels canals oficials de l'OMS a les xarxes socials. 

A nivell local, podeu participar en alguna de les activitats, telemàtiques o presencials, programades per Osonament, o participar a la sessió de l’hora del conte que, dins del programa “Temps de contes”, tindrà lloc a diverses biblioteques de la comarca. En aquest cas, es tracta de “Plou i fa dol”, un conte amb titelles que parla del dol, a càrrec d’Ada Cusidó.

23 de set. 2020

Mobilitat sostenible

La mobilitat sostenible es refereix al transport que és sostenible en el sentit del seu impacte social, ambiental i climàtic. Els components per avaluar la sostenibilitat inclouen els vehicles que s’utilitzen pel transport per terra, aigua o aire; la seva font d’energia; i la infraestructura utilitzada pel transport. La sostenibilitat es mesura per l'eficàcia i l'eficiència del sistema de transport, així com pels seus impactes ambientals i climàtics.


La majoria d’eines i conceptes de la “mobilitat sostenible” es van desenvolupar abans que fos encunyat el concepte. Caminar, el primer mitjà de transport, també és el més sostenible. El transport públic es remunta almenys fins a la invenció del bus públic el 1662. El primer tramvia de viatgers va començar a funcionar el 1807 i el primer servei ferroviari de passatgers el 1825. Les bicicletes a pedals daten de la dècada de 1860. Des de l’antiguitat, el transport de mercaderies es feia mitjançant la força de les persones i els animals o el ferrocarril. 

Aquestes eren les úniques opcions de transport personal disponibles per a la majoria de persones als països occidentals abans de la Segona Guerra Mundial, i continuen sent les úniques opcions per a la majoria de la gent dels països en desenvolupament. 


Els anys que van seguir a la II Guerra Mundial van comportar un augment de la riquesa i una demanda de mobilitat molt més gran per a les persones i els béns. El nombre de vehicles es va multiplicar i la majoria de països i ciutats benestants van invertir molt en carreteres i autopistes, més grans i millor dissenyades, que es consideraven imprescindibles per reforçar el creixement i la prosperitat. La planificació del transport es va convertir en una branca de la planificació urbana i la inversió pública en trànsit, a peu i en bicicleta va disminuir dràsticament. 

Les preocupacions sobre la sostenibilitat d’aquest enfocament es van generalitzar arran de les crisis del petroli de 1973 i la energètica de 1979. L’elevat cost i la disponibilitat limitada de combustible van provocar un ressorgiment de l’interès per les alternatives als desplaçaments en vehicle ocupats per una sola persona. Les innovacions d’aquest període inclouen els carrils per a vehicles d’alta ocupació o els sistemes de cotxes compartits. 

No obstant, els preus del petroli relativament baixos i estables durant els anys vuitanta i noranta van provocar augments significatius en el nombre de vehicles, tant directament perquè la gent va optar per viatjar amb cotxe amb més freqüència i per a distàncies més grans, com indirectament perquè les ciutats van desenvolupar zones d’habitatge suburbà, de botigues i de llocs de treball, que ara es coneixen com a expansió urbana. 

Els mitjans de transport tenen impactes significatius sobre el medi ambient, ja que representen entre el 20% i el 25% del consum energètic mundial i de les emissions de diòxid de carboni. La majoria de les emissions, gairebé el 97%, provenien de la crema directa de combustibles fòssils i les emissions de gasos d'efecte hivernacle del transport augmenten a un ritme més ràpid que qualsevol altre sector que utilitza energia. 


Per promoure la mobilitat sostenible, a nivell europeu, celebrem la Setmana Europea de la Mobilitat. Es tracta d’una campanya de conscienciació dirigida a sensibilitzar els ciutadans pel que fa a l'ús del transport públic, la bicicleta i caminar, al temps que s’anima a les ciutats al fet que promoguin aquests modes de transport invertint en noves infraestructures. 

Se celebra cada any del 16 al 22 de setembre. L’últim dia de la setmana de la Mobilitat és també el Dia Mundial Sense Cotxes, una iniciativa per desincentivar l'ús de l'automòbil en que es fa una crida als ciutadans a deixar aquest mitjà de transport per un dia i provar nous mitjans de desplaçament. 

Poc a poc, la conscienciació dels avantatges de la mobilitat sostenible es va anar estenent i són moltes les ciutats, com Barcelona, que impulsen una mobilitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient i la salut de les persones, promovent les energies alternatives, fomentant l’ús de sistemes de transport saludables, com la bicicleta o anar a peu, millorant els sistemes de transport col·lectiu i apostant per la mobilitat elèctrica per millorar la qualitat ambiental en benefici de tothom.

12 de set. 2020

Marató, la cursa més llarga

La més mítica de les proves d’atletisme té el seu origen llegendari tal dia com avui de l’any 490 aC. Als llibres d’història de l’antiga Grècia trobareu els fets que han propiciat l’aparició de, entre altres, aquests llibres que podeu trobar a la biblioteca:

Amb les maratons, com amb tantes altres coses, tot és començar. Podeu provar amb la “Guía completa running y maratón”; “De la milla al maratón: entrenamiento para corredores de élite y recreativos, jóvenes y veteranos, sanos y enfermos”, de Ricardo Ortega Sánchez-Pinilla o “Camí cap a un somni”, un pla d'entrenament per fer 10 km, mitja marató i marató, de Roger Roca.


A continuació, cal plantejar-se nous reptes. Emilio Sáez Soro proposa transformar-se per córrer més i millor amb “El Reto descalzo”, que està format per 13 maratons per fer en un any i Jorge González de Matauco ens envia “En busca de las carreras extremas: la ruta hacia el Grand Slam Marathon” o connecta amb la llegenda a “Filípides era vikingo”, una sèrie de viatges i maratons a través de Svalbard, Illa de Man, Groenlàndia, Illes del Canal, Illes Aland, Islàndia i Illes Feroe.


Apolo Esperanza llença un desafiament de volta al món a “8 habilidades para afrontar 8 maratones”. També Arcadi Alibés ens proposa “La Volta al món en 80 maratons” i, jugant amb la distància de la prova atlètica ens aconsella “Córrer per ser feliç: 42 motius i 195 raons per córrer” 

El nom de la Marató prové de la llegenda del missatger grec que va ser enviat des del camp de batalla de Marató a Atenes per anunciar que els perses havien estat derrotats a la batalla. Es diu que va recórrer tota la distància sense aturar-se i va irrompre a l'assemblea, exclamant "hem guanyat!", abans de morir. 

De fet, l’historiador grec Heròdot, la principal font de les guerres greco-perses, no esmenta cap missatger enviat des de Marató a Atenes. En el seu relat diu que va ser la part principal de l'exèrcit atenès, qui després d'haver lluitat i guanyat l’esgotadora batalla i tement una incursió naval de la flota persa, va marxar de tornada cap a Atenes amb tot l’equipament militar, arribant el mateix dia. 

Tot i que segons les diverses fonts el nom del missatger canvia, quan, el 1879, Robert Browning va escriure el poema “Filípides”, aquest va passar a formar part de la cultura popular de finals del segle XIX i va ser acceptat com una llegenda històrica. 

Quan s’havien de celebrar els primers Jocs Olímpics moderns a Atenes, el 1896, els organitzadors buscaven un gran esdeveniment, que recordés la glòria de l’antiga Grècia. La idea d’una cursa de marató va sorgir del lingüista francès Michel Bréal, que va ser recolzat per Pierre de Coubertin, el fundador dels Jocs Olímpics moderns, així com pels grecs. 

El mont Pentèlic es troba entre Marató i Atenes, cosa que significa que Filípides i els corredors olímpics, havien de córrer per la muntanya. La ruta Marató-Atenes segueix cap al sud des de la badia de Marató al llarg de la costa, després pren una suau però prolongada pujada cap a l'oest, al Pentèlic, a l'aproximació per l'est cap a Atenes i després, suaument, baixa fins a Atenes. Aquesta ruta, tal com existia quan es van recuperar els Jocs Olímpics el 1896, tenia una longitud aproximada de 40 quilòmetres. 

El guanyador de la primera marató olímpica, el 10 d'abril de 1896 (una cursa només masculina), va ser el grec Spyridon Louis, en 2 hores 58 minuts i 50 segons. La marató es va realitzar en la ruta tradicional de Marató a Atenes, que va acabar a l’estadi Panathinaikos, seu dels Jocs Olímpics de 1896. 

Com era tradicional, El Comitè Olímpic Internacional va acordar que la distància per a la marató olímpica de Londres del 1908 seria d’uns 40 quilòmetres. Els organitzadors, però, van decidir un recorregut de 26 milles des de la sortida al castell de Windsor, sota el balcó de la reina Victòria, fins a l’entrada a l’Estadi a Londres, seguida d'una volta parcial de 385 iardes fins a la meta. Així és com va quedar establerta la distància estàndard de 42,195 quilòmetres (26,219 milles) per a la marató.

28 d’ag. 2020

La dona darrere el monstre

Autora d’una de les obres més representatives del romanticisme, Mary Wollstonecraft Godwin, de casada Mary Shelley (1797-1851) va tenir una vida tràgica des del principi. La seva mare, Mary Wollstonecraft, va morir d'infecció poc després del naixement i la petita va tenir una gran vinculació amb el seu pare, William Godwin, que li va donar una educació poc convencional però molt avançada per l’època.


La petita Mary va estar fortament influenciada per les obres dels seus pares. La seva mare defensà a les seves obres que les dones no són per naturalesa inferiors a l'home i va establir les bases del feminisme modern i el seu pare, polític i filòsof precursor de l’anarquisme, es reunia sovint a casa amb els seus amics, escriptors i polítics.

Quan tenia setze anys, Mary va conèixer al poeta i pensador Percy Bysshe Shelley, mentre aquest visitava el seu pare. Godwin no estava d'acord amb la relació de la seva filla amb un home gran i casat però separat, per la qual cosa van fugir a França juntament amb Claire Clairmont, la germanastra de Mary.

L’any 1816 és conegut com “l’any sense estiu”, per les alteracions climàtiques provocades per l’erupció del Tambora a Indonesia. Aquell estiu, Mary, Percy i Claire van anar a visitar l'amant de Claire, Lord Byron, al llac Ginebra, a Suïssa, però les precipitacions incessants van obligar a Mary Shelley, Percy Bysshe Shelley, Lord Byron, John William Polidori, i altres amics a quedar-se a l'interior de la Vila Diodati.

Aquests dies a la Vila Diodati, farcits de tensió, opi i converses intel·lectuals, sempre van ser recordats per Mary Shelley com els més feliços. Inspirat en una col·lecció d’històries de fantasmes alemanyes que havien llegit a la vora del foc, Lord Byron va proposar un concurs per veure qui podia escriure la història més esgarrifosa. Byron va aconseguir escriure només un fragment basat en les llegendes sobre vampirs que havia sentit mentre viatjava pels Balcans, i a partir d’aquest fet, John Polidori va crear “The Vampyre” (1819), el progenitor del gènere literari romàntic dels vampirs.

Mary estava inquieta, incapaç de pensar en una història. Fins que una nit les discussions es van centrar en la naturalesa de la vida i la mort, les idees de Darwin i els experiments de Luigi Galvani. Va ser després de mitjanit abans de retirar-se, i sense poder dormir, que es va veure posseïda per la seva imaginació i va començar a escriure el que va suposar que seria una història curta.

Amb l'estímul de Percy Shelley, va ampliar la història per fer una novel·la completa, que va tenir enllestida a la primavera de 1817. L’1 de gener del 1818 es va publicar la primera edició, amb només 500 exemplars, de “Frankenstein or The Modern Prometheus”.

Prometeu, a la mitologia grega, va ser el Tità que va crear la humanitat a la imatge dels déus, va robar el foc a Zeus i li va donar als homes, per la qual cosa va ser castigat a estar lligat a una roca on una àliga li menjava el fetge, que es regenerava cada dia. Mary Shelley era vegetariana i va veure Prometeu no com un heroi sinó com un diable i el va culpar de portar foc a l’home i, amb això, també el vici de menjar carn.

Tot i que tothom sap que la criatura és un compost de parts del cos empeltat de cadàvers i reanimat per l’ús d’electricitat, aquesta descripció no és coherent amb el treball de l’autora, sinó el resultat de la popular adaptació al cinema de James Whale del 1931. En l’obra original de Shelley, Victor Frankenstein descobreix un principi de vida anteriorment desconegut però elemental, i aquesta visió li permet desenvolupar un mètode per donar vida a la matèria inanimada, tot i que la naturalesa exacta del procés no s’especifica.

Mary i Percy van tornar a Anglaterra el setembre de 1816 i es van poder casar a finals d’any, després del suïcidi de la primera esposa de Percy Shelley. La tragèdia va continuar present a la vida de Mary Shelley, que va perdre tres dels quatre fills que va tenir i que va quedar vídua als 25 anys, quan Percy es va ofegar mentre navegava a Itàlia. A partir d’aleshores es va dedicar a escriure i promocionar l’obra del seu marit fins que va morir d'un tumor cerebral l'1 de febrer de 1851.

A les biblioteques i a ebiblio podeu trobar fàcilment alguna edició de la seva obra o alguna de les versions cinematogràfiques.