27 de març 2020

Fem salut amb la coherència cardíaca

L’activitat és essencial per a la nostra forma física i benestar, i alguns exercicis són molt fàcils de fer a la nostra sala d’estar. Per mantenir-se en forma mentre esteu a casa, no cal tenir un gran equipament ni molt espai. Podeu fer flexions, abdominals, squats ("sentadillas") o pujar i baixar escales, si en teniu. Des d'aquí, però, us proposem un exercici ben senzill, que no us farà vessar ni una gota de suor: la coherència cardíaca, una tècnica de respiració amb múltiples beneficis.

Entre el cor i el cervell hi ha una comunicació directa a través del sistema nerviós perifèric autònom, el qual està compost per dos ramals. El ramal simpàtic s'activa quan estem en perill alliberant adrenalina, accelerant el ritme cardíac. El ramal parasimpàtic actua com una mena de fre, alliberant neurotransmissors que disminueixen la freqüència cardíaca.

L'ideal és que tots dos es trobin en equilibri, però si vivim permanentment tensos i estressats o, fins i tot, a causa de les preocupacions quotidianes, es produeix un desequilibri que afecta el nostre cor, que bategarà de manera caòtica i irregular, amb accelerades i frenades. Succeeix el contrari amb emocions com l'alegria, la gratitud i l'amor, que afavoreixen la coherència cardíaca.

Però, què és la coherència cardíaca?

La coherència cardíaca és un estat en què la freqüència dels batecs és regular i presenta una alternança harmoniosa amb un patró repetitiu, ordenat i predictible. La respiració i la tensió arterial es sincronitzen ràpidament amb el ritme cardíac aportant molts beneficis, incloent una sensació immediata de benestar i calma, disminució de la pertorbació i ansietat del son, així com un millor control de l’estrès.

El principi és molt senzill i es pot implementar amb un simple rellotge. No obstant, hi ha moltes aplicacions per descarregar al mòbil que us donaran un cop de mà. 

Per començar, inhaleu pel nas durant 5 segons i bufeu per la boca durant 5 segons, repetint-ho 5 minuts. Us recomanem que feu aquest exercici tres vegades al dia.


La pràctica regular de les tècniques de coherència cardíaca pot aportar múltiples beneficis, tant a nivell psicològic com físic: Millora la capacitat d'atenció, concentració i processament de la informació, redueix l'estrès i la fatiga, facilita l'autoregulació emocional i enforteix el sistema immunitari.

Cuideu-vos mantenint-vos actius.

26 de març 2020

Ludwig Van Beethoven

Enguany és compleix el 250 aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770), que va morir tal dia com avui, el 26 de març de 1827. No només va ser un dels més grans compositors de la història, que va revolucionar la música clàssica, sinó que diferents fonts el descriuen com un ésser atabalat, misantrop, desordenat, groller, irrespectuós, descuidat amb la seva vestimenta i amb un esperit anàrquic.

El petit Ludwig va haver de patir un pare alcohòlic, que volia un fill prodigi que guanyés diners fent concerts com Mozart. Per això el va fer estudiar i practicar dia i nit des de molt petit i, fins i tot, mentia sobre la seva edat fent-lo passar per més jove del que era. Això va tenir un doble efecte en ell doncs per una banda va sorgir el geni musical que portava a dins i per l’altra va haver de descuidar els estudis i va ser pràcticament analfabet.

Fill de la il·lustració com era, Beethoven admirava Napoleó i tot el que havia fet per estendre la revolució per Europa. L’any 1804 va acabar una obra plena de força, la seva simfonia Bonaparte. Quan poc després Napoleó es va auto-proclamar emperador, el compositor, en un rampell de ràbia, va estripar la primera pàgina de la partitura i, considerant-lo mort, va afegir un nou títol: "Simfonia heroica, composta per celebrar la memòria d'un gran home".

Dues de les seves composicions més populars també tenen curioses històries al darrera.
La sonata “Clar de lluna” va ser un gran èxit des del primer moment y fou escrita per a la seva alumna Julie Guicciardi. Tot i que durant molt temps es va guanyar la vida amb elles, Beethoven odiava fer classes de piano, llevat que fossin persones de gran talent o joves boniques. El compositor mai va conèixer aquesta sonata amb aquest nom, perquè va ser el poeta Ludwig Rellstab qui la va anomenar així, per primera vegada, 5 anys després de la seva mort.

Hi ha diverses Elisabeth a les que s’atribueix la dedicatòria de “Para Elisa”. Aquesta obra per piano va ser publicada en 1867, 40 anys després de la mort del compositor, transcrita per Ludwig Nohl d'un manuscrit autògraf de Beethoven. Realment la va compondre ell? Hi ha qui diu que va ser Nohl el que va donar forma definitiva a l'obra, basant-se en els esbossos del manuscrit 116 del compositor alemany.

Sempre va tenir problemes de salut des que va néixer. Com és ben sabut va patir sordera i també tifus, reumatisme, infeccions, problemes a la pell, hepatitis crònica i cirrosi. La seva sordesa va ser (probablement) a causa de la verola o el tifus. A partir dels 27 anys la seva audició va passar a ser pràcticament nul·la escoltant únicament un constant brunzit. La hepatitis y la cirrosis probablement van ser la causa de la seva mort, doncs la seva autòpsia va mostrar un fetge destrossat. També hi ha qui diu que va morir enverinat perquè analitzant cabells seus s’han trobat grans quantitats de plom. Es clar que en aquella època s’afegien sals de plom al vi barat i Beethoven bevia molt.

A ebiblio podeu trobar recursos bibliogràfics per conèixer la seva vida i obra i també teniu accés a vídeos i un ampli fons sonor. Podeu accedir des del menú de matèries de l’esquerra de la pantalla d’inici, desplegant la opció de música, on podeu optar per la música clàssica o per l’accés a Naxos. Tots dos us permetran escoltar online les grans composicions, conegudes o no, de Ludwig van Beethoven.


25 de març 2020

Uderzo, Goscinny, Astèrix i Obèlix

Amb motiu de la mort d’Albert Uderzo (1927-2020), un dels grans noms de la història del còmic, repassem la seva trajectòria professional. A ebiblio podeu trobar alguns dels àlbums i adaptacions al cinema de les aventures d’Astèrix, el seu personatge més popular.
En 1941, durant la II Guerra Mundial, se’n va a viure a la Bretanya amb el seu germà. Això li permet conèixer la Bretanya profunda i apreciar les seves gents. Anys més tard, Uderzo localitzarà el poble d’Astèrix a la Bretanya, l’únic paisatge francès que coneixia bé en aquell moment.

En acabar la guerra, il·lustra novel·les i pàgines de notícies i publica històries en diferents diaris. El 1951 coneix René Goscinny (1926-1977). Tots dos descobreixen passions comunes per Walt Disney, Laurel i Hardy i la historieta i decideixen treballar junts. Entre les seves primeres creacions es troben les aventures d'Oumpah-Pah, el pel roja, tot i que al principi no va tenir gens d’èxit. Tots dos viatgen regularment a Bruxeles, on es troben amb els dibuixants belgues: Morris, Franquin, Peyo, Graton... Amb aquest darrer formen una mena de sindicat per intentar canviar el fet que els drets de les obres dels dibuixants pertanyien a les editorials i no als autors. Això el fa perdre la feina i figurar en una “llista negra”.

El 1957, Goscinny, que treballa per la revista “Tintin”, el recomana, i junts publiquen algunes històries, com una nova versió d’Oumpah-Pah, que es converteix en la seva primera gran sèrie. En 1959, Goscinny i Uderzo participen en el llançament de la revista “Pilote”, on publiquen les primeres entregues de les aventures d’Astèrix. El 1961 apareix  el primer àlbum de la sèrie; “Astèrix el Gal”.

Astèrix atreu un nombre creixent de lectors, convertint-se aviat en un dels èxits més importants del còmic en francès. Durant la dècada dels seixanta, Uderzo es centra exclusivament en la seva creació principal i, amb Goscinny, realitza una història a l'any i supervisa minuciosament el desenvolupament del merchandising. El 1974, Goscinny i Uderzo, decebuts per la debilitat tècnica dels primers dibuixos animats extrets dels seus àlbums per l'estudi Belvision, van crear els Estudis Idéfix, per tal de controlar millor les següents adaptacions de les aventures dels gals irreductibles.

El 1977, poc abans de la seva mort, René Goscinny va rescindir el seu contracte amb Dargaud, el seu editor, a qui va demandar pels drets sobre Lucky Luke i va demanar a Uderzo que deixés de fer els dibuixos per a l'actual episodi “Astèrix a Bèlgica”, però després de la mort de Goscinny, Dargaud va obligar a Uderzo per justícia a donar-li. Uderzo també inicià accions legals contra Dargaud que es van allargar fins a 1998.

Uderzo participava en el desenvolupament dels guions d’Astèrix. Discutia amb Goscinny per tal de trobar la motivació, la idea guiada. Després Goscinny elaborava una sinopsi detallada incloent els diàlegs. Uderzo no canviava res, però a vegades lliscava petits gags visuals. Molts lectors escrivien per animar Uderzo a recuperar Astèrix i el dibuixant va decidir el 1979 continuar la sèrie escrivint els seus propis guions i creant la seva editorial. El primer dels seus vuit guions en solitari, “La gran rasa” inspirat en el mur de Berlín fou un èxit excepcional amb dos milions d’exemplars venuts.

El 2013, després d'un fort dolor a la mà, incapaç de dibuixar més, va passar la batuta a Didier Conrad per al dibuix i a Jean-Yves Ferri pel guió d'Astèrix. S’han publicat quatre àlbums i, malgrat els comentaris negatius dels crítics, el públic continua aclamant la sèrie, els últims àlbums de la qual són les edicions més grans de la història del còmic europeu.

24 de març 2020

Pasqual Bernat, el nostre Booktuber de capçalera

Els booktubers son persones apassionades per la lectura, i per compartir les seves vivències amb els llibres, que utilitzen Youtube com una finestra per la que mostrar a l'exterior la seva vida com a lectors. No és fàcil posar-se davant d'una càmera, i molt menys exposar opinions personals, per això hem d’agrair la tasca de promoció de la lectura han fet i estan fent. 

De booktubers hi ha per a tots els gustos, però des d’aquí us volem recomanar el canal d’en Pasqual Bernat, director del Club de Lectura de la nostra biblioteca, professor i president de l'Associació d’Estudis Torellonencs, l’ADET.

En Pasqual va néixer a Barcelona el 1958, és doctor i màster en història de la ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) d'aquesta mateixa universitat. Gran aficionat a l’obra de Jules Verne va ser fundador de les societats catalana i Hispànica Jules Verne.

Professionalment, ha estat soci fundador de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica i el seu àmbit principal de recerca és la història de les ciències de la vida, en particular la dels segles XVIII i XIX. També treballa sobre la història de la ciència en els àmbits geogràfics locals i en les relacions entre literatura i ciència al llarg de la història. Ha escrit nombrosos articles i diverses monografies sobre aquests temes com “L'Empremta dels científics: sis estudis biogràfics de científics de Torelló” o “100 moments estel·lars de la ciència: fets, anècdotes, llegendes i personatges”.

A en Pasqual li ha agradat llegir des de sempre i també compartir les seves lectures. D'aquí la seva presència en diversos clubs de lectura de biblioteques de la comarca i la creació d’aquest canal de YouTube. Li agrada tota mena de literatura i els assajos, sobretot científic i filosòfic. Quan llegeix, en Pasqual és d’aquells que es submergeixen en la història, per això ha anomenat el canal "Lectures viscudes", perquè viu intensament el que li explica l'escriptor o escriptora de torn.