19 de febr. 2021

El creador del Diari d'en Greg fa 50 anys

A l’exemplar d’abril de 2009, la revista TIME va nomenar Jeff Kinney com una de les persones més influents del món. Polític? Economista? Artista? Filòsof? Qui és Jeff Kinney

Jeff Kinney va néixer el 19 de febrer de 1971 a Fort Washington, una petita ciutat de poc més de vint mil habitants, molt a prop de la capital dels Estat Units. De nen llegia els còmics de l’ànec Donald del seu admirat Carl Barks i les novel·les infantils de Judy Blume. Després va anar a l’institut a Forestville i finalment es va graduar a la universitat del seu estat, Maryland, l’any 1993. 

Va ser durant la seva etapa universitària, primer com a estudiant d’informàtica i més tard de dret, que va crear el personatge d’Igdoof. Es tractava d’un còmic realitzat per al diari del campus, que va ser molt popular a la universitat, però que va ser rebutjat diverses vegades quan Kinney va intentar que li publiquessin en altres diaris. 

Com a resultat, va decidir que intentaria fer un llibre i, l’any 1998, Kinney va començar a treballar sobre la idea d'un pringat d’institut, anomenat Greg Heffley, que escriu històries il·lustrades sobre la seva vida personal. L’autor diu que les històries i els personatges són una mena de versió divertida d’ell mateix i la seva pròpia família, amb una enorme quantitat de ficció. 

El desenvolupament del Diari d’en Greg es va allargar fins que l’any 2004 va decidir fer una prova per veure si aquest recurs narratiu podia agradar al públic. FunBrain, un lloc web de jocs educatius per a infants i adults, va començar a publicar en línia una sèrie d’entrades diàries durant més d’un any i l’èxit de la versió digital, que va rebre milions de visualitzacions, va animar l’autor a cercar un editor per al seu llibre.
 
Kinney el va trobar, el 2006, a la primera edició del New York Comic Con, una convenció anual dedicada als còmics occidentals, novel·les gràfiques, anime, manga, videojocs i altres mitjans. L’autor va signar un acord per fer diversos llibres amb l'editor Harry N. Abrams. 

A l'abril de 2007, es va publicar Diary of a Wimpy Kid i el llibre es va convertir en un èxit instantani. Amb unes vendes arreu del món de més de 250 milions d’exemplars, fins ara, s'han publicat gairebé trenta llibres d’en Greg, inclosos els diaris de les pel·lícules, llibres de bricolatge, i fins i tot la biografia que va escriure en Rowley, el millor amic d’en Greg. 


Durant diversos anys les històries d’en Greg han guanyat el Nickelodeon Kids Choice Award al llibre més votat pels lectors infantils i juvenils. També s’han realitzat tres versions cinematogràfiques protagonitzades per Zachary Gordon (Greg) i Robert Capron (Rowley) i basades en els quatre primers volums del Diari, que van rebre bones crítiques i un gran èxit de públic. Anys després, es va filmar la quarta pel·lícula, sobre el novè diari, amb Jason Drucker com en Greg, però a diferència de les seves predecessores, les crítiques ja no van ser tan bones. 

Actualment, Jeff Kinney viu amb la seva dona y els seus dos fills a Plainville, Massachusetts, on tenen una llibreria i cafeteria. Ell, a més de continuar escrivint i il·lustrant, també crea continguts a Poptropica, el lloc web on apareixen personatges i esdeveniments del Diari d'en Greg. 

Gran aficionat als esports, a Jeff KInney li agrada anar amb la família a veure els partits de bàsquet dels Celtics i els de futbol americà dels New England Patriots. Amb tot, Kinney defensa que els infants haurien de passar més temps llegint, com a alternativa al temps que dediquen a les pantalles, perquè llegir és divertit i perquè com més llegim, més gaudim de la vida.

8 de febr. 2021

75è aniversari de l’Editorial Alpina

Tots els aficionats a les caminades i l'excursionisme han utilitzat alguna vegada un dels seus mapes i, per això, celebrem el setanta-cinquè aniversari de l’Editorial Alpina.


Salvador Llobet i Reverter (1908 - 1991), doctor en geografia i autor de nombrosos llibres i publicacions fou cofundador, el 1928, de l'Agrupació Excursionista de Granollers i, el 6 de febrer de 1946, creador de l'Editorial Alpina junt amb el geòleg Noel Llopis, l'enginyer Josep Maria Puchades, el dibuixant d'arts gràfiques Xavier Coll i el llibreter Joan Quera. 

Aquell grup d’aficionats i amants de la muntanya van ser dels primers, en uns moments en que no hi havia cartografia, a realitzar mapes i publicacions al servei del món excursionista. La seva intenció era la de fer excursionisme amb bons mapes, tot i que la primera obra publicada, el 1946, va ser un “Manual de alpinismo”, traduit del francès al castellà pel mateix Noel Llopis. 

Des d'un primer moment, tant el format, mapes i guies de caràcter excursionista i de muntanya, com la concepció dels mapes, majoritàriament obres de format de butxaca, van representar una novetat inèdita al nostre país i va contribuir a divulgar la cartografia excursionista i el coneixement geogràfic. 

Malgrat la censura, que obligava a fer les publicacions en castellà, van catalanitzar, ampliar i respectar tant com van poder els topònims en català. Aquest fet ha convertit els mapes d'Alpina en la referència de qualsevol estudi toponímic a Catalunya.


L'equilibri entre el mapa científic i el mapa com a eina d'orientació, fàcil d'utilitzar, va convertir l’editorial Alpina en un referent per als excursionistes, gràcies als seus mapes, acompanyats per la clàssica guia de color taronja. 

Quan Salvador Llobet va morir el març de 1991, l'empresa va passar uns moments difícils pel conflicte entre les dues famílies propietàries, els Coll i els Llobet. La manca d’acord va motivar la dissolució de l'empresa el mes d’abril de 1992. Uns mesos més tard, el juliol de 1992, Montserrat Llobet junt amb els seus germans i un deixeble del seu pare, el geògraf Antonio Gómez Ortiz va crear una nova editorial: la societat limitada Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques (GSLL). Com que la marca era propietat seva, la nova empresa va poder continuar publicant com a “Editorial Alpina”. 

Els darrers anys del segle XX va realitzar col·laboracions amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya i la Gran Enciclopèdia Catalana. El resultat va ser la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en la redacció dels mapes en format electrònic i el desenvolupament de productes amb la integració del GPS. L'editorial es mou en el món de les noves tecnologies sense descuidar el factor humà i encara hi ha un treball de camp que és imprescindible per a la confecció dels mapes. 

Amb el temps, el fons editorial, format principalment per mapes, guies i manuals, s’ha anat ampliant amb les guies excursionistes per aquells que busquen rutes de muntanya exigents i guies més senzilles per a la familia. Actualment, també públiquen obres literàries o literatura infantil, sempre amb temàtica muntanyenca o excursionista.

20 de gen. 2021

Terror i misteri amb Edgar Allan Poe

Quan va néixer a Boston, el 19 de gener de 1809, els seus pares, actors, estaven interpretant “El rei Lear”, de William Shakespeare, el van batejar amb el nom d’un dels personatges de l’obra. El pare abandonà aviat la família i la mare va morir quan el petit Edgar Poe tenia 2 anys. Acollit per John Allan, un comerciant de Virginia, va ser batejat el 1812 com Edgar Allan Poe.
 
La família Allan va viatjar al Regne Unit el 1815 i Poe va assistir a diverses escoles i, a la tornada a Richmond, es matricula a la universitat per estudiar llengües antigues i modernes. Els deutes de la seva afició al joc el van allunyar del seu pare d’acollida i al cap d’un any, el 1827, va deixar la universitat per marxar a Boston on va treballar com a escrivà i escriptor de diaris per seguir endavant. Aquell any va publicar el seu primer llibre, que pràcticament no va rebre cap atenció. 

Les dificultats econòmiques, però, el van fer mentir sobre la seva edat per poder-se allistar a l'exèrcit per cinc dòlars al mes. En els dos anys següents va assolir el rang de sergent major d'artilleria i, no sense dificultats, va aconseguir entrar a l’acadèmia militar de West Point el 1830, d’on va ser expulsat l’any següent. L’ajut econòmic dels seus companys de West Point li van permetre publicar un nou poemari. 

Tot i que anys més tard va escriure els seus millors poemes: “El corb” (1845) o “Annabel Lee” (1849), donat el seu poc èxit com a poeta, Poe començà a escriure prosa, publicant el 1832 el seu primer relat gòtic i, el 1833, va guanyar un premi de 50 dòlars pel conte “Manuscrit trobat en una ampolla”. 

L’any 1836 Poe es va casar, mentint sobre l’edat d’ella, amb una cosina de només 13 anys. El matrimoni va durar fins a la mort de la seva dona, 11 anys més tard, de tuberculosi. 

En aquella època, la manca d'una llei internacional sobre drets d'autor feia que els editors sovint publiquessin obres d’autors britànics en lloc de pagar per l'obra nova dels nord-americans. Malgrat aquesta dificultat i els seus problemes amb la beguda, en els anys següents va consolidar la seva carrera d’escriptor fins a convertir-se en un dels primers autors del seu país que va poder viure només de l’escriptura, escrivint per a diverses publicacions i publicant la seva única novel·la, “Les aventures d'Arthur Gordon Pym” (1838) i els contes i poemes que l’han fet immortal. 

L’èxit d’històries com “La caiguda de la casa Usher” (1839), “Els crims del carrer Morgue” (1841), “El pou i el pèndol” (1842), “El gat negre” (1843) o “La bota d’amontillat” (1846), van convertir Poe en un dels primers autors nord-americans del segle XIX a fer-se més popular a Europa que als Estats Units. 

Poe va escriure gran part de la seva obra utilitzant temes dirigits específicament a gustos del mercat massiu i sovint incloïa elements de pseudociències populars. Les seves obres més conegudes són gòtiques i els seus temes més recurrents tracten qüestions referents a la mort, com els efectes de la descomposició, les preocupacions de l'enterrament prematur, la reanimació dels morts i el dol. 

Més enllà de l’horror, Poe també va escriure sàtires i contes d’humor utilitzant la ironia i l'extravagància, sovint en un intent d’alliberar el lector de la conformitat cultural. Durant la seva vida, Poe va ser reconegut sobretot com a càustic crític literari i un dels seus objectius favorits fou l'aclamat poeta Henry Wadsworth Longfellow.

Els primers contes de ficció de detectius de Poe van assentar les bases per a futurs detectius de la literatura com Sherlock Holmes. L’obra de Poe no només va influir Conan Doyle, sinó que també ho va fer en autors com Jules Verne, H.G. Wells, Henry James o H.P. Lovecraft i, com molts artistes famosos, ha generat imitadors. Una de les tendències entre els imitadors de Poe han estat els clarividents o persones amb "poders" psíquics que afirmen que "canalitzen" poemes de l'esperit de Poe. 

La causa de la seva mort continua envoltada de misteri i amb nombroses especulacions perquè, com si d’un dels seus relats es tractés, el 3 d’octubre de 1849, van trobat Poe delirant pels carrers de Baltimore i va ser traslladat a l’hospital on va morir quatre dies més tard. En cap moment va poder explicar com havia arribat a trobar-se en aquell estat, ni com és que anava vestit amb una roba que no era seva. 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals i al portal electrònic ebiblio teniu a la vostra disposició gran quantitat d’obres escrites per Edgar Allan Poe, sobre la seva vida i obra i adaptacions en àudio i vídeo de les seves històries plenes de misteri i imaginació.

14 de gen. 2021

Lewis Carroll i Alícia

Aquest any es compleix el 150 aniversari de la publicació de “A través del mirall” i, com que el mes de gener va ser tant el del seu naixement com el de la seva mort, avui us oferim unes pinzellades de l’obra i vida de Charles Lutwidge Dodgson (27 de gener de 1832 - 14 de gener de 1898). Més conegut pel pseudònim de Lewis Carroll, va ser un escriptor anglès que va destacar per la seva facilitat utilitzant els jocs de paraules, la lògica i la fantasia a l'hora d'escriure. És especialment popular per haver-nos deixat les aventures d’Alícia

Provinent d’una família de l’alta jerarquia de l’església anglicana, fou educat a casa fins que va ser enviat a la Rugby School, una de les nou "grans" escoles d'elit d'Anglaterra. Seguint la tradició familiar, el 1850 ingressà a la universitat d’Oxford, a la Christ Church, on va viure la major part de la seva vida com a professor... de matemàtiques i publicant fins a una dotzena de llibres. 

En termes generals, ha estat tradicionalment considerat com políticament, religiós i personalment conservador. Amb una vida austera i quadriculada, era tímid i estava impressionat pels senyors i es comportava com un esnob amb els inferiors. 

Des de jove, va escriure poesies i contes publicats a diverses revistes amb un èxit moderat. Segons sembla, el 1856 va traduir al llatí el seu nom "Charles Lutwidge" com "Carolus Ludovicus", a continuació el tornà a traduir a l'anglès com "Carroll Lewis" i finalment el va invertir per convertir-lo en "Lewis Carroll". 

El 1856, Henry Liddell va arribar a Christ Church com a degà i, amb ell, la seva família. Una de les seves filles, Alice Liddell, és àmpliament identificada com l'original d'”Alícia al país de les meravelles”, tot i que Carroll sempre ho va negar malgrat el poema acròstic del final de “A través del mirall” i les moltes referències amagades al text dels dos llibres.
 
Tot i que no hi ha gaire informació directa, és molt possible que en una de les excursions que feia amb les germanes Liddell, Lewis Carroll inventés l’esquema de la trama que finalment es va convertir en el seu primer i més gran èxit comercial. Va explicar la història a Alice Liddell i ella li va suplicar que l'escrivís. Dos anys més tard, el 1864, havia enllestit un manuscrit il·lustrat a mà titulat “Les aventures d'Alicia sota terra”. El 1865 es va publicar “Alícia al país de les meravelles”, amb il·lustracions de Johnn Tenniel. 

Com és ben sabut, tracta d'una jove anomenada Alicia, que cau a través d'un forat de conill a un món subterrani de fantasia poblat per peculiars criatures antropomòrfiques. Es considera un dels millors exemples del gènere de la “nonsense literatura”, que utilitza elements que tenen sentit amb alguns que no, amb l'efecte de subvertir les convencions lingüístiques o el raonament lògic. 

“Alícia al país de les meravelles” és una de les obres de ficció en anglès més conegudes i populars, la seva narrativa, estructura, personatges i imatges han tingut una gran influència en la cultura i la literatura populars, especialment en el gènere fantàstic. Amb traduccions a gairebé un centenar d’idiomes i moltes adaptacions per a l’escena, pantalla, ràdio, art, ballet, parcs temàtics, jocs de taula i videojocs, el mateix Carroll va publicar una seqüela el 1871, titulada “A través del mirall i allò que l’Alícia hi va trobar”. 

Alice torna a entrar al món fantàstic, aquesta vegada a través d’un mirall. Allà troba que, com en un mirall, tot s’inverteix, inclosa la lògica (per exemple, córrer us ajuda a romandre estacionari, allunyar-vos d’alguna cosa us porta cap a ella, etc.). Mentre que el primer llibre té com a base el joc de cartes, “A través del mirall” es basa en un joc d’escacs, jugat en un tauler d’escacs gegant. La majoria dels personatges principals estan representats per una peça d’escacs, sent Alice un peó. 

Gran aficionat a la fotografia, va fer molts estudis sobre homes, dones, nois i paisatges. Tot i que les seves fotografies de nens es van fer amb un pare present, la seva preferència per dibuixar i fotografiar nens nus ha creat una polèmica entre els que diuen que l'interès de Lewis Carroll pels infants tenia un element eròtic i els que l’inclouen dins del "Victorian Child Cult", que percebia la nuesa infantil com una expressió d'innocència.