16 de gen. 2020

Recomanem: La batalla de l’Ebre. 14 itineraris en BTT


L’episodi bèl·lic més llarg, cruent i decisiu que ha viscut el nostre país en l’època contemporània fou la batalla de l’Ebre. Entre juliol i novembre de 1938 es van perdre desenes de milers de vides i les darreres esperances de la República de capgirar la Guerra Civil.

La batalla de l’Ebre. 14 itineraris en BTT” ens ofereix la possibilitat de fer esport i turisme pels escenaris de la guerra. La majoria de rutes circulen per les comarques de la Ribera d’Ebre, on es produí el pas principal del riu, i la Terra Alta, on van tenir lloc els enfrontaments més importants i on hi ha més vestigis. També es poden conèixer altres escenaris situats al Segrià, El Baix Cinca o el Montsià.

Els itineraris tenen una breu introducció amb els aspectes més destacats i les dades tècniques i oscil·len entre els 20 i els 55 quilòmetres. Han estat pensats per a un usuari mitjà de la BTT i, malgrat que requereixen una certa resistència física, no tenen dificultats tècniques considerables. A més, alguns dels recorreguts poden enllaçar-se entre si i algunes rutes permeten fer alguna aproximació a peu i visitar espais relacionats amb la batalla de l’Ebre no accessibles amb BTT.

L’autor, David Sancho Cepero, va néixer a Barcelona el 1973 i és llicenciat en Història i màster en Patrimoni Cultural per la Universitat de Lleida. Actualment, treballa com a professor de secundària i ha col·laborat amb les revistes “Sàpiens” i “Vèrtex”, i és coautor dels llibres “Racons, les rutes del Temps d’Aventura” (2007) i “Noguera, 17 excursions en BTT” (2010). En l’àmbit educatiu, és coautor de la guia didàctica “Corba de Foc: el Cap de Pont de Balaguer” (2011), editada pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

27 de des. 2019

Recomanem: Excursions amb raquetes de neu


Les raquetes de neu són uns estris que s'acoblen a les botes i serveixen per desplaçar-se amb més comoditat i rapidesa sobre terreny nevat. Es fan servir sobretot en la pràctica del muntanyisme o alpinisme a l’hivern. Distribueixen el pes de la persona sobre una superfície més gran de manera que el peu no s'enfonsi completament a la neu, com a conseqüència del que s'anomena "flotació".

En el passat eren eines essencials per a comerciants de pell, caçadors i qualsevol persona que necessités moure's per àrees on nevava sovint. Actualment, s'utilitzen principalment per al lleure, excursionistes i corredors als que agrada continuar fent-ho a l’hivern.

Les raquetes de neu tradicionals tenen un marc de fusta dura amb cordons de pell. I les modernes, majoritàriament, són fetes de metall lleuger o són una única peça de plàstic acoblada al peu per a distribuir el pes.

Al llibre "Les 50 millors excursions amb raquetes de neu" trobareu itineraris de longitud i dificultat variable. Alguns es poden fer en diversos dies aprofitant els refugis de muntanya, però sempre per paratges de mitjana i alta muntanya prepirinencs i del Pirineu.



18 de des. 2019

Recomanem: Les Suites per a violoncel de J.S. Bach

Johann Sebastian Bach va compondre les 6 Suites per a violoncel sol sense baix (BWV 1007 a 1012) a principis del segle XVIII. Degut a la seva dificultat tècnica i al fet que les còpies de les partitures conservades no tenien anotacions d'interpretació de l’autor, durant més de 200 anys van ser relegades a l’aprenentatge i pràctica de l’instrument, eren poc conegudes i rarament s’interpretaven en públic.

A l'edat de 13 anys, el violoncel·lista català Pau Casals va trobar, a una botiga de segona mà de Barcelona, una còpia de les partitures i va començar a estudiar-les. Tot i que posteriorment va interpretar les obres en públic, no va ser fins al 1936, quan tenia 60 anys, que va començar a enregistrar-les. Poc desprès la popularitat de les suites de Bach es va disparar i actualment estan entre les composicions més representades de l’autor.

Aquestes suites per a violoncel aconsegueixen l'efecte de la música  polifònica de tres a quatre veus en una sola línia musical. Com és habitual en les suites musicals barroques, cada moviment es basa en un tipus de dansa (alemanda, corranda, sarabanda, minuet, borreia, gavota, i giga).

Les sis suites han estat interpretades i enregistrades també per molts violoncel·listes de renom com Mstislav Rostropovich, Paul Tortelier i Jo-Jo Ma. Cadascuna de les suites per violoncel s'estructura en sis moviments i el preludi de la primera suite és el fragment més popular de tots.

30 de maig 2019

Recomanem: Rere les passes dels templers

En una època en que el món de les peregrinacions, el culte a les relíquies religioses i l’activitat bèl·lica contra els enemics de la fe estaven molt relacionats, no és gens estrany que l’any 1120 fou fundat a Jerusalem l’orde dels Pobres Cavallers de Crist, els Templers.

L’autor de “Rere les passes dels Templers: la veritable història de l'orde del Templeen terres catalanes”, Ramon Sarobe és llicenciat en història medieval. Ha estat arxiver i documentalista del Museu d’Història de Catalunya, ha participat en la catalogació de nombrosos fons documentals medievals i moderns i és especialista en la història dels templers, assessorant la museïtzació del castell de Miravet, un dels seus principals feus a Catalunya.

Deixant de banda les llegendes, rondalles i misteris que han envoltat aquests frares guerrers, l’autor ens explica, de forma amena i entenedora, els antecedents que van portar a la creació de l’orde templer, el seu creixement i l’arrelament a Catalunya. També veureu com era la vida al Temple i el procés que va portar a la seva desaparició.