17 de gen. 2014

Bruce Springsteen "High Hopes"


Seguiu els enllaços per veure els videos.
Bruce Springsteen acaba de publicar el seu darrer, de moment, disc: "High Hopes"  amb temes com  "American skin (41 shots)" o “Dream baby dream” . Aquest recull de temes es deixa escoltar fàcilment, però potser ara us vindria de gust descobrir o recuperar breument la trajectòria de “The Boss”, aquell noi de qui, l’any 1974, el crític i productor musical Jon Landau va dir “He vist el futur del rock and roll, i el seu nom és Bruce Springsteen".

Tot havia començat un any abans, el 1973 quan va publicar el seus dos primers discs, ja amb l’E Street Band, el seu grup. Una balada del segon, “The wild, the innocent and the E. Street shuffle”, “4th of july, Ashbury Park”, també coneguda com "Sandy". A continuació arribà l’esclat de  “Born to run”, amb altres cançons com “Thunder road”. Passats els anys de problemes judicials amb el seu manager acaba la dècada dels 1970 amb dos discos. El segon, un doble LP anomenat “The River”, el porta al número 1 de les llistes amb temes com “Hungry heart”. A partir d’aleshores gairebé tots els seus àlbums han arribat al número 1, però va ser el “Born in the USA”,  amb més de 15 milions de còpies venudes el que el converteix en ídol mundial amb temes com “I’m on fire”, “Glory days”  o, es clar, “Dancing in the dark”. La dècada dels 1980 acaba amb el disc “Tunnel of love”  on també trobem “Brilliant disguise”.

La primera meitat dels 1990 va ser molt prolífica anant des de la comercial i oscaritzada “Streets of Philadelphia” o el doble llançament de “Human touch”  i “Lucky town” (on es pot escoltar “Better days”) fins a l’intimista “The ghost of Tom Joad”Els anys següents edita recopilacions i fa grans gires. Després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 torna a les seves arrels rockeres amb el disc “The rising” un gran èxit amb música per aixecar la moral com “Waiting on a sunny day” i “Lonesome day”, al que segueix una gira memorable immortalitzada en el DVD del concert de Barcelona del2002.

El anys següents torna a la música acústica amb “Devils and dust”, i al folk amb “O Mary don’t you weep”, de les "Seeger Sessions". Més Pop i Rock a “Radio Nowhere” (del disc “Magic”) o a “Working on a dream”. Va donar suport a la campanya presidencial de Barak Obama i guanyà el Globus d’Or per la cançó del film “The wrestler”. Arribem al final amb el disc del 2012, “Wrecking ball”, que inclou “We take care of our own”  o “Rocky ground”

Si heu arribat fins aquí i heu vist els videos és que ja sou fans i, com a propina, Bruce Springsteen, l’E Street Band i PaulMcCartney junts i en directe amb “I saw her standing there” i “Twist and shout” 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada