6 d’oct. 2017

Kazuo Ishiguro, premi Nobel 2017

Kazuo Ishiguro va néixer a Nagasaki, Japó, el 8 de novembre de 1954.El 1960, la seva família es va traslladar a Anglaterra. El 1974 va començar els seus estudis a la Universitat de Ken, on es va graduar el 1978. Després de passar un any escrivint ficció, va reprendre els seus estudis a la Universitat d'East Anglia, on va obtenir un Master en Escriptura creativa el 1980. La seva tesi es va convertir en la seva primera novel·la: Una pàl·lida vista dels turons (1982). El anys següents ha publicat Un artista del mundo flotante (1986), El que resta del dia (1989), Els inconsolables (1995), Quan érem orfes (2000), No em deixis mai (2005), Nocturns (2009) i El gegant enterrat (2015).


En conèixer que havia estat guardonat amb el Premi Nobel de literatura 2017, va dir que aquest és un honor enorme, sobretot perquè significa que segueix el camí dels grans autors que l’han precedit.

Gairebé totes les seves novel·les estan escrites en l'estil narratiu de primera persona i els narradors sovint presenten errors humans. La tècnica d'Ishiguro és permetre que aquests personatges revelin implícitament els seus defectes durant la narrativa. L'autor crea així un sentit de pathos, es a dir, permet al lector veure els defectes del narrador mentre es descriu, cercant la seva simpatia amb el narrador. Aquest fet es deriva no tant de les accions del narrador com, més sovint, de la inacció. A El que resta del dia, el majordom Stevens no pot actuar sobre els seus sentiments romàntics cap a Miss Kenton perquè no pot conciliar el seu sentit del servei amb la seva vida personal.



Les novel·les d'Ishiguro solen acabar sense cap sentit de resolució. Els problemes als quals s'enfronten els seus personatges estan enterrats en el passat i continuen sense resoldre's. Els seus personatges accepten el seu passat i en qui s'han convertit, en general descobrint que aquesta realització comporta la comoditat i la fi de l'angoixa mental.

2 d’oct. 2017

Presentació de "De teulades en amunt"

L’autora, Isabel del Pilar Valero Herrera, va néixer a Arroyomolinos de Montánchez (Càceres) el 1957, però viu a Vilafranca del Penedès des dels 4 anys. Va començar a llegir i a escriure des de molt petita. Li agradava inventar i explicar històries i parlar amb éssers imaginaris. Avui dia, diu que no ha canviat gaire: “M’invento (o no) la vida, i converso amb éssers reals i ficticis, mitjançant l’escriptura”.


Fins ara ha publicat Conta’m un conte (2012), El món de les rialles (2012) i Calidoscopi (2015). També ha col·laborat en diverses obres col·lectives i ha estat reconeguda amb el premi Antoni Massanell 2013 i 2015 i el Premi de Poesia Sra. Josefina Oliveras 2014. Forma part del col·lectiu EVA 354 i comparteix pensaments, idees, poemes, relats, contes i aficions a diferents blogs. A més, coordina l’hora del conte al Cafè de lletres de Vilafranca.

Ara ens presenta De teulades en amunt, un recull de poemes on, com diu Mercé Bagaria a la seva ressenya “L’autora se situa, com el déu mitològic, en una posició de privilegi, des d’on poder contemplar escrupolosament la natura amb tots els matisos, amb totes les criatures que l’habiten. Amb la ploma, com si es tractés d’una càmera, ens fa un pla general i després acosta l’objectiu fins que se centra en l’aspecte més minuciós i, no contenta amb això, travessa la pell i s’hi endinsa, de manera que el lector pugui copsar què s’esdevé tant a fora com a dins, a les entranyes del poeta i del poema.”