26 de març 2020

Ludwig Van Beethoven

Enguany és compleix el 250 aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770), que va morir tal dia com avui, el 26 de març de 1827. No només va ser un dels més grans compositors de la història, que va revolucionar la música clàssica, sinó que diferents fonts el descriuen com un ésser atabalat, misantrop, desordenat, groller, irrespectuós, descuidat amb la seva vestimenta i amb un esperit anàrquic.

El petit Ludwig va haver de patir un pare alcohòlic, que volia un fill prodigi que guanyés diners fent concerts com Mozart. Per això el va fer estudiar i practicar dia i nit des de molt petit i, fins i tot, mentia sobre la seva edat fent-lo passar per més jove del que era. Això va tenir un doble efecte en ell doncs per una banda va sorgir el geni musical que portava a dins i per l’altra va haver de descuidar els estudis i va ser pràcticament analfabet.

Fill de la il·lustració com era, Beethoven admirava Napoleó i tot el que havia fet per estendre la revolució per Europa. L’any 1804 va acabar una obra plena de força, la seva simfonia Bonaparte. Quan poc després Napoleó es va auto-proclamar emperador, el compositor, en un rampell de ràbia, va estripar la primera pàgina de la partitura i, considerant-lo mort, va afegir un nou títol: "Simfonia heroica, composta per celebrar la memòria d'un gran home".

Dues de les seves composicions més populars també tenen curioses històries al darrera.
La sonata “Clar de lluna” va ser un gran èxit des del primer moment y fou escrita per a la seva alumna Julie Guicciardi. Tot i que durant molt temps es va guanyar la vida amb elles, Beethoven odiava fer classes de piano, llevat que fossin persones de gran talent o joves boniques. El compositor mai va conèixer aquesta sonata amb aquest nom, perquè va ser el poeta Ludwig Rellstab qui la va anomenar així, per primera vegada, 5 anys després de la seva mort.

Hi ha diverses Elisabeth a les que s’atribueix la dedicatòria de “Para Elisa”. Aquesta obra per piano va ser publicada en 1867, 40 anys després de la mort del compositor, transcrita per Ludwig Nohl d'un manuscrit autògraf de Beethoven. Realment la va compondre ell? Hi ha qui diu que va ser Nohl el que va donar forma definitiva a l'obra, basant-se en els esbossos del manuscrit 116 del compositor alemany.

Sempre va tenir problemes de salut des que va néixer. Com és ben sabut va patir sordera i també tifus, reumatisme, infeccions, problemes a la pell, hepatitis crònica i cirrosi. La seva sordesa va ser (probablement) a causa de la verola o el tifus. A partir dels 27 anys la seva audició va passar a ser pràcticament nul·la escoltant únicament un constant brunzit. La hepatitis y la cirrosis probablement van ser la causa de la seva mort, doncs la seva autòpsia va mostrar un fetge destrossat. També hi ha qui diu que va morir enverinat perquè analitzant cabells seus s’han trobat grans quantitats de plom. Es clar que en aquella època s’afegien sals de plom al vi barat i Beethoven bevia molt.

A ebiblio podeu trobar recursos bibliogràfics per conèixer la seva vida i obra i també teniu accés a vídeos i un ampli fons sonor. Podeu accedir des del menú de matèries de l’esquerra de la pantalla d’inici, desplegant la opció de música, on podeu optar per la música clàssica o per l’accés a Naxos. Tots dos us permetran escoltar online les grans composicions, conegudes o no, de Ludwig van Beethoven.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada