14 d’abr. 2020

50 anys de la separació de The Beatles

Ara fa 50 anys de la separació oficial de The Beatles. La fi no va arribar amb un esclafit sinó que va ser més aviat com un gemec llastimós. La noticia no va sorprendre tant, als fans i a la crítica, per ella mateixa com per la manera com va succeir. 

En el decurs d’una roda de premsa, amb motiu de la imminent aparició del seu primer àlbum en solitari, Paul McCartney, el baixista i cantant de The Beatles, va respondre a una sèrie de preguntes i va declarar que la seva col·laboració amb el seu company compositor, John Lennon, havia arribat a la seva fi i que el seu temps a The Beatles havia acabat: el camí llarg i sinuós havia arribat a la seva fi. 


Evidentment, la fi d’una associació tan important com la del quartet de Liverpool no va arribar de la nit al dia. Des de la mort del seu manager i amic Brian Epstein i sobretot a partir del 1968, va ser evident per John, Paul, George i Ringo que moltes tensions estaven erosionant la banda des de dins. John Lennon i Yoko Ono eren un espectacle públic constant, els membres de la banda desenvolupaven inspiracions i gustos musicals divergents, i el negoci del grup més gran del món feia aigües. I ni tan sols per salvar el negoci es van poder posar d’acord: John, George i Ringo van triar Allen Klein per gestionar els seus drets i Paul a Lee Eastman, el seu cunyat. 

Si bé durant aquests darrers temps van crear alguns dels seus millors treballs, les creixents diferències musicals i personals els estaven afectant. Mentre Paul McCartney, mantenia la seva fascinació per la música pop que tan fortament havien influït com a grup, John Lennon va conèixer l'artista conceptual Yoko Ono i va iniciar una relació amb ella al temps que sentia una profunda fascinació per la seva obra. George Harrison va tornar a l'Índia, on ja havia gravat "Wonderwall Music", el seu primer àlbum en solitari, i va continuar la seva progressió com a compositor i músic. Ringo Starr, que s’ho havia passat molt bé amb les experiències cinematogràfiques de The Beatles, va buscar i desenvolupar projectes d’actuació com "The Magic Christian", una comèdia que aquí es va estrenar amb el títol de “Si quieres ser millonario no malgastes el tiempo trabajando”.. 

Amb tot, es van reunir per enregistrar les cançons escrites mentre van assistir a un curs de Meditació Transcendental a Rishikesh, Índia. El resultat d'aquelles sessions va ser el disc "The Beatles", també conegut com "The White Album", on la varietat d’estils entre les excèntriques composicions de Lennon, com “Revolution 9”, i les confeccions ensucrades del pop de McCartney, com “Ob-La-Di, Ob-La-Da”, van il·lustrar la profunda escissió filosòfica entre ells. 

A finals de 1968, cap dels membres ni tan sols sabia si encara eren una banda. Aleshores, McCartney va proposar un nou projecte amb una part de treball pràctic d’estudi, que culminaria amb una actuació en directe i els altres tres van estar d’acord. A mesura que anaven escrivint i enregistrant esporàdicament al llarg del 1969, la banda va continuar derivant cada cop més lluny musical i professionalment. 

Lennon, dedicat a l’activisme per la pau, va enregistrar “Give Peace a chance” amb un nou grup, la Plastic Ono Band i va informar als seus companys que pensava deixar The Beatles. No obstant, es va decidir no fer-ho públic per no espatllar una sèrie de tractes i compromisos de negocis que estaven pendents. El projecte híbrid d’estudi i en directe que McCartney havia concebut s'havia d’acabar per evitar accions legals de United Artists, que havien contractat cineastes per produir el que es convertiria en el film i disc “Let It Be”.


Després d'haver acabat amb Starr i Harrison les darreres cançons, McCartney va perdre tot l'interès en avançar en qualsevol forma amb els seus socis. Paul, que sempre havia treballat per mantenir l'harmonia al grup, es va retirar a la seva granja d'Escòcia amb la seva família, per acabar el material que formaria la major part del seu primer llançament en solitari. 

El disc en solitari de McCartney es va afegir a la llarga llista de llançaments d'Apple Records, la companyia de The Beatles, per a l'abril de 1970. Ringo Starr va ser enviat a casa de McCartney per demanar-li que retardés el llançament, per evitar que competís amb la sortida del “Let it be” (va sortir al maig) de The Beatles i amb l’imminent llançament en solitari de Ringo: “Sentimental journey” (publicat al març). Paul es va negar. 

A mesura que s’acostava la data de llançament del 17 d’abril, l’executiu d’Apple Peter Brown va proposar una sessió de preguntes i respostes escrita que servís com a comunicat de premsa .

La pregunta “És aquest àlbum un descans dels Beatles o l’inici d’una carrera en solitari?” i la seva resposta posterior, "El temps ho dirà. Que sigui un àlbum en solitari significa que és "l'inici d'una carrera en solitari ..." i que no estigui fet amb The Beatles significa que només és un descans. Així que totes dues coses”. va fer que les agències de notícies de tot el món prenguessin nota i es va difondre com la pólvora (tot i que no havia dit ben bé les paraules) que The Beatles s’havien acabat com a grup. Ningú no es va molestar en desmentir la notícia.

McCartney va presentar una petició als tribunals per dissoldre la banda l'últim dia de 1970, començant el que seria un procés de quatre anys per alliberar-se de les obligacions i embolics legals restants.

Semblava que havia passat tota una vida, però encara no feia ni deu anys del seu primer viatge per actuar a clubs nocturns d’Hamburg. Com va dir Lennon: “El somni s’havia acabat”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada