27 d’abr. 2020

Montserrat i la llegenda del Grial

La muntanya de Montserrat sempre ha estat envoltada d'un caràcter misteriós, que ha donat lloc a nombroses llegendes: La màgica troballa de la talla de la Moreneta a la Santa Cova a finals del segle IX, la que explica l'origen del cim del Cavall Bernat com a conseqüència d'un tracte entre el diable i un llenyataire o els avistaments d'OVNIs en són d'algunes. La més fabulosa, potser, és la que situa el Sant Grial, el calç que va fer servir Jesucrist al darrer sopar i que posteriorment va contenir la seva sang, vesada a la creu, a Montserrat. 

El Sant Grial apareix per primera vegada a l'evangeli apòcrif de Nicodem i trobem moltes referències a ell a la literatura medieval franc-germànica com a "Parsifal o el conte del Grial" (1190) de Chrétien de Troyes i, principalment, en el poema del segle XIII de Wolfran von Eschenbach. Però serà el compositor Richard Wagner qui, en la seva adaptació operística del “Parsifal” de Eschenbach situaria als Pirineus el llegendari Montsalvat, el lloc on es trobaria el Sant Grial 

Una de les obsessions de Hitler en particular i del III Reich en general, era demostrar la superioritat de la raça ària i les seves arrels a la mitologia germànica i els fets del Rei Artur. Una bona manera de demostrar-ho era posseint el llargament cercat Sant Grial, tant era que fos el calç de Crist que Josep d’Arimatea hauria portat a Europa o que es tractés de la Sang Reial dels descendents que va tenir Maria Magdalena després d’arribar al sud de França. 

Seguint aquestes pistes, estudiosos de l’ocultisme, com l’alemany Otto Rahn a la dècada de 1930, van buscar el Grial infructuosament a diverses localitzacions del sud de França com les ruïnes de Montsegur. Fins i tot l’SS-Ahnenerbe, l’institut d’investigacions per demostrar la superioritat de la raça ària, va dedicar temps i recursos a investigar aquest tema. Una de les línies de recerca els va portar fins a una cançó del folklore català. 

Al “Virolai”, de mossèn Cinto Verdaguer, hi ha un vers que diu "Mística Font de l'aigua de la vida", que van interpretat com un missatge encriptat que parlava d'una “font de vida”, que no podia ser altre que el Grial, oculta en el castell original sobre el qual es va edificar l'abadia posteriorment. D’aquí a identificar l’abadia de Montserrat, amb les seves roques serrades, amb el Montsalvat de Wagner només hi havia un petit pas pels nazis. 

Al temps que preparava la cèlebre entrevista de Franco amb Hitler a Hendaya el 23 d’octubre de 1940, el Reichsführer Himmler, va visitar algunes ciutats d’Espanya, entre elles Barcelona. Rebut a l'aeroport per les forces vives i l'alcalde, Miquel Mateu i Pla, es va traslladar per carrers coberts de banderes nazis fins a l’hotel Ritz, on va dinar i va sortir al balcó de la seva suite per a saludar la multitud que entre crits de joia i aplaudiments s'amuntegava a la Gran Via. Després, es va dirigir a l'abadia de Montserrat. 

Els monjos van assistir al desplegament de la parafernàlia nazi a les portes de el temple. Ni l’abat titular Antoni Maria Marcet, ni el seu col·laborador Aureli Maria Escarré no van voler ser presents a la benvinguda i Andreu Ripoll, un monjo jove que parlava alemany, va ser l’encarregat d’atendre al cap de les SS. 

Himmler li va demanar si en aquell lloc es trobava el Sant Grial, o si el monestir albergava alguna relació amb la llegenda de Parsifal, i que el portés a la biblioteca i busqués tota la informació que tinguessin sobre el Grial i el cavaller encarregat pel rei Artur de la màgica recerca. Es va passar en aquesta biblioteca hores sense cap resultat. 

Pel que sembla, el germà Ripoll va arribar a tenir un enfrontament dialèctic amb Himmler per la seva afirmació de que Jesús era ari i els catòlics ho havien ocultat i pel fet que el jerarca nazi no només no va seguir el costum de visitar la Mare de Déu de Montserrat i besar-la, sinó que va assegurar que els nazis acabarien amb aquest tipus de tradicions. 

Himmler i els seus investigadors de l’Ahnenerbe van marxar de Montserrat i de Catalunya sense el Grial. I és que tal com va dir Himmler: “Tothom a Alemanya sap que el Grial està a Montserrat! encara que a Montserrat, ningú en sabia res”. 

Els nazis també van fracassar en la recerca d'un seguit de relíquies mítiques, que donarien el "poder definitiu" al Tercer Reich per guanyar la guerra, com la Llança del Destí, amb la qual el romà Longinos va travessar el costat de Crist a la creu o l’Arca de l’Aliança, que, com saben tots els aficionats al cinema, al igual que el Grial, van ser trobats per Indiana Jones. 

Sobre Montserrat, la seva història, art, excursions, visites... hi ha una abundant bibliografia. També hi ha molts llibres sobre el Grial com “La iglesia y sus enigmas. Los misterios más fascinantes del catolicismo”, de Lourdes Gómez Martín o “Templarios, nazis y objetos sagrados. Las expediciones secretas para alcanzar el poder eterno”, de Lorenzo Fernández Bueno. 

La suma nazis+intriga+esoterisme ha donat molts fruits. A “El Zohar de Barcelona. El llibre secret de la càbala que persegueixen els nazis”, de F. Xavier Hernàndez Cardona ens explica que abans de la visita de Himmler, els nazis ja havien estat per terres catalanes. A “L'Abadia profanada”, Montserrat Rico Góngora, situa la trama al voltant de la visita de Himmler al monestir. Una misteriosa biblioteca forma part de la trama de “El problema de Spinoza”, d’Irvin D. Yalom. “L'arqueòleg. De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni”, de Martí Gironell, s’inspira en el cas real d’un monjo de Montserrat que va anar a la recerca dels paratges bíblics i de peces arqueològiques més tangibles. 

Hi ha molta més literatura sobre aquests temes, però la majoria dels que us hem comentat els podeu trobar a ebiblio.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada