28 d’ag. 2020

La dona darrere el monstre

Autora d’una de les obres més representatives del romanticisme, Mary Wollstonecraft Godwin, de casada Mary Shelley (1797-1851) va tenir una vida tràgica des del principi. La seva mare, Mary Wollstonecraft, va morir d'infecció poc després del naixement i la petita va tenir una gran vinculació amb el seu pare, William Godwin, que li va donar una educació poc convencional però molt avançada per l’època.


La petita Mary va estar fortament influenciada per les obres dels seus pares. La seva mare defensà a les seves obres que les dones no són per naturalesa inferiors a l'home i va establir les bases del feminisme modern i el seu pare, polític i filòsof precursor de l’anarquisme, es reunia sovint a casa amb els seus amics, escriptors i polítics.

Quan tenia setze anys, Mary va conèixer al poeta i pensador Percy Bysshe Shelley, mentre aquest visitava el seu pare. Godwin no estava d'acord amb la relació de la seva filla amb un home gran i casat però separat, per la qual cosa van fugir a França juntament amb Claire Clairmont, la germanastra de Mary.

L’any 1816 és conegut com “l’any sense estiu”, per les alteracions climàtiques provocades per l’erupció del Tambora a Indonesia. Aquell estiu, Mary, Percy i Claire van anar a visitar l'amant de Claire, Lord Byron, al llac Ginebra, a Suïssa, però les precipitacions incessants van obligar a Mary Shelley, Percy Bysshe Shelley, Lord Byron, John William Polidori, i altres amics a quedar-se a l'interior de la Vila Diodati.

Aquests dies a la Vila Diodati, farcits de tensió, opi i converses intel·lectuals, sempre van ser recordats per Mary Shelley com els més feliços. Inspirat en una col·lecció d’històries de fantasmes alemanyes que havien llegit a la vora del foc, Lord Byron va proposar un concurs per veure qui podia escriure la història més esgarrifosa. Byron va aconseguir escriure només un fragment basat en les llegendes sobre vampirs que havia sentit mentre viatjava pels Balcans, i a partir d’aquest fet, John Polidori va crear “The Vampyre” (1819), el progenitor del gènere literari romàntic dels vampirs.

Mary estava inquieta, incapaç de pensar en una història. Fins que una nit les discussions es van centrar en la naturalesa de la vida i la mort, les idees de Darwin i els experiments de Luigi Galvani. Va ser després de mitjanit abans de retirar-se, i sense poder dormir, que es va veure posseïda per la seva imaginació i va començar a escriure el que va suposar que seria una història curta.

Amb l'estímul de Percy Shelley, va ampliar la història per fer una novel·la completa, que va tenir enllestida a la primavera de 1817. L’1 de gener del 1818 es va publicar la primera edició, amb només 500 exemplars, de “Frankenstein or The Modern Prometheus”.

Prometeu, a la mitologia grega, va ser el Tità que va crear la humanitat a la imatge dels déus, va robar el foc a Zeus i li va donar als homes, per la qual cosa va ser castigat a estar lligat a una roca on una àliga li menjava el fetge, que es regenerava cada dia. Mary Shelley era vegetariana i va veure Prometeu no com un heroi sinó com un diable i el va culpar de portar foc a l’home i, amb això, també el vici de menjar carn.

Tot i que tothom sap que la criatura és un compost de parts del cos empeltat de cadàvers i reanimat per l’ús d’electricitat, aquesta descripció no és coherent amb el treball de l’autora, sinó el resultat de la popular adaptació al cinema de James Whale del 1931. En l’obra original de Shelley, Victor Frankenstein descobreix un principi de vida anteriorment desconegut però elemental, i aquesta visió li permet desenvolupar un mètode per donar vida a la matèria inanimada, tot i que la naturalesa exacta del procés no s’especifica.

Mary i Percy van tornar a Anglaterra el setembre de 1816 i es van poder casar a finals d’any, després del suïcidi de la primera esposa de Percy Shelley. La tragèdia va continuar present a la vida de Mary Shelley, que va perdre tres dels quatre fills que va tenir i que va quedar vídua als 25 anys, quan Percy es va ofegar mentre navegava a Itàlia. A partir d’aleshores es va dedicar a escriure i promocionar l’obra del seu marit fins que va morir d'un tumor cerebral l'1 de febrer de 1851.

A les biblioteques i a ebiblio podeu trobar fàcilment alguna edició de la seva obra o alguna de les versions cinematogràfiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada