27 d’oct. 2020

James Cook, un gran explorador

James Cook (1728-1779) es va unir a la Royal Navy el 1755, amb la que va participar a la guerra dels 7 anys i, posteriorment, va cartografiar gran part de l’entrada al riu Sant Llorenç durant el setge de Quebec. Els seus mèrits, que van cridar l'atenció de l'Almirallat i la Royal Society, el van portar, el 1766, a comandar l’HMS Endeavour en el primer dels seus tres viatges pel Pacífic.

En el seu primer viatge (1768-1771), Cook va demostrar que Nova Zelanda no estava lligada a la Terra Australis, la gran massa terrestre que es creia que es trobava més al sud. Tot i que va traçar gairebé tota la costa oriental d'Austràlia, la Royal Society encara creia que hauria d’existir un continent més al sud. 

En el segon viatge (1772-1775), ja amb l’HMS Resolution, Cook va circumnavegar el món a una latitud extrema sud, convertint-se en una de les primeres en creuar el cercle antàrtic i gairebé es va trobar amb el continent de l'Antàrtida, però va girar cap a Tahití per proveir-se. 


En el tercer (1776-1779) i darrer viatge, l'objectiu principal era localitzar un passatge del nord-oest al voltant del continent americà. En el seu viatge des de Tahití a la costa americana, va ser el primer a contactar amb les illes Hawaii i després va cartografiar la costa nord-americana fins Alaska i l’estret de Bering, que no va poder travessar en estar bloquejat pel gel i, finalment va decidir tornar cap a Hawaii. 

Cook, que era considerat pràcticament com un déu pels hawaians, va ser atacat i assassinat el 1779 mentre intentava segrestar el monarca de l'illa de Hawaii, Kalaniʻōpuʻu, per recuperar una xalupa robada d’un dels seus vaixells. 

Els 12 anys de Cook navegant per l'Oceà Pacífic van contribuir molt al coneixement de la zona. Diverses illes, com l’arxipèlag hawaià, van ser visitades per primera vegada pels europeus, i el seu precís traçat de navegació de grans àrees del Pacífic va ser una gran contribució a la navegació. Durant segles, els navegants havien estat capaços de determinar la latitud amb precisió, però la longitud era més difícil de mesurar perquè requereix un coneixement precís de la diferència horària entre els punts de la superfície de la terra. Cook va utilitzar els darrers coneixements astronòmics i tècnics per recollir mesures de longitud exactes i va cartografiar terres des de Nova Zelanda fins a Hawaii amb més detall i a una escala no prèviament traçada. 

James Cook va provar diverses mesures sanitàries preventives i la més important fou la reposició freqüent d'aliments frescos. Així va aconseguir circumnavegar el món en el seu primer viatge sense perdre un sol home per l'escorbut, un èxit inusual en aquell moment. 

Des del punt de vista antropològic, postulà correctament un vincle entre tots els pobles del Pacífic, tot i estar separats per grans trams oceànics i va teoritzar que els polinesis es van originar a Àsia, cosa que el científic Bryan Sykes va verificar posteriorment. 

A Nova Zelanda, l’arribada de Cook s’utilitza sovint per significar l’inici de la colonització, tot i que aquesta va començar oficialment més de 70 anys després que la seva tripulació es convertís en el segon grup d’europeus a visitar aquell arxipèlag. En els seus viatges, Cook va portar diversos científics, que van fer observacions i descobriments significatius, recollint més de 3.000 espècies de plantes de gran valor científic per als botànics britànics, que van ser dibuixades pels artistes que també navegaven amb ell.

Cap comentari:

Publica un comentari