22 de nov. 2020

Les aventures de Jack London

John “Jack” Griffith London (1876 - 22 de novembre de 1916) va ser un novel·lista, periodista i activista social i contra la violència als animals. Va ser un dels primers autors nord-americans a convertir-se en una celebritat internacional i guanyar una gran fortuna escrivint. També va ser un innovador en el gènere que després es coneixeria com a ciència ficció. 


Tot i que la seva vida va ser una veritable aventura, London va ser sovint acusat de plagi. Tant perquè era un escriptor popular, prolífic i amb èxit, com pels seus mètodes de treball. De fet, va comprar trames i novel·les a un jove Sinclair Lewis (Premi Nobel el 1930), va utilitzar incidents de notícies de diaris o, com ell mateix va reconèixer, es va “inspirar” en obres d’altres autors. 

L’educació de Jack London va ser principalment de caire autodidacta, sobretot a partir del 1886, quan va anar a la biblioteca pública d'Oakland i la bibliotecària el va animar. Més tar va anar a l'Oakland High School i fins i tot va assistir a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, el 1896, encara que no consta que acabés els estudis. 

El 1889, London va començar a treballar de 12 a 18 hores al dia a la fabrica de conserves Hickmott Canning Company. Buscant millorar els seus ingressos va comprar una petita balandra i es va convertir en pirata d’ostres. A l’època, a la badia de Sant Francisco hi havia unes poques companyies que tenien monopolitzat el conreu d’ostres i aquest fet va propiciar l’aparició dels pirates d’ostres, que assaltaven els llits d’ostres a la nit i les venien al matí als mercats d’Oakland. 

El 1893 es va enrolar en un vaixell de caçadors de foques i va anar al Japó, després va treballar en una fàbrica de jute, una central elèctrica de ferrocarril i va començar la seva carrera com a rodamón, per la qual cosa va passar 30 dies a la presó. 

El juliol de 1897, Jack London s’afegeix als milers de persones atretes per la febre de l'or del Klondike. Molts dels que hi van anar eren conscients que les seves possibilitats de trobar quantitats apreciables d'or eren pràcticament nul·les i hi anaven només per l'aventura. 

En el seu cas, el temps que London va passar al Klondike va ser perjudicial per a la seva salut. Com tants altres homes, desnodrits als camps d’or, ell va desenvolupar l’escorbut. Les genives se li van inflamar, va perdre les quatre dents anteriors i un dolor constant li afectava els músculs dels malucs i les cames. 

En tornar a Califòrnia el 1898, London va començar a treballar per publicar els seus escrits i va estar a punt d'abandonar la seva carrera d’escriptor. Afortunadament va poder vendre una història per 40 dòlars i va començar la seva carrera al mateix temps que les noves tecnologies d’impressió permetien la producció de revistes a un menor cost. 

Això va resultar en un boom de les revistes populars dirigides a un públic ampli i un gran mercat pels relats curts de ficció. El 1900 ja va guanyar 2.500 dòlars amb els seus escrits i els anys següents publicarà moltes històries curts, assajos, poesia i novel·les. 

Entre les seves obres més famoses hi ha “The Call of the Wild” (La crida del bosc, 1903) i “White Fang” (Ullal blanc, 1906), ambdues ambientades a la febre de l’or de Klondike i que van tenir un èxit immediat a escala mundial, especialment entre els lectors joves. Aquestes i altres de les seves històries han estat sovint adaptades al cinema. 


Malgrat ser un escriptor d’èxit, les ganes d’aventures no el van deixar i el 1904 va anar, com a corresponsal de guerra, a cobrir la guerra russo-japonesa. En els sis mesos que va estar al front, va ser detingut pels japonesos quatre vegades i la darrera va caldre la intervenció personal del president Theodore Roosevelt perquè el deixessin en llibertat. 

London va morir el 22 de novembre de 1916 mentre dormia al porxo del seu ranxo. Tot i que havia estat un home robust, havia patit diverses malalties greus com l'escorbut al Klondike o, en els seus temps de mariner, infeccions i malalties tropicals no especificades. En el moment de la seva mort, patia disenteria i alcoholisme, patia forts dolors i prenia morfina.

Cap comentari:

Publica un comentari