28 de des. 2020

Cyrano de Bergerac

Ens trobem a la França, encara sota els efectes de la derrota del 1870 a la guerra amb Alemanya, de finals del segle XIX amb diversos escàndols, com l’afer Dreyfus, que esquitxen molts polítics i amb els atacs dels anarquistes, que espanten els que governen. Al món teatral es representen les obres naturalistes i realistes d’autors pioners del teatre modern com Strindberg, Txèkhov o Ibsen, amb els seus estudis psicològics dels personatges i el retrat de les brutalitats de la realitat. 

En aquest context s’entén l'entusiasme del públic pel revifament del romanticisme que representa Cyrano de Bergerac, una obra de teatre escrita entre el 1896 i el 1897 i estrenada el 28 de desembre de 1897. 

L’autor, Edmond Rostand (1868-1918), era un estudiós del període de Lluís XIII i feia temps que estava fascinat pel personatge històric de Savinien de Cyrano de Bergerac, del qual coneixia l’obra i també havia llegit el treball dels seus biògrafs. 

La idea de fer d’ell un personatge teatral se li acudeix quan l’associa a un episodi de la seva pròpia vida en que, per ajudar un amic a seduir una jove esnob, li xiuxiuejà les frases que produïren en ella l’efecte desitjat. 

Savinien de Cyrano (1619-1655), no era de Bergerac, sinó que va néixer a París i és l’autor d’una obra atrevida i innovadora, que l’inscriu al corrent llibertí de la primera meitat del segle XVII. Tot i que el seu díptic “Els estats i imperis de la Lluna i el Sol” és una de les primeres novel·les de ciència ficció, és més conegut pel gran públic per haver inspirat Edmond Rostand a l’hora d’escriure la seva "comèdia heroica". 

La breu existència de Cyrano està poc documentada i si no fos pel seu amic Henry Le Bret, que va escriure algunes pàgines de caràcter biogràfic, no sabríem res de la seva infantesa rural, la vida de llibertí, del seu compromís militar, de les ferides que va patir i va ocasionar amb la seva habilitat com a espadatxí i les circumstàncies de la seva mort o la seva conversió final. 

Edmond Rostand tenia vint-i-nou anys quan, entre diversos episodis de depressió, va començar a escriure la seva obra. Aquesta, en línies generals, manté la descripció del personatge real al que l’autor va saber afegir un caràcter heroic. La deformitat nasal del personatge és influència de Théophile Gautier que, fascinat per la mida del nas de Cyrano observat en un gravat, va ajudar a crear aquesta llegenda. 

Rostand presentar les línies generals de l’obra al llavors actor de moda Constant Coquelin (1841-1909), que, entusiasmat, va participar en la creació de l'obra i va animar l'autor a crear un personatge a la seva mida. 

L'administrador de la Comédie Française, a qui van oferir l'obra per primera vegada, estava interessat, però tenia previst dos o tres anys d'espera. Rostand no vol esperar tant de temps i Coquelin l’ajuda a trobar un patrocinador per llogar el teatre de la Porte Saint-Martin

L’obra combina moltes característiques aparentment prohibitives per l’època: heroi desconegut, recitada en vers (tot i que la prosa és predominant), molt llarga (cinc actes, en lloc dels tres de moda), profusió d’extres ... 


En l'últim assaig, l'autor i els actors dubten de qualsevol èxit. Rostand es disculpa i l’obra només està programada per a una setmana. Però va ser un triomf i el final de l’obra és rebut amb vint minuts d’aplaudiments ininterromputs. Fins i tot Sarah Bernhardt, que actua en un teatre proper, accelera el final de la seva obra per poder assistir a l’últim acte i per felicitar Rostand i Coquelin al final de l’actuació. 

“Cyrano de Bergerac” ha estat representat als teatres de tot el món i adaptat diverses vegades al cinema (la primera l’any 1900), la televisió, l’opera, el musical i el ballet. 

Si voleu saber més sobre Cyrano de Bergerac (el personatge i la persona), a la biblioteca tenim llibres i DVD’s a la vostra disposició

Cap comentari:

Publica un comentari