3 d’abr. 2020

Cinema per Setmana Santa

Popularment eren "una de romans". Les històries ambientades en l'Imperi Romà han fascinat als cinèfils des dels principis de la indústria mateixa i sempre ha estat una temàtica que ha tingut molt èxit tant al cinema com a la televisió. Basant-se en aquest escenari, entre els anys 1950 i els 60 es van realitzar una gran quantitat de films, coneguts com d'espases i sandàlies i que els crítics de la revista "Cahiers du Cinéma" van batejar com "pèplum", pel nom de la túnica que es feia servir a
l'època clàssica. 


Aquells mateixos anys van ser els de l’eclosió popular de la televisió, al menys als Estats Units i els grans estudis, per lluitar amb la pèrdua d’espectadors que generava el nou mitjà, van disparar els pressupostos per a la producció de grans i espectaculars pel·lícules. Van ser els “Kolossals”, superproduccions amb milers d’extres i la construcció de decorats gegantins. Gegantines van ser les pèrdues econòmiques que va generar “Cleòpatra” (1963) i que pràcticament van significar la desaparició dels romans de la gran pantalla, al menys fins a l’arribada de “Gladiator” (2000). 

Entre les pel·lícules de romans, generalment de temàtica heroica i mitològica i caracteritzades per un manca de rigor històric, hi ha un grup que tenen un nexe en comú. Es tracta de pel·lícules en que la religió cristiana, o directament la figura de Jesucrist, juga un paper més o menys important. Per aquesta raó han estat reposades a cinemes i, sobretot a les televisions, any rere any, quan arriba la Setmana Santa. 

A continuació us oferim un recull amb les millors pel·lícules que podeu trobar en els diversos canals i plataformes de televisió o fins i tot a Youtube durant aquestes dates. Moltes ple·lícules interessants es queden fora de la llista però les que estan han deixat una empremta inesborrable i estan entre les més aclamades cintes d'aquest gènere 



1 Ben-Hur (1959) La millor i més recordada de les versions de la novel·la de 1880 de Lew Wallace, “Ben-Hur: A Tale of the Christ”.

Dirigida per William Wyler, i protagonitzada per Charlton Heston, tenia el pressupost i els decorats més grans mai vistos. En la pel·lícula es van utilitzar més de 200 camells i 2.500 cavalls, amb uns 10.000 extres. La cursa de carros de nou minuts s’ha convertit en una de les seqüències d’acció més famoses del cinema. Va guanyar onze Oscars. 

2 Espartaco (1960) Dirigida per Stanley Kubrick, basada en la novel·la de Howard Fast i inspirada en la història del líder d’una revolta d’esclaus i en l’antiguitat, i dels esdeveniments de la Tercera Guerra servil. 

Protagonitzada per Kirk Douglas i grans actors com Laurence Olivier, Peter Ustinov, Jean Simmons, Charles Laughton o Tony Curtis. L’èxit va ser tan gran que va aconseguir acabar amb la llista negra de Hollywood, on figurava el guionista Dalton Trumbo, fruit de la caça de bruixes del senador McCarthy. 

3 Quo Vadis (1951) Adaptació de la novel·la del premi Nobel polonès Henryk Sienkiewicz. Dirigida per Mervyn LeRoy i protagonitzada per Robert Taylor, Deborah Kerr, i Peter Ustinov, com a inoblidable Neró. 

Va ser un èxit tan gran de taquilla que va servir per rescatar la MGM de la fallida. Sergio Leone va ser un dels ajudants de direcció i uns desconeguts Sofia Loren i Bud Spencer apareixien com a extres. 

4. Los Diez Mandamientos (1956) Dirigida i narrada per Cecil B. DeMille, està basada en Prince of Egypt de Dorothy Clarke Wilson i el Llibre de l'Èxode, dramatitzant la història bíblica de Moisès. 

Filmada a Egipte i el Mont Sinaí conté un memorable duel entre Charlton Heston i Yul Brynner, com Ramses, i grans efectes especials, com la separació de les aigües del Mar Roig. Està entre les més taquilleres de la història del cinema. 

5 Rey de reyes (1961) És una dramatització de la història de Jesús de Natzaret des del seu naixement i ministeri fins a la seva crucifixió i resurrecció, amb molta llicència dramàtica. 

Rodada a Espanya pel productor Samuel Bronston, va ser dirigida per Nicholas Ray, amb Jeffrey Hunter com a Jesús.

6 La túnica sagrada (1953) Narra la història del tribú militar romà (Richard Burton) que comanda la Crucifixió de Jesús i de la peça de roba que cobria al Mesies. 

La pel·lícula, dirigida per Henry Koster, va ser la primera en CinemaScope. Basada en la novel·la homònima de Lloyd C. Douglas, va tenir una seqüela, que per raons obvies no va protagonitzar Richard Burton. 

7 Barrabás (1961) Basada en la novel·la del Premi Nobel Pär Lagerkvist, se centra en la figura del delinqüent que, segons l’Evangeli, va ser alliberat per Ponç Pilat, per aclamació popular,  en lloc de Jesús. 

Protagonitzada per Anthony Quinn i dirigida per Richard Fleischer inclou escenes espectaculars com una batalla de gladiadors i una crucifixió durant un eclipsi solar total.

8 El cáliz de plata (1954) Darrera pel·lícula dirigida per Victor Saville i debut de Paul Newman. 

Adapta la novel·la de Thomas B. Costain sobre un artesà grec encarregat d’esculpir les cares dels deixebles i del mateix Jesús a la copa de plata de Crist. 

Tot i l'exit que va tenir, Paul Newman la considerava la seva pitjor pel·lícula.

9 Demetrius y los gladiadores (1954) 

Sota la direcció de Delmer Daves, Victor Mature reprèn el seu paper com Demetrius, l’esclau cristià de “La túnica sagrada”, que ara és gladiador i ha de fer arribar la roba de Jesús a l’apòstol Pere abans que caigui a les mans de l’emperador Caligula. 

Tot i presentar personatges de la novel·la, no té una base literaria.

10 La vida de Brian (1979) Dirigida per Terry Jones, protagonitzada i escrita pel grup de comèdia Monty Python (Graham Chapman, John Cleese, Terry Gilliam, Eric Idle, Terry Jones i Michael Palin). 

La pel·lícula explica la història de Brian Cohen, un jove jueu que va néixer el mateix dia i al costat de Jesucrist, i posteriorment és confós amb el Messies. Carregada d'humor i de sàtira religiosa, la pel·lícula va ser prohibida durant dècades en alguns països. 

Memorable final amb un esquadró suïcida i una cançó molt recordada "Always look on the bright side of life".

Com totes les llistes, aquesta és una tria personal i segurament trauríeu o afegiríeu o canviaríeu l’ordre dels títols. En qualsevol cas, esperem que aquestes pel·lícules us ajudin a mirar sempre el costat positiu de la vida.

2 d’abr. 2020

Anem de museus

El terme i el concepte de "museu", com a lloc on es guarden i s’exhibeixen obres d’art, no es va fer servir pròpiament per descriure aquests espais fins al segle XV, a l'època del Renaixement i encara van haver de passar gairebé 2 segles més perquè es convertissin en llocs públics. Finalment, el 1753, amb la inauguració del British Museum es va inaugurar el concepte modern de museu i amb l’expansió de les idees de la il·lustració es va estendre la idea que els poders públics eren custodis del patrimoni cultural, inaugurant la majoria de museus nacionals. Actualment, a tot arreu, hi ha tot tipus de museus, públics o privats, generalistes o especialitzats.


El cap de setmana i les vacances són tradicionalment bons moments per anar a visitar museus en família. L'art és una eina d'aprenentatge fonamental i per als més petits pot ser molt divertit. A més ajuda al desenvolupament de capacitats com el raonament abstracte, el pensament visual, tècniques orals d'expressió...

La visita a un museu, com la de qualsevol lloc turístic o ciutat consta de dues parts. En primer lloc està la creació de les expectatives, la preparació de la visita, la recerca d’informació a Internet i tot el que ens faci valorar allò que trobarem fins i tot abans de veure-ho. El segon pas és el més divertit´, doncs es tracta de viure en directe tot el que nosaltres i els nens ja hem vist a la imaginació.

Visitar un museu no implica obligatòriament haver de fer un viatge, ni tan sols sortir de casa, ja que són molts els que ens ofereixen la possibilitat de visitar-los de forma virtual. Per alguns, com el Museu Egipci de Barcelona, cal una aplicació que ens podem descarregar. Altres, com el Prado, de Madrid, ens permeten veure les seves obres online amb completes explicacions. També hi ha museus que permeten una autèntica visita virtual, desplaçant-nos pels passadissos com si fóssim a dins. De entre aquests darrers, us proposem la visita a dos dels millors museus del món: L’Hermitage de Sant Petersburg, un dels més antics d’Europa i el d'Orsay de París, que és bastant recent.



El Museu Estatal de l'Hermitage ocupa sis magnífics edificis, el més important dels quals és el Palau d'Hivern, l’antiga residència dels tsars. Conté la col·lecció privada dels tsars i està formada per més de 3 milions de peces que van des d'antiguitats romanes i gregues fins a quadres i escultures de l'Europa Occidental, art rus, art oriental, peces arqueològiques, així com joies o armes. Entre els milers d'obres d'art podeu buscar la "Madonna Litta", de Leonardo Da Vinci, "El Almuerzo", de Diego Velázquez o el "Retrat de Dama en Blau", de Thomas Gainsborough



El museu d'Orsay va ser inaugurat l'any 1986 a partir de la remodelació de l'estació de ferrocarril d'Orsay. El museu, una autèntica obra d’art ell mateix, alberga pintura impressionista i postimpressionista, escultura, arts decoratives, fotografia, cinema i arquitectura, obres totes elles pertanyents al fons del Museu del Louvre. Entre altres trobareu obres de Van Gogh com la “Nit estelada”, de Cezanne com “Els jugadors de cartes” o de Renoir com “El ball del Moulin de la Galette”.

1 d’abr. 2020

In-Edit TV i altres documentals

Si esteu cercant contingut de vídeo a diverses àrees temàtiques, tant si ho feu amb finalitats de lleure com d'estudi, Ebiblio us permet l’accés als documentals de Public Library Video Online. 

Es tracta d’un servei, només disponible per a biblioteques públiques amb un amplíssim catàleg de gairebé 50.000 vídeos en streaming, amb temes que abasten la ciència, la història, l'enginyeria, la salut, les arts escèniques, la religió, el cinema, la moda i molts altres. Aquests documentals han estat realitzats per productores de prestigi internacional com l'ABC dels Estats Units, l'Arthaus Musik alemanya o les britàniques BBC i British Film Institute. 

Una aportació catalana al món dels documentals online, en aquest cas de tema exclusivament musical, és IN-EDIT TV, el primer web de vídeo a la carta (VOD) dedicat al gènere. Aquest portal dedicat al visionat de documentals musicals en streaming, és a dir, sense descàrrega, és l'evolució i conseqüència de IN-EDIT Barcelona que s'ha convertit en el festival dedicat al documental musical amb més públic del món des de la seva creació, l'any 2003.

El punt de partida de la seva oferta és la programació que ha passat pel festival en aquests anys, però també s'inclouen documentals que no van estar al festival per alguna raó però que compten amb una bona qualitat artística. Com és habitual als documentals, els continguts estaran en Versió Original si l'idioma original és l'espanyol o en versió original subtitulada a l'espanyol si l'idioma original és un altre. 

A la fitxa dels títols s’indica si la qualitat es SD (standard definition) o HD (high definition), SD és qualitat similar a l'DVD i HD el millora.

L'univers del documental musical és enorme i cada documental és molt diferent. A IN-EDIT TV hi ha música clàssica, pop, rock, reggae, heavy, jazz, música contemporània ... i això vol dir que qualsevol espectador podrà trobar, com a mínim, un documental del seu interès.


Tot i que és un servei de pagament, els Usuaris de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona poden accedir gratuïtament a IN-EDIT TV. Per veure els documentals del catàleg inclosos en aquest servei, només heu de tenir el carnet de la vostra biblioteca i el PIN. Podeu accedir-hi a la plataforma des de l’enllaç de l’Aladí (la icona de l’ull que diu versió digital), o directament des d’aquí

31 de març 2020

Teatroteca, el teatre a casa

El teatre s'ha sumat a la revolució de l'streaming amb un servei de préstec en línia, de caràcter gratuït, que posa a disposició dels usuaris una selecció d'enregistraments d'espectacles en vídeo . Es tracta de la Teatroteca del CDT, un servei amb l’objectiu de promoure i facilitar l'accés al teatre.


El Centre de Documentació Teatral (CDT) es va crear el 1971 per contenir els documents referents a les arts escèniques pertanyents als arxius de l'Estat. Va heretar així els fons fotogràfics, fonogràfics i impresos dels Teatres Nacionals i Festivals d'Espanya (organisme autònom adscrit a diversos ministeris fins a la seva desaparició), i també un ampli fons bibliotecari. Aquesta feina de recopilació i difusió dels diversos materials es va continuar i ampliar durant les dècades següents.

Amb l'arribada del segle XXI comença el desenvolupament d'una aposta pels formats digitals, amb un gestor documental que ofereix prop d'un milió de documents digitalitzats, i que culmina, el 2016, amb la creació de la Teatroteca, un servei pioner de préstec en línia de gravacions audiovisuals que dóna accés al cada vegada més gran fons audiovisual del Centre.

En un primer moment es tractava d’un servei del Centre de Documentació de les Arts Escèniques i de la Música (CDAEM) del Ministeri de Cultura i Esport restringit a investigadors, educadors i professionals de les arts escèniques i que, des del gener de 2019, és obert a tots els ciutadans. Teatroteca funciona com qualsevol servei de préstec bibliotecari i els usuaris tenen un termini de dos dies per veure cada obra. Per utilitzar-lo, només cal omplir el full de registre.

Actualment ofereix 1596 espectacles, dels quals només un centenar són en altres idiomes diferents al castellà. Hi ha espectacles de tots els gèneres estrenats fins a 2018 (i algun de 2019), ja que sempre es deixen dos anys de marge des que una producció conclou la seva vida sobre les taules per no interferir en la seva explotació comercial. També hi ha un apartat d'obres accessibles per a discapacitats, amb audiodescripció o subtítols.

La plataforma té uns 7.000 usuaris que van visualitzar 9.042 obres en 2018. El catàleg conté espectacles de producció pública o privada estrenats a Espanya des de finals dels anys setanta i és només una petita selecció dels milers de gravacions que guarden els arxius del CDT, la majoria realitzades per la pròpia institució i altres procedents de donacions.

Us agradaria veure alguna obra de les últimes temporades? Un clàssic del teatre espanyol com “La vida es sueño”, de Calderon de la Barca o potser “Criaturas”, de Sergi Belbel? Potser us ve de gust veure amb els més petits “Manolito Gafotas”, d’Elvira Lindo? Teatre per a joves, sarsuela, un petit assassinat? Cap problema, teniu molt per triar: “Hey boy, hey girl”, de Jordi Casanova; “Doña Francisquita”, d’Amadeo Vives; “La ratonera”, d’Agatha Christie...

El funcionament i aparença de Teatroteca és similar al de ebiblio. Cada usuari pot prendre en préstec 1 vídeo durant un termini de 48 hores. Transcorregut aquest temps, l'enregistrament deixarà d'estar disponible. L'usuari pot tornar la gravació en el moment en què ho consideri convenient, com passa amb qualsevol préstec bibliotecari, i així sol·licitar nous vídeos.

Si en demanar un vídeo determinat aquest ja es troba prestat, es pot reservar-se en llista d'espera, rebreu un correu quan torni a estar disponible.
Si voleu veure les obres que hi ha en català (o qualsevol altre idioma) premeu el boto "busqueda" sense cap concepte escrit i apareixerà tot el fons amb els filtres disponibles.

Apagueu el mòbils, que la funció està a punt de començar.


30 de març 2020

Agatha Christie, la Reina del Crim

Agatha Christie (1890-1976), va esdevenir, i segueix sent, la escriptora de novel·la més venuda de tots els temps. Molt coneguda per ser la creadora dels personatges de Miss Marple i Hercules Poirot, protagonistes de la majoria de les seves 66 novel·les de detectius i 14 reculls de relats breus. També es l’autora de “The Mousetrap” (La ratera), l’obra de teatre que porta més temps seguit representant-se (des del 1952 al West End de Londres) a tot el món:. Dels seus llibres s’han venut més de mil milions d’exemplars en llengua anglesa i milers de milions en traduccions.

Si heu llegit les seves novel·les o vist alguna de les moltes adaptacions que s’han fet al cinema i la televisió, potser recordareu aquestes cites de les seves obres:

"L’impossible no pot haver succeït, per tant l’imposible ha de ser possible malgrat les aparences"
a) Assassinat a l’Orient Express
b) El tren de les 4.50
c) L'assassinat de Roger Ackroyd

"Poirot, vaig dir, 'He estat pensant'. Un exercici admirable, amic meu. Continua"
a) La mort de Lord Edgware
b) Perill a End House
c) The Big Four

"Qualsevol coincidència, es va dir Miss Marple, sempre és digne de tenir en compte. Si només és una coincidencia, la podem descartar més tard"
a) S'anuncia un assassinat
b) Hotel Bertram
c) Nemesis

Es tracta de les tres primeres qüestions d’un test per veure si podeu identificar correctament de quines històries provenen unes cites de novel·les d'Agatha Christie. Haureu de fer el test si voleu probar, però compte, no tindreu gaire temps i és en anglès.

Si voleu “estudiar” abans de l’examen, a ebiblio teniu una selecció de les obres, unes més populars i altres més desconegudes, d’Agatha Christie

Asesinato en el Orient Express (1934). Viatjant en un tren de luxe, Hèrcules Poirot es topa amb un dels casos més desconcertants de la seva carrera.

El misterio de la guía de ferrocarriles (1936). Poirot rep una sèrie de cartes en que un assassí el desafia a resoldre una sèrie de crims que segueixen un ordre


Muerte en el Nilo (1937). Durant unes vacances a Egipte, el detectiu Hèrcules Poirot fa un creuer pel Nil. Aviat algú apareix mort d'un tret al cap.

Cita con la muerte (1938). Entre les ruïnes de Petra, Hèrcules Poirot haura de resoldre un assassinat amb més sospitosos que pistes

Diez negritos (1939). Deu persones sense cap relació entre si son invitades per un desconegut a una mansió aïllada en un illot. Després de sopar comença el joc.

La muerte visita al dentista (1940). Hèrcules Poirot mai hauria pensat haver d’anar al dentista dues vegades en un dia. La segona visita va ser per examinar l'escenari de l'aparent suïcidi del dentista.

Muerte bajo el sol (1941). Un hotel allunyat del caos de la ciutat és el lloc que ha escollit Hèrcules Poirot per relaxar-se. Les passions i l'assassinat també han triat aquell indret.


Un cadáver en la biblioteca (1942). Un matrimoni es lleva de bon matí i tenen la sorpresa de trobar una dona, vestida de nit i molt maquillada, a la seva biblioteca. La dona, però, és morta.

Cianuro espumoso (1945). Sis persones estan assegudes a la taula d'un restaurant. Una de les cadires és buida en record d’una dona, morta fa exactament un any. Quin dels presents la va assassinar?

Sangre en la piscina (1946). Durant una festa, els convidats volen fer una broma a Poirot i simulen un assassinat al costat de la piscina. Malauradament, la víctima no interpreta cap paper.

Se anuncia un asesinato (1950). Els habitants d’un poblet veuen alterada la seva vida quotidiana davant un anunci al diari local que diu: «S'anuncia un assassinat que tindrà lloc el divendres, 29 d'octubre, a Little Paddocks, a dos quarts de la tarda".

Testigo de cargo (1953). Acusat d’un assassinat que diu no haver comés, només el testimoni de la seva dona el podria salvar. Però ell li havia estat infidel...


El tren de las 4.50 (1957). Per un instant, els dos trens van circular paral·lels. En aquest precís moment, una dona va presenciar un assassinat, però no hi ha sospitosos ni testimonis ni cadàver.

Pasajero para Frankfurt (1970). En un vol des de Malàisia a Londres, un diplomàtic britànic vol ajudar una jove que li confessa que algú intenta matar-la. Ell també acaba de posar en risc la seva vida.

Los elefantes pueden recordar (1972). Hércules Poirot contempla las rocas desde lo alto de un acantilado, donde hace mucho tiempo encontaron los cuerpos sin vida de un matrimonio junto al arma del crimen, un revòlver.

Per cert, les respostes correctes de les tres cites son: A, B i C... com els assassinats d'una de les novel·les que podeu trobar a ebiblio.