9 d’abr. 2020

Consells saludables

A ebiblio hi ha molta documentació sobre dietètica, salut i prevenció que podeu consultar online. Per fer boca, aquí teniu, breument, uns consells per reforçar el vostre cos, augmentar les vostres defenses i protegir-vos el millor possible.

El més bàsic és protegir-se i la manera més eficaç de fer-ho és seguir les mesures de protecció que, recordem, són consells d’higiene lògica a aplicar diàriament. Respecteu les normes de confinament, renteu-vos les mans regularment amb sabó o utilitzeu una solució o gel hidroalcohòlic.

El primer pas per la immunitat són les nostres pròpies barreres, que inclouen la nostra pell i la nostra microbiota intestinal. Una membrana intestinal porosa o una flora intestinal alterada pel consum de massa carn, alcohol, sucre, edulcorants, tòxics i pesticides (inclosos en alguns aliments) o determinats fàrmacs (antiinflamatoris, antibiòtics, antiàcids...) debiliten les nostres defenses i, per tant, el nostre sistema immunològic. Fibres, plantes, vitamina D, omega-3 o fins i tot el zinc són alguns exemples d’aliments o nutrients essencials per a la qualitat de la barrera de la nostra microbiota intestinal.

Una bona manera és potenciar la immunitat des del plat a taula. El sistema immunològic és un dels sistemes més complexos del cos i aquests són els nutrients necessaris pel seu bon funcionament:

Vitamina D: equilibra el sistema immune. Està present en petites quantitats en determinats aliments (peix, mantega, ous, etc.), però l’exposició al sol és necessària per a la seva producció. Durant aquest període a casa, no dubteu a sortir un moment a la vostra terrassa o balcó si en teniu. Si això és del tot impossible podeu prendre complements alimentaris (2000 UI per dia mínim).

Vitamina C: present de forma natural en espinacs crus, verdures crues, fruites vermelles, cítrics i kiwi. Un suplement dietètic d’atzerola pot ser útil si no podeu obtenir tots els aliments necessaris (200 mg de vitamina C al dia).

Vitamina A: participa en la producció de glòbuls blancs, equilibra la immunitat i manté la integritat de les nostres defenses. Cerqueu provitamina A en plantes de colors i vitamina A en ous, fetge de bacallà o carns d’òrgans i vísceres.

Vitamines B: són un grup de 8 vitamines que augmenten els anticossos i són presents en cereals sencers, verdures, llavors o, com la B12 en aliments d’origen animal.

Zinc: activa la maduració de les nostres cèl·lules immunes i és essencial per a la integritat de les nostres barreres. Trobeu-lo a la carn, l’ànec, les llavors o els lactis.

No podem descuidar la feina que fan els antioxidants. El fet d’oxidar-se perquè patim una manca d’antioxidants debilita les nostres defenses i, per tant, ajuda a que els virus siguin més patògens. La vitamina E, la vitamina C, el zinc, el coure, el seleni o els polifenols formen part de l’arsenal antioxidant bàsic que és important controlar i no descuidar. Llavors, fruits secs, bons olis verges extra, llenties, te verd, xocolata molt negra, baies, fruites i verdures, peix...

El menjar és certament important, però no oblidem que augmentar la vostra immunitat també significa no fumar, dormir bé i mantenir-se tranquil mentre gestioneu l’estrès. Aquest últim és un gran destructor de la immunitat, perquè quan l’estrès es dóna en petits episodis, ens permet controlar les situacions i respondre davant elles de la millor manera possible. Per tant, l'estrès no és dolent. L'estrès es converteix en una cosa negativa quan és massa intens i es perllonga en el temps.

8 d’abr. 2020

Gaudí Virtual

Observador de la natura i figura universal de l’arquitectura moderna, Antoni Gaudí (1852-1926), va trencar els esquemes establerts utilitzant uns sistemes constructius i una metodologia pròpia per produir edificis singulars carregats de símbols i detalls. Influenciat per les formes arquitectòniques orientals i pel renovat interès que durant el segle XIX hi va haver pel gòtic, va crear un estil propi i es va convertir en el màxim exponent del modernisme català.

Instal·lava el seu taller al costat de les obres i allà seguia un mètode basat en la tècnica d’assaig i error, experimentava amb models a escala, amb les formes i les estructures que posteriorment aplicava a les construccions. A ebiblio teniu a la vostra disposició llibres i audiovisuals sobre la vida i obra de Gaudí i altres representants del modernisme, així com del moviment mateix.

A Barcelona, Antoni Gaudí va deixar moltes obres singulars com ara el Parc Güell, la Casa Vicens, la Casa Calvet, la Torre Bellesguard, el Col·legi de les Teresianes i, potser, les tres més conegudes: la Casa Batlló, la Casa Milà i la Sagrada Família.

La Casa Batlló (1904-1907) va ser un encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil. La part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals de Gaudí amb una combinació de pedra, ferro forjat, trencadís de vidre i ceràmica policromada. Com en altres de les seves obres, Gaudí va comptar amb la col·laboració dels arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver.

En aquest cas, l’encàrrec consistia en la reforma total d’un habitatge ja existent. Tot i que la intenció inicial era reformar només la façana, Gaudí va reorganitzar els espais, dotant-los de més ventilació i il·luminació natural, afegint dos pisos a la seva alçada i remodelant les golfes i el terrat. El projecte va ser qüestionat per les autoritats de l’època, fins al punt que no li van concedir el permís municipal d’obres fins al 1913, set anys després de la seva finalització.

No us perdeu aquest recorregut virtual pel pis noble, la terrassa posterior, el primer pis, les golfes, el terrat...

La Casa Milà (1906-1912), també coneguda com “La Pedrera” va ser un encàrrec de l'empresari Pere Milà i Camps, que va conèixer Gaudí quan va anar a visitar a en Josep Batlló a la seva nova casa. En el seu moment fou molt polèmica a causa de les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres.

Arquitectònicament està considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega i amb un garatge soterrat. 

Durant la construcció, però, va comptar amb la oposició d’altres veïns del Passeig de Gràcia i van haver-hi molts problemes amb l’Ajuntament perquè les golfes i el terrat excedien el màxim permès i un dels pilars de la façana ocupava una part de la vorera de passeig de Gràcia. Tot es va arreglar amb el pagament d’una multa i la declaració d’edifici monumental per part de la Comissió de l’Eixample.

En aquesta visita virtual podeu veure els diferents elements que formen la pedrera: la façana de pedra calcària, els vestíbuls i patis dels dos edificis que formen el conjunt i, com no, les originals golfes, el terrat i les xemeneies que semblen guerrers.

El Temple Expiatori de la Sagrada Família (1882-    ), és un dels exemples més coneguts del modernisme català i un edifici únic al món. El 1882 es va posar la primera pedra del que havia de ser un temple neogòtic projectat per l’arquitecte Francisco de Paula del Villar. Les seves diferències amb els promotors afavoreixen la seva substitució un any més tard per un jove Antoni Gaudí.

Gaudí hi va treballar durant la major part de la seva carrera professional i, des del 1915 d'una manera gairebé exclusiva. És la culminació del seu estil naturalista amb una perfecta harmonia entre els elements estructurals i els ornamentals. Els diferents elements del temple imiten les formes de la natura fins al punt que, per exemple, l’interior sembla un bosc. En vida d'Antoni Gaudí només es van completar la cripta, encara en estil neogòtic, l'absis i, parcialment, la façana del Naixement.


Ara podeu gaudir d’una visita virtual per veure els detalls de la nau central amb una estructura arborescent de pilars inclinats i voltes hiperboloides. No us perdeu les naus laterals, les capelles, l’absis, les torres, la façana o la cripta original.

7 d’abr. 2020

Cuina de Quaresma i Setmana Santa

La cuina de Setmana Santa és pura tradició i en ella trobem un ampli assortiment de receptes senzilles, econòmiques i, com veureu, delicioses. A ebiblio podeu trobar llibres i revistes amb consells i receptes de cuina per a tots els gustos i tipus de comensals. Ara bé, si us voleu estalviar la feina de recerca, nosaltres us propossem unes receptes perquè, si acostumeu a menjar en aquestes dates els aliments més tradicionals (cigrons, bacallà, ous...), pugueu fer-ho amb algun toc diferent. 

Aquí teniu les receptes que us recomanem per la Setmana Santa: Un menú amb un entrant, Hummus d’alvocat; un principal, Bacallà confitat amb escabetx de verduretes i unes postres: les típiques “Torrijas”. 

Humus d'alvocat. 

L'hummus és una de les elaboracions culinàries més populars, i al temps de moda, per prendre llegums. En aquest cas, a l'hummus o puré de cigrons tradicional, només cal afegir-li alguns ingredients que li aportaran un toc de sabor diferent, però que igualment farà gaudir d'un entrant ric, nutritiu i saludable, amb més contingut en greixos per l'alvocat, però saludables. 

Ingredients  

200 grams de cigrons cuits 
200 grams d'alvocat (sense os ni pell) 
2 cullerades soperes de tahini 
2 grans d'all escalivats a l'forn 
½ llimona espremuda 
30 grams aprox. d'oli d'oliva verge extra 
30 grams d'oli d'oliva fumat 
2 branquetes de coriandre fresc 
1 c / c de pebre vermell de la Vera picant 
½ c / c de comí en pols 
pebre negre acabat de moldre 
sal 

Preparació 

Posa els cigrons cuits (un cop freds) i escorreguts en el vas de la batedora, incorpora l'alvocat un cop pelat i separat de l'os, afegeix també el tahini o pasta de sèsam i les dents d'all escalivats i pelats (o una dent de all cru). 

Incorpora a continuació el suc de llimona, la meitat de l'oli d'oliva verge extra i l'oli d'oliva fumat, les fulles de coriandre, el pebre vermell, el comí, el pebre negre i sal a gust. Afegeix també brou de cocció dels cigrons segons precisi, comença posant poca quantitat i afegint segons necessitats. 

Tritura fins a obtenir una crema fina i brillant, la untuositat de l'alvocat ho afavorirà. Prova i rectifica de sal si fos necessari. Pots afegir una mica de harissa o xili en pols si vols que estigui més picant. 

Bacallà confitat amb escabetx de verduretes 

El bacallà gaudeix de gran popularitat i tradició en el receptari de Quaresma. Uns fantàstics lloms de bacallà en salaó o prèviament dessalats, confitats en oli d'oliva, una cocció a baixa temperatura, i macerats després durant un mínim de 24 hores al escabetx. Per suca-hi pa. 

Ingredients 

4 lloms de bacallà dessalat (aprox. 600 g) 
1/2 litre d'oli d'oliva 
4 grans d'all 
1 culleradeta de pebre negre en gra
2 claus d'olor 
farigola 
romaní 
1 fulla de llorer 
1/2 ceba 
1/2 pebrot vermell 
1 pebrot verd 
1 pastanaga 
pell de taronja 
2 cullerades d'olives arbequines 
1 culleradeta de pebre vermell dolç 
125 ml de vinagre de sidra 
80 ml de vi blanc 

Preparació 

Dessalar i hidratar el bacallà, si l'heu comprat sec. Posar una cassola al foc i posar a escalfar l'oli a foc lent fins arribar a una temperatura de 50ºC aproximadament. Introduir els trossos de bacallà de manera que quedin coberts d'oli. Confiteu-los durant 15 minuts, retirar, escórrer i reservar. 

Rentar les herbes aromàtiques i fer una farcellet amb el romaní, la farigola i el llorer, serà més fàcil retirar-les a la fi. Tallar tires de pell de taronja sense la part blanca interior i picar a trossets petits. Rentar i picar, a trossets petits, les verdures: pebrots vermell i verd, pastanaga i ceba. 

Posar a foc una cassola amb l'oli d'oliva (250 ml de què hem utilitzat per confitar el bacallà). Afegir els grans d'all sense pelar, els grans de pebre negre i els claus d'olor, i ofegar un minut més o menys. Anar afegint les verdures tallades, pastanagues, pebrots vermell i verd i ceba, remenar i deixar ofegar. Quan les verdures estiguin toves, afegir les olives arbequines, la pell de taronja i una culleradeta de pebre vermell dolç. 

A continuació incorporar els líquids que tenim preparats, el vinagre de sidra i el vi blanc sec. Remenar, barrejar bé i deixar que prengui temperatura. Finalment tornar a introduir els trossos de bacallà i deixar-ho coure a foc suau uns 5 minuts aproximadament. 

Retirar de foc, tapar i deixar reposar. Com tots els escabetxos, aquest plat guanya en gust si reposa almenys un dia, encara que poden ser més perquè es conserva sense problemes. 

Servir acompanyat d'una generosa ració de verduretes. 

Torrijas 

Torrades de Santa Teresa, llesques amb ou... És un dolç humil que es prepara amb pa del dia anterior, típic de la Quaresma i la Setmana Santa. La recepta és molt senzilla i els petits us poden ajudar a arrebossar en sucre i canyella. 
Ingredients 

1 barra de pa del dia anterior 
1 litre de llet 
1 branca de canyella 
Pell d'una llimona 
4 cullerades soperes de sucre 
3 ous 
Sucre i canyella per arrebossar 
Oli d'oliva verge 

Preparació

Tallem el pa a rodanxes que disposem en una font i batem els ous en un bol. 

En un pot posem la llet amb la branca de canyella, les 4 cullerades soperes de sucre i la pell d'una llimona. Quan arrenqui el bull retirem de foc i aboquem (també es pot deixar refredat) sobre el pa; ho deixem uns minuts perquè el pa absorbeixi tota la llet i s'amari bé. 

Posem una paella amb oli d'oliva verge en el foc. Quan estigui calent passem el pa per l'ou i el fregim en l'oli fins que estiguin daurades. Les traiem i posem en un plat amb paper de cuina per absorbir l'excés d'oli. Després, encara calentes, les arrebossem en una barreja de sucre i canyella. 

I ja estan llestes per prendre... hi ha a qui li agraden acabades de fer i a qui li agraden fredes quan el sucre forma un almívar. 

I a vosaltres com us agraden?