8 de maig 2020

Descobriu la meditació

La meditació té múltiples virtuts, regenera el cos i la ment, redueix l’estrès i l’ansietat, afavoreix el son reparador, millora l’estat d’ànim, desenvolupa la concentració i reforça el sistema immune. A continuació teniu uns consells per descobrir i desenvolupar aquest art mental. 


Es recomana meditar al despertar, al matí i/o abans d’anar a dormirperquè, en aquests moments particulars, el cervell produeix, de forma natural, les ones alfa imprescindibles per entrar en un estat meditatiu. No obstant, podeu triar qualsevol altre moment del dia per meditar, evitant sempre les dues hores posteriors al dinar. Podeu començar amb una pràctica curta, de 6 o 7 minuts, i anar-la ampliant. La regularitat és més important que la quantitat. 

Per començar, trieu un espai tranquil i apartat per dedicar-lo a la meditació, instal·lant, per exemple, una catifa petita, un coixí, una espelma petita o encens. Feu que sigui un lloc agradable, per fer que vulgueu anar cada dia a meditar. 

Tot i que hi ha altres formes de meditació, la meditació asseguda és la més comuna, ja que dóna un lloc central a la columna vertebral i s’estableix un enllaç vertical entre la terra i el cel. Seieu al terra amb les cames creuades i poseu tants coixins ferms o llibres gruixuts com necessiteu per tenir els malucs una mica més alts que els genolls. Podeu col·locar coixins sota els genolls si sentiu tensió. Si aquesta posició us sembla incòmoda, intenteu agenollar-vos com en la tradició japonesa. Finalment, si les opcions del sòl us semblen impossibles, podeu optar per seure a una cadira, però sense fer servir el respatller. 

Un cop asseguts, estireu-vos al màxim, mantenint les espatlles relaxades i la panxa flexible, col·loqueu les mans sobre els genolls amb les palmes cap al cel, tanqueu suaument la boca i respireu pel nas. 

Comenceu per sentir els punts de contacte amb la terra: els turmells al terra i els malucs al coixí. Imagineu que tots aquests punts de contacte són punts de suport que us proporciona la terra i intenteu desenvolupar una sensació de seguretat i confiança a partir d’aquesta àncora. 

A continuació, fixeu l’atenció al nivell de l’abdomen i el plexe solar, intenteu relaxar aquesta part. Deixeu que les vostres inspiracions s’estenguin fins al sòl pelvià, sense forçar-les. Deixeu que les exhalacions es produeixin de manera natural, sense esforç muscular. La respiració és suau, natural i inaudible, com la d’un nen adormit. Intenteu desenvolupar una sensació de dolçor, compassió i fe en el futur a la zona del plexe solar. 

Seguidament, poseu l’atenció a la zona del cor i l’estèrnum i, a continuació, centreu-vos en l’emoció d’agraïment. Comenceu per triar dues coses que us aportin felicitat i agraïu a la vida el fet de poder-les experimentar. Amb la pràctica ja no us caldrà pensar en aquests suports i podreu desencadenar més fàcilment l’emoció d’agraïment. 

Finalment, compartiu el vostre benestar amb els que us envolten. Amb les vostres inspiracions, alimenteu-vos d’energia positiva i amb les vostres exhalacions, dirigiu l’amor i la compassió cap al món i l’univers. 


Per completar la vostra pràctica, podeu cantar el mantra Om, fent vibrar el "ommm" o escoltar-lo al cap. A continuació, obriu suaument els ulls, possiblement badeu i estireu. Proveu d’estendre aquest temps evitant tornar massa aviat al telèfon mòbil. 

Cada meditació és única i ara us correspon a vosaltres experimentar-la. Bona pràctica! 

Si necessiteu ajuda, a ebiblio trobareu llibres sobre meditació, ioga, mindfullness i altres temes semblants. 

A Música y meditación. El arte de vivir en armonía, Mark Tanner ens mostra l'espiritualitat de la música a través d'una sèrie d'exercicis de meditació únics. Richard Gilpin ens guia, a Cómo vencer la ansiedad a través de la meditación, en la transformadora pràctica de la meditació en consciència plena per assolir un millor enteniment de la nostra ment i deixar enrere l'ansietat. 

Per entendre'ns a nosaltres mateixos i el nostre lloc en l'univers, teniu Galileo y el arte de envejecer. Meditaciones sobre los cielos nocturnos, d’Adam Ford. La meditación y el arte de cuidar abejas, de Mark Magill, aporta lliçons espirituals i mediambientals a partir de la meditació i l'art de cuidar abelles i amb Mindfulness en la vida cotidiana. Donde quiera que vayas, ahí estàs, de Jon Kabat-Zinn, veureu com la meditació té un profund benefici pràctic per a tothom 

La reflexió i l'atenció plena per cultivar el benestar la teniu a Cerebro y mindfulness, de Daniel J. Siegel i la solució al ritme frenètic del nostre dia a dia us espera a Yoga para la vida real. Retox, de Lauren Imparato. També podeu seguir un camí holístic i fàcil per trobar el benestar integral amb Yoga para mi bienestar. Me escucho, me cuido, me quiero, de Xuan-Lan 

Pels més joves teniu un Taller de yoga para ninos, de Marianna Roger, donat que el ioga els ajuda a créixer saludablement per dins i per fora i, si el que voleu és un mètode per apropar als més petits a la pràctica del mindfulness i descobrir tècniques de meditació, atenció i relaxació, llegiu Cuentos de burbujas de paz. Una manera creativa de practicar mindfulness en família, de Sylvia Comas.

6 de maig 2020

El còmic, el novè art

El terme belles arts va sorgir al segle XVIII per referir-se a les principals arts: arquitectura, dansa, escultura, música, pintura i literatura. El 1911, Ricciotto Canudo és el primer a qualificar el cinema com el setè art i posteriorment es va reconèixer la fotografia com el vuitè. 

Una historieta o còmic és una forma d'expressió artística, que utilitza dibuixos articulats en seqüències narratives i sovint acompanyats de textos (narracions, diàlegs, onomatopeies...). El seu origen s’atribueix a Rodolphe Töpffer al segle XIX. Richard Felton Outcault amb The Yellow Kid també és considerat com un dels precursors del gènere. 

Als Estats Units la historieta es va popularitzar a principis del segle XX i es va produir un desenvolupament important a la dècada de 1930 amb l’aparició de Superman, un personatge creat el 1938. Va ser també durant el període d’entreguerres que Hergé va crear Les Aventures de Tintin, mentre al Japó, Osamu Tezuka va popularitzar el gènere de manga després de la Segona Guerra Mundial. 

Com la música pop o les novel·les de detectius, el còmic ha patit moltes dificultats per obtenir un reconeixement real. Inicialment era considerat com un subgènere de la literatura, o un art menor en comparació amb la pintura, i destinat principalment als nens. La historieta va anar guanyant, a partir dels anys seixanta, legitimitat com a art quan els seus autors exposen i venen planxes originals com fan altres artistes. També apareixen festivals que atrauen milers de visitants, com el Festival Internacional de Còmics d'Angoulême, inaugurat el 1974 a França, o el Saló Internacional del Còmic de Barcelona, des del 1981. Finalment se li atorga el reconeixement com a art, ja sigui per premis com el Pulitzer que va guanyar Art Spiegelman per la novel·la gràfica Maus, el 1992 o per exposicions en museus d’arreu del món. 

Actualment es considera que el còmic és el novè art, amb dues percepcions principals. La primera considera el còmic com un art menor i l’altra fa del còmic un art  de ple dret, a causa de la utilització d'uns codis expressius propis, absents en la resta de les belles arts. 

Hi ha qui diu que el còmic, en tant que "art", està vinculat a totes les formes pictòriques que l'han precedit i que comença amb els primers dibuixos d’art rupestre, els baix relleus dels temples egipcis, els frisos del Partenó d’Atenes, la columna de Trajà a Roma, els baix relleus del temple d’Angkor Wat a Cambodja, els còdexs precolombins o les Bíblies il·lustrades de l'edat mitjana. A la tradició catalana tenim les auques, que són sèries d’imatges, acompanyades de textos rimats que expliquen una història. Totes aquestes referències artístiques tenen en comú el desig d’explicar una història, com una historieta. 

El còmic és un art en evolució constant, on sorgeixen nous gèneres i alguns autors exploren nous modes de narració i nous formats. Gràcies a l’expansió d’Internet i al desenvolupament d’eines de creació digital, els autors de còmics s’han apoderat d’aquest nou mode de comunicació, publicant nous còmics directament en forma de blocs. 

Amb qualsevol cercador d’Internet podeu trobar webs on llegir online, i de forma gratuïta, historietes de tot tipus. Igualment, a ebiblio teniu a la vostra disposició còmics i aventures gràfiques com les d’aquesta imatge.

5 de maig 2020

Viatjar sense sortir de casa

Aquesta setmana es compleixen 140 anys de la mort de Gustave Flaubert un escriptor francès que va marcar la literatura universal per la profunditat de les seves anàlisis psicològiques, la preocupació pel realisme, la lúcida mirada sobre el comportament dels individus i la societat i per la força del seu estil, a grans novel·les com Madame Bovary (1857) o Salammbô (1862). 

A partir de la publicació de Madame Bovary, Flaubert va mantenir, durant gairebé vint anys, correspondència amb Marie-Sophie Leroyer de Chantepie, una escriptora d’Angers amb qui mai no es va veure personalment, tot i que vivien a uns 300 quilometres de distància. 

Madame de Chantepie va patir tota la vida d’obsessions i angoixa, contra les que va lluitar dedicant la seva vida a l’ajut als pobres i mantenint relacions epistolars amb altres escriptors com George Sand o el mateix Flaubert. Aquest, que va viatjar per Europa, el nord d’Àfrica i l’Orient, en una de les seves cartes li va escriure: “Si vostè fos un home i tingués vint anys, li proposaria emprendre un viatge al voltant del món. Doncs bé, emprengui aquest viatge al voltant del món a casa seva. 

Una proposta semblant és la que us ofereix la biblioteca virtual, i que també podeu trobar a ebiblio, la de fer "la volta al món en pijama", sense que hagueu de sortir de casa, perquè la imaginació ens pot portar a llocs insospitats, plens d'aventures i màgics. Recórrer el món també és possible des del sofà amb una novel·la, un llibre de viatges... Aquí en teniu una mostra.


El Tao del viajero, de Paul Theroux. 
El llibre ideal per preparar els nostres viatges: per gaudir-los, comprendre'ls i recordar-los. 

Viajes con Heródoto, de Ryszard Kapuscinski 
Un viatge a l'Índia amb un llibre: la Història d'Heròdot. 

Viaje al Japón, de Rudyard Kipling 
Una joia de l'escriptura turística 

Relatos de los mares del sur, de Jack London 
Nou relats que tenen lloc en els Mars de Sud 

Hotel Nirvana, de Manuel Leguineche 
La volta a Europa pels hotels mítics i les seves històries. 

El antropólogo inocente, de Nigel Barley 
Nigel Barley fa amb l'antropologia el que Gerald Durrell va fer amb la zoologia. 

Los caminos del mundo. Viaje desde Yugoslavia hasta la frontera con la India, de Nicolas Bouvier 
El 1953 l'autor emprèn, al costat del dibuixant Thierry Vernet, un viatge per Iugoslàvia, Grècia, Turquia, Iran i Pakistan a bord d'un diminut Fiat Topolino 

Trilogía de África, de Javier Reverte 
Tres en un amb: El sueño de África, Vagabundo en África i Los caminos perdidos de África

Viajes con Charley, de Steinbeck, John 
Un viatge per conèixer el seu propi país 

El último tren a la zona verde. Mi safari africano definitivo, de Paul Theroux 
Una visió de l’Àfrica moderna 

Campos de Níjar, de Juan Goytisolo 
A finals dels anys 1950, la regió de Níjar a Almeria era una de les més pobres d'Espanya. 

El camino más corto, de Manuel Leguineche 
Una trepidant volta a el món en automòbil el 1965. 

¡Malditos viajes!, d’Enric Balasch 
Viatges a fires i congressos, viatges d'incentiu, de peregrinació, viatges amb nens ... 

Lugares fuera de sitio. Viaje por las fronteras insólitas de España, de Sergio del Molino 
Gibraltar, Ceuta, Melilla, Andorra, Olivenza, Llívia o Rihonor de Castella són petits territoris frontera 

El Danubio, de Claudio Magris 
A cavall entre la novel·la i l'assaig, el diari i l'autobiografia, la història cultural i el llibre de viatges 

Cuadernos africanos, de Alfonso Armada 
Un viatge al cor d'Àfrica, un descens als inferns. 

En mares salvajes. Un viaje al Ártico, de Javier Reverte 
Un viatge per l'últim territori verge de la planeta. 

Un otoño romano, de Javier Reverte 
La seva visió, en forma de diari, de la ciutat eterna. 

En la Patagonia, de Bruce Chatwin 
Una història familiar inspira un viatge. 

Imágenes de Suecia, de Lars Gustafsson 
Una visió personal de Suècia i la vida sueca. 

Guia sentimental de l'Alguer, de Joan Elies Adell Pitarch 
Allò que els guies Turístiques o a els fulls informatius no Diuen sobre l'Alguer 

Hoteles para soñar, de Marius Carol 
La pròpia biografia de molts hotels, sobretot a Europa, està plena d'avatars. 

Unas vacaciones en invierno, de Bernard MacLaverty 
Una parella de jubilats irlandesos han decidit passar un cap de setmana llarg a Amsterdam 

Auroras de medianoche. Viaje a las cuatro Laponias, de Luís Pancorbo López 
Les vivències de l'autor entre els sami, aquests nòmades que miren constantment a el cel, pel que pugui passar. 

Viaje a Rusia, de Josep Pla 
En 1925, un jove Josep Pla fou enviat com a corresponsal a Rússia 

Las rosas del sur, de Julio Llamazares 
Continuació de Las rosas de piedra i final del recorregut per Espanya i la seva historia a través de les catedrals 

Sin llegar nunca a la cumbre, de Paolo Cognetti 
Viatge a l'Himàlaia per indagar en l'ànima de el lloc i en la seva pròpia. 

La sombra de la ruta de la seda, de Colin Thubron 
Un viatge al llarg de la major ruta terrestre del món