12 de set. 2020

Marató, la cursa més llarga

La més mítica de les proves d’atletisme té el seu origen llegendari tal dia com avui de l’any 490 aC. Als llibres d’història de l’antiga Grècia trobareu els fets que han propiciat l’aparició de, entre altres, aquests llibres que podeu trobar a la biblioteca:

Amb les maratons, com amb tantes altres coses, tot és començar. Podeu provar amb la “Guía completa running y maratón”; “De la milla al maratón: entrenamiento para corredores de élite y recreativos, jóvenes y veteranos, sanos y enfermos”, de Ricardo Ortega Sánchez-Pinilla o “Camí cap a un somni”, un pla d'entrenament per fer 10 km, mitja marató i marató, de Roger Roca.


A continuació, cal plantejar-se nous reptes. Emilio Sáez Soro proposa transformar-se per córrer més i millor amb “El Reto descalzo”, que està format per 13 maratons per fer en un any i Jorge González de Matauco ens envia “En busca de las carreras extremas: la ruta hacia el Grand Slam Marathon” o connecta amb la llegenda a “Filípides era vikingo”, una sèrie de viatges i maratons a través de Svalbard, Illa de Man, Groenlàndia, Illes del Canal, Illes Aland, Islàndia i Illes Feroe.


Apolo Esperanza llença un desafiament de volta al món a “8 habilidades para afrontar 8 maratones”. També Arcadi Alibés ens proposa “La Volta al món en 80 maratons” i, jugant amb la distància de la prova atlètica ens aconsella “Córrer per ser feliç: 42 motius i 195 raons per córrer” 

El nom de la Marató prové de la llegenda del missatger grec que va ser enviat des del camp de batalla de Marató a Atenes per anunciar que els perses havien estat derrotats a la batalla. Es diu que va recórrer tota la distància sense aturar-se i va irrompre a l'assemblea, exclamant "hem guanyat!", abans de morir. 

De fet, l’historiador grec Heròdot, la principal font de les guerres greco-perses, no esmenta cap missatger enviat des de Marató a Atenes. En el seu relat diu que va ser la part principal de l'exèrcit atenès, qui després d'haver lluitat i guanyat l’esgotadora batalla i tement una incursió naval de la flota persa, va marxar de tornada cap a Atenes amb tot l’equipament militar, arribant el mateix dia. 

Tot i que segons les diverses fonts el nom del missatger canvia, quan, el 1879, Robert Browning va escriure el poema “Filípides”, aquest va passar a formar part de la cultura popular de finals del segle XIX i va ser acceptat com una llegenda històrica. 

Quan s’havien de celebrar els primers Jocs Olímpics moderns a Atenes, el 1896, els organitzadors buscaven un gran esdeveniment, que recordés la glòria de l’antiga Grècia. La idea d’una cursa de marató va sorgir del lingüista francès Michel Bréal, que va ser recolzat per Pierre de Coubertin, el fundador dels Jocs Olímpics moderns, així com pels grecs. 

El mont Pentèlic es troba entre Marató i Atenes, cosa que significa que Filípides i els corredors olímpics, havien de córrer per la muntanya. La ruta Marató-Atenes segueix cap al sud des de la badia de Marató al llarg de la costa, després pren una suau però prolongada pujada cap a l'oest, al Pentèlic, a l'aproximació per l'est cap a Atenes i després, suaument, baixa fins a Atenes. Aquesta ruta, tal com existia quan es van recuperar els Jocs Olímpics el 1896, tenia una longitud aproximada de 40 quilòmetres. 

El guanyador de la primera marató olímpica, el 10 d'abril de 1896 (una cursa només masculina), va ser el grec Spyridon Louis, en 2 hores 58 minuts i 50 segons. La marató es va realitzar en la ruta tradicional de Marató a Atenes, que va acabar a l’estadi Panathinaikos, seu dels Jocs Olímpics de 1896. 

Com era tradicional, El Comitè Olímpic Internacional va acordar que la distància per a la marató olímpica de Londres del 1908 seria d’uns 40 quilòmetres. Els organitzadors, però, van decidir un recorregut de 26 milles des de la sortida al castell de Windsor, sota el balcó de la reina Victòria, fins a l’entrada a l’Estadi a Londres, seguida d'una volta parcial de 385 iardes fins a la meta. Així és com va quedar establerta la distància estàndard de 42,195 quilòmetres (26,219 milles) per a la marató.