23 de set. 2020

Mobilitat sostenible

La mobilitat sostenible es refereix al transport que és sostenible en el sentit del seu impacte social, ambiental i climàtic. Els components per avaluar la sostenibilitat inclouen els vehicles que s’utilitzen pel transport per terra, aigua o aire; la seva font d’energia; i la infraestructura utilitzada pel transport. La sostenibilitat es mesura per l'eficàcia i l'eficiència del sistema de transport, així com pels seus impactes ambientals i climàtics.


La majoria d’eines i conceptes de la “mobilitat sostenible” es van desenvolupar abans que fos encunyat el concepte. Caminar, el primer mitjà de transport, també és el més sostenible. El transport públic es remunta almenys fins a la invenció del bus públic el 1662. El primer tramvia de viatgers va començar a funcionar el 1807 i el primer servei ferroviari de passatgers el 1825. Les bicicletes a pedals daten de la dècada de 1860. Des de l’antiguitat, el transport de mercaderies es feia mitjançant la força de les persones i els animals o el ferrocarril. 

Aquestes eren les úniques opcions de transport personal disponibles per a la majoria de persones als països occidentals abans de la Segona Guerra Mundial, i continuen sent les úniques opcions per a la majoria de la gent dels països en desenvolupament. 


Els anys que van seguir a la II Guerra Mundial van comportar un augment de la riquesa i una demanda de mobilitat molt més gran per a les persones i els béns. El nombre de vehicles es va multiplicar i la majoria de països i ciutats benestants van invertir molt en carreteres i autopistes, més grans i millor dissenyades, que es consideraven imprescindibles per reforçar el creixement i la prosperitat. La planificació del transport es va convertir en una branca de la planificació urbana i la inversió pública en trànsit, a peu i en bicicleta va disminuir dràsticament. 

Les preocupacions sobre la sostenibilitat d’aquest enfocament es van generalitzar arran de les crisis del petroli de 1973 i la energètica de 1979. L’elevat cost i la disponibilitat limitada de combustible van provocar un ressorgiment de l’interès per les alternatives als desplaçaments en vehicle ocupats per una sola persona. Les innovacions d’aquest període inclouen els carrils per a vehicles d’alta ocupació o els sistemes de cotxes compartits. 

No obstant, els preus del petroli relativament baixos i estables durant els anys vuitanta i noranta van provocar augments significatius en el nombre de vehicles, tant directament perquè la gent va optar per viatjar amb cotxe amb més freqüència i per a distàncies més grans, com indirectament perquè les ciutats van desenvolupar zones d’habitatge suburbà, de botigues i de llocs de treball, que ara es coneixen com a expansió urbana. 

Els mitjans de transport tenen impactes significatius sobre el medi ambient, ja que representen entre el 20% i el 25% del consum energètic mundial i de les emissions de diòxid de carboni. La majoria de les emissions, gairebé el 97%, provenien de la crema directa de combustibles fòssils i les emissions de gasos d'efecte hivernacle del transport augmenten a un ritme més ràpid que qualsevol altre sector que utilitza energia. 


Per promoure la mobilitat sostenible, a nivell europeu, celebrem la Setmana Europea de la Mobilitat. Es tracta d’una campanya de conscienciació dirigida a sensibilitzar els ciutadans pel que fa a l'ús del transport públic, la bicicleta i caminar, al temps que s’anima a les ciutats al fet que promoguin aquests modes de transport invertint en noves infraestructures. 

Se celebra cada any del 16 al 22 de setembre. L’últim dia de la setmana de la Mobilitat és també el Dia Mundial Sense Cotxes, una iniciativa per desincentivar l'ús de l'automòbil en que es fa una crida als ciutadans a deixar aquest mitjà de transport per un dia i provar nous mitjans de desplaçament. 

Poc a poc, la conscienciació dels avantatges de la mobilitat sostenible es va anar estenent i són moltes les ciutats, com Barcelona, que impulsen una mobilitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient i la salut de les persones, promovent les energies alternatives, fomentant l’ús de sistemes de transport saludables, com la bicicleta o anar a peu, millorant els sistemes de transport col·lectiu i apostant per la mobilitat elèctrica per millorar la qualitat ambiental en benefici de tothom.