26 de maig 2020

Hergé i Tintín, l'èxit mundial

Aquesta aventura de Tintín és la continuació de Hergé i Tintín, el començament.

El 1941, Casterman, l'editor d'Hergé, va comprar una impressora offset i demana a Hergé que adapti les històries a un format de 62 pàgines i posi color a les seves primeres obres per publicar-les en forma d'album. Amb els seus col·laboradors comença un treball de redisseny i coloració dels àlbums de preguerra i, al mateix temps, comencen a publicar-se les tires de “L’estel misteriós”, una historia tenyida d’antisemitisme i antiamericanisme. 

Hergé continua escrivint històries d’evasió amb molta fantasia, iniciant una recerca del tresor a “El secret de l’Unicorn” (1942), un vaixell comandat per un avantpassat del capità Haddock al segle XVII. La història continua amb “El tresor de Rackham el Roig” (1943), on apareix un colorit personatge, el professor Tornassol, l’inventor d’un icònic submarí. L’aventura acaba amb l’adquisició del castell de Moulinsart, la casa pairal de la família Haddock, inspirat en el château de Cheverny. 

A Moulinsart comencen “Les Set Boles de Cristall”, fent de la maledicció d'una mòmia inca l’enigma central de la historia. Aquesta aventura és, probablement, la que té una evolució més lligada als esdeveniments de la guerra i s’interromp amb l'alliberament de Brussel·les el setembre de 1944. 

Durant la tardor de 1944, diversos amics íntims, entre ells el pare Wallez, van ser arrestats i jutjats pel seu paper de col·laboradors o per la seva proximitat a la ideologia nazi. Hergé va sortir més ben parat: pel desembre de 1945 es va tancar el seu expedient i el setembre de 1946 va obtenir l’autorització per publicar de nou. 
Raymond Leblanc, ex-combatent de la resistència, va proposar a Hergé de crear un diari: “Le Journal de Tintin”. Després de dos anys d’interrupció, la continuació de “Les Set boles de cristall” apareix al primer número amb el títol "El temple del Sol", enviant els seus herois al Perú. 

El setembre de 1948, Hergé va reprendre “Tintín al país de l'or negre”, fent algunes adaptacions per integrar el capità Haddock i el castell de Moulinsart. Des del punt de vista polític, reflecteix les tensions internacionals que hi ha per la independència i les concessions de petroli durant els anys quaranta i cinquanta al regne de l'Iraq 

En el context de la guerra freda d’ús de míssils i coets, Hergé porta els seus herois a la Lluna des d’un dels seus països imaginaris, Syldavia, en una icònica nau espaial. La publicació d’”Objectiu: la Lluna” comença el març de 1950 i no serà fins a desembre de 1953 que acabi l’aventura amb “Hem caminat damunt la lluna”. 

L'Afer Tornassol” va començar a aparèixer al “Journal” pel Nadal de 1954 i els nostres herois són enviats a Suïssa en l’aventura que millor capta l’atmosfera de la guerra freda amb les tensions entre Syldavia i Borduria. 

Entre octubre de 1956 i gener de 1958, Hergé va produir “Stoc de Coc”. Aquesta aventura és la del retorn de vells coneguts com el general Alcazar, el doctor Müller, Rastapopoulos o la Castafiore. La intriga gira al voltant del comerç d’armes i sobretot d’esclaus que Hergé volia denunciar. 

La salut mental de Hergé a finals dels anys 1950 és inestable i “Tintín al Tibet” (1958), probablement l’àlbum més personal de la seva obra, reflecteix l’estat d’ànim de l’autor i és el remei d’aquesta crisi. L’obra, amb somnis premonitoris, telepatia, levitació i el Ieti, no presenta molts personatges i mostra un Tintín més humà que mai a la recerca del seu amic de tota la vida, Tchang. 

Des del 1945, Hergé gairebé no va fer cap il·lustració i es concentra sobretot en la preparació dels seus àlbums. A finals dels anys 50, Hergé viatja molt i les aventures de Tintín han estat traduïdes i venudes arreu del món. D'altra banda, Hergé Studios inserirà la imatge "Tintín i Milú" en altres suports com cromos o postals i finalment arriben al cinema. El 1960 es va estrenar “Tintín i el misteri del toisó d’or” i quatre anys després, “Tintín i les taronges blaves”, que van ser un doble fracàs. L’adaptació en dibuixos animats per a la televisió si que és un èxit i propicia una aventura original ambientada a Syldavia amb Tintín, Haddock, Tornassol i Rastapopoulos, en el llargmetratge “Tintín al llac dels taurons”, publicada en àlbum el 1973. 

Als anys 1960, Hergé és un home cansat que cada vegada espaia més les noves aventures. A “Les joies de la Castafiore” (1962) no hi ha exotisme, Tintín és a casa seva a Moulinsart i l’autor es diverteix trastocant els seus personatges. 

Quatre anys després Tintín i els seus amics tornen a ser enviats a l'estranger, al “Vol 714 a Sidney”, i Hergé introdueix els seus lectors a la parapsicologia, acabant la història amb la intervenció dels extraterrestres 

Vuit anys després, el 1975, Hergé es va inspirar un cop més en el context internacional inestable a Amèrica Llatina. Però a “Tintín i els Picaros” presenta uns personatges canviats físicament, portant texans o practicant ioga, i moralment cansats, com el propi autor. 

Quan va acabar els Picaros el 1976, Hergé volia fer una historia en que tot passés en un aeroport, però el 1978 va abandonar la idea de l’aeroport pel tema de l’art contemporani. El 1979 va estar molt ocupat amb el mig segle de Tintín i l’estat de salut d’Hergé es deteriora. “Tintín i l’Art-Alfa” s’esbossa lentament i a la mort d’Hergé, el 1983, no hi havia res que determinés el final del guió desitjat pel dibuixant.

25 de maig 2020

Hergé i Tintin, el començament

Georges Remi (1907-1983), conegut professionalment com Hergé, provenia d’una família belga de la classe mitjana catòlica i de dretes. En paraules seves, el petit Georges era un nen insuportable, que dibuixava als seus quaderns escolars històries sobre els problemes d'un nen petit. Un dels seus professors, en veure un dels seus dibuixos li va dir: "Caldrà trobar una altra cosa que et faci destacar!" 

A principis dels anys 1920 està fascinat per l’Amèrica dels cowboys i dels indis i forma part d’un grup d’escoltes, a la revista dels quals publica les aventures de Totor a partir de 1926. En acabar el batxillerat troba una feina a la revista “Vingtième Siècle”, dirigida pel pare Wallez, un feixista ultra catòlic i nacionalista. Després de fer el servei militar, el 1926, realitza tasques d’il·lustrador i reporter-fotògraf i el 1928 el fan responsable del nou suplement setmanal destinat als joves per augmentar el nombre de lectors: “Le Petit Vingtième”. 

A finals de la dècada de 1920, Hergé va descobrir la historieta nord-americana, amb paraules que surten directament de la boca dels personatges. El 1928, va agafar el personatge de Totor, li va canviar el nom, li va afegir un petit fox terrier, Milú, i li va donar una feina: la de reporter. D’aquesta manera, el 1929, Tintín va aparèixer a Le Petit Vingtième i es va convertir en un jove periodista catòlic que va a salvar el poble rus de la barbàrie soviètica a “Tintín al país dels soviets”. 

Tintín al Congo”. A finals de 1930, Hergé decideix enviar el seu personatge a l’Àfrica, a la colònia belga del Congo, ja no per criticar, sinó per promocionar el domini africà i atreure joves belgues emprenedors com Tintín, cap a l’Àfrica. 

A més d’aquestes activitats, Hergé produeix centenars d’anuncis i aquest treball en paral·lel com a il·lustrador reforça encara més la seva tècnica i la seva precisió en la composició dels seus còmics. 

Després de convèncer el pare Wallez que havia de denunciar els baixos fons de Chicago, l’artista va decidir enviar “Tintín a Amèrica” i, per primera vegada, integra a la història un personatge real: Al Capone. A diferència de les dues històries anteriors, la història ja no proposa una successió d’episodis sinó un gran moviment d’estructura general. 

Al tombant de l'any 1931-1932, Remi va signar un contracte amb l'editorial Casterman que, després d'haver "compensat" Wallez, va tenir el privilegi de publicar tots els àlbums de l'autor en francès. L’aventura a Amèrica acaba el 20 d’octubre de 1932 a La Petit Vingtième i Casterman va llançar el primer àlbum a finals del mateix any. 

El desembre de 1932 apareixen les primeres plaques de les "Aventures del reporter Tintín a l'Orient", versió antiga de “Els Cigars del faraó”. Per primera vegada, Hergé converteix aquesta aventura en una mena de relat detectivesc i de misteri al voltant del tràfic d’armes i drogues. També apareixen dos nous personatges, agents de policia de paisà, els futurs Dupond i Dupont. 

El 1934, després d'haver instal·lat amb dos col·laboradors "l'Atelier Hergé" a Brussel·les, Georges Remi va anunciar que volia enviar el jove reporter a l’Extrem Orient, a la Xina. Per documentar-se, Hergé va conèixer un jove estudiant xinès a l'Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les: Tchang Tchong-Jen, que va esborrar totes les idees que tenia sobre els “grocs”. Tchang es convertirà en una figura clau en l’obra de Hergé: salvat de l’ofegament per Tintín serà un dels veritables amics que farà durant les seves aventures. 

Si les primeres quatre aventures de Tintín van ser maldestres, de vegades una mica descarades i plenes de prejudicis, “El Lotus Blau” és una de les més compromeses de la carrera de Hergé i és més un missatge polític que una història per a nens al voltant de la invasió japonesa de Manxuria. 

A continuació, Hergé torna a l'aventura d'abans amb “L’orella escapçada”, una història al voltant del fetitxe Arumbaya, amb països imaginaris situats a l’Amèrica Llatina dels anys trenta amb cops d’estat repetits, una forta presència militar o un alliberador a lo Simon Bolívar. 

Entre 1931 i 1936, Hergé va realitzar diversos treballs per clients del moviment ultra catòlic i sobretot per Léon Degrelle, un periodista anticomunista i nacionalista, fundador del diari d’inspiració feixista “Le Pays réel”. A partir del 1936, quan Degrelle va conèixer Mussolini i després Hitler, Hergé fa un pas enrere en la seva relació i durant la II Guerra Mundial deixa de col·laborar amb “Le Pays réel”, dirigit per les SS. 

El 1936 és també l’any en que aconsegueix fer-se amb els drets d’autor de Tintín i somia amb una botiga de Tintín i Milú on vendríem productes derivats del famós reporter. Al 1937, comença “Tintín a Anglaterra” o “L'illa Negra”, una investigació policial en el context de les tradicions escoceses, amb la presencia del monstre de Loch Ness i una bestia inspirada en King Kong. 

El 1938 Hitler es va annexionar Àustria i per primera vegada Tintín viatja a Syldavia, un país imaginari amb moltes característiques de Iugoslàvia. “El Ceptre d’Ottokar” és ple de signes d’alerta de la Segona Guerra Mundial amb dos estats antagònics imaginaris, el pacífic regne de Syldavia i Borduria, que també vol fer un Anschluss. També és la primera aparició de Bianca Castafiore, la soprano inspirada en Renata Tebaldi. Poc després d’acabar les entregues a la Petit Vingtième, comença la II Guerra Mundial. 

A mitjans de setembre de 1939, Hergé és mobilitzat i continua enviant des de la seva caserna les entregues de “Tintín al país de l’or negre”, fins que la invasió alemanya del 1940 suposa el tancament de la Vingtième Siècle. Hergé no reprendrà aquesta història fins deu anys després. 

Amb el tancament del Petit Vingtième, la situació de Georges Remi es va tornar més precària i acceptà una oferta de “Le Soir” per fer un suplement setmanal dedicat a la joventut: “Le Soir-Jeunesse”. Com que les publicacions no han de fer referència a cap tema candent, Hergé presenta una història sobre el tràfic de cocaïna a través de caixes de cranc. L’octubre de 1940 comença a aparèixer al primer número de “Le Soir-Jeunesse” “El Cranc de les pinces d’Or”, que suposa la presentació del capità Haddock.

Aquesta aventura de Tintín de Tintín continua a “Hergé i Tintín, l’èxit mundial"

20 de maig 2020

Dia Mundial de les Abelles

Els humans han mantingut durant mil·lennis les colònies d’abelles per recollir la mel, la cera d'abella, el pròpolis, el pol·len i la gelea reial o les han cuidat per pol·linitzar els cultius i per produir abelles per a la venda a altres apicultors. 

Les representacions d’éssers humans que recol·lecten mel d’abelles silvestres daten de fa 15.000 anys i els esforços per domesticar-les es mostren en l'art de l’Antic Egipte de fa uns 4.500 anys, on s’han trobar gerres de mel a les tombes de faraons com Tutankhamon. La mel, segons un mite grec, va ser descoberta per una nimfa anomenada Melissa i la mel s’oferia als déus grecs des de temps micènics. L’apicultura també s’ha practicat a la Xina des de l’antiguitat i els maies van domesticar una espècie d’abelles sense fibló. 

La imatge d’una comunitat d’abelles de la mel ha estat utilitzada, des de l’antiguitat fins a l’actualitat, per Aristòtil, Plató, Virgili, Sèneca, Shakespeare, Tolstoi o Marx com a model per a la societat humana. 

Les abelles i altres pol·linitzadors, com les papallones, els ratpenats i els colibrís, tenen un paper important en la pol·linització de les flors i són el principal tipus de pol·linitzador en molts ecosistemes que contenen plantes florals. La pol·linització és un procés fonamental per a la supervivència dels ecosistemes i essencial per a la producció i reproducció de molts cultius i plantes silvestres. 

Gairebé el 90 per cent de les plantes amb flors depenen de la pol·linització per reproduir-se i el 75 per cent dels cultius alimentaris de el món depenen en certa mesura de la pol·linització. Els pol·linitzadors no només contribueixen directament a la seguretat alimentària, sinó que a més són indispensables per conservar la biodiversitat. 

Les taxes actuals d'extinció d'espècies són de cent a mil vegades més altes del normal a causa de les actuacions dels humans i estan en perill d'extinció a nivell mundial. Les abelles i altres pol·linitzadors estan, cada vegada més, amenaçats degut principalment a les pràctiques agrícoles intensives, canvis en l'ús de la terra, utilització de plaguicides (inclosos els insecticides neonicotinoides), la introducció d’espècies exòtiques invasores, malalties, plagues i el canvi climàtic. 

Els insectes invasors, els pesticides, els canvis en l'ús de les terres i els monocultius poden reduir els nutrients disponibles i suposar una amenaça per a les colònies d'abelles. Si aquesta tendència continua, alguns cultius nutritius, com les fruites, fruits secs i moltes hortalisses, seran substituïts pels cultius bàsics com l'arròs, el blat de moro i la patata, el que podria desembocar finalment en una dieta desequilibrada. 

Per crear consciència sobre la importància dels pol·linitzadors, les amenaces a què s'enfronten i la seva contribució al desenvolupament sostenible, les Nacions Unides van declarar el 20 de maig com a Dia Mundial de les Abelles

Aquest dia va ser triat perquè coincideix amb la data de naixement d'Anton Janša, qui al segle XVIII va ser pioner en les tècniques modernes d'apicultura, a Eslovènia. Els estudis d'Anton Janša i altres investigadors, sobre la comprensió de les colònies i la biologia de les abelles, va permetre la construcció de la colmena móvil, que deixa collir la mel sense destruir el rusc. 

Enguany, el tema del Dia de les abelles se centra en la producció apícola i les bones pràctiques adoptades pels apicultors de tot el món per donar suport als seus mitjans de vida i oferir productes d'alta qualitat. 

Per ampliar els vostres coneixements sobre les abelles, el seu món i cóm influeixen en les nostres vides, podeu consultar a ebiblio aquests llibres.

18 de maig 2020

Llibres per fer gimnàs

Per a ningú és un secret, que fer exercici té grans beneficis i avantatges per a la nostra salut. 

Clarament un dels beneficis i avantatges més grans de fer gimnàs, i que és el que sovint porta a fer-lo, és poder modelar la nostra figura, però la seva practica regular també redueix l'estrès i ens ajuda a sentir-nos més saludables i còmodes amb nosaltres mateixos, a més, és una bona activitat per oblidar-nos de les dificultats del dia a dia. 

Fer exercici proporciona més capacitat cardiovascular i, per tant, la salut del cor millora, al temps que permet que les persones dormin millor. Això es deu a l'augment de les quantitats de melatonina en el cos, cosa que permet que el somni es regularitzi. 

La constància és clau per aconseguir aquests resultats i per poder ser constants sense gaire esforç, a ebiblio us han preparat una selecció de llibres perquè feu gimnàs independentment del vostre objectiu o l’estat de forma que tingueu. 

"El gran libro de entrenamientos en 15 minutos. Rutinas exprés para sacarle el máximo partido a tu cuerpo", de Selene Yeager us proposa 59 entrenaments per fer si teniu 15 minuts lliures quatre vegades a la setmana 

Si voleu una guia essencial de pilates amb més de 260 exercicis la vostra opció és "El gran libro de pilates. La guía más completa de fitness", de Brook Siler 

"Ejercicios que te curan. Cómo corregir tu postura corporal", del Dr. Jean Drouin per aquelles persones que passen moltes hores assegut davant d'un ordinador, o fent els mateixos moviments una i altra vegada. 

"En forma a los 40. Recupera la forma en 3 meses y mantente más fuerte, más fibrado y más musculado para siempre", de Jorge Fernández, per perdre aquests quilos de més, guanyar massa muscular i descobrir el teu nou jo 

Thérèse Bertherat explica a la seva filla Marie, embarassada, el joc de forces que cobren vida al seu interior, i li proposa catorze moviments, summament precisos, que prepararan el seu cos per al naixement del seu nadó a "Con el consentimiento del cuerpo. Diario de una futura madre"

A "Correo del cuerpo. Nuevas vías de la antigimnasia", Thérèse Bertherat ens proposa fer una escolta activa d'allò que ens diu el cos i assumir la responsabilitat per viure amb tot l'afecte i l'amor que realment mereixem. 

"Anatomía y 100 estiramientos esenciales para running", de Guillermo Seijas, ha estat creat pensant en les necessitats dels corredors i inclou tota la informació que aporten els últims estudis realitzats sobre el treball de la flexibilitat en el running. 

El pas dels anys va deixant senyals d'envelliment en el cos, però aquest pot retardar adoptant unes pràctiques senzilles, com es pot veure a "Anatomía & Estiramientos para la Tercera Edad", de María José Portal Torices 

"Estiramientos 50+", del Dr. Karl Knopf és un llibre d'exercicis i rutines d'estiraments per mantenir un cos sa i flexible passats els 50. 

El mal d'esquena és un dels més habituals i passa perquè els nostres hàbits de vida castiguen aquesta part de el cos, que es veu incapaç de suportar les càrregues que rep diàriament. Ho podeu alleujar amb "10 minutos al día para aliviar tu espalda"

"Gimnasia dulce", de Roberta Cavicchioli és un valuós mètode per garantir un estat de benestar general, que no requereix excessius esforços musculars i es pot practicar a qualsevol edat, de manera individual o en grup 

"Actividades saludables que alargan la vida. Más de setenta ejercicios para vivir más y mejor" us mostra 12 activitats físiques que, amb els seus corresponents exercicis, ens ajudaran a mantenir-nos en forma i a aconseguir una vida més saludable. 

Mantenir la capacitat de mobilitat i de flexibilitat és fonamental per realitzar les tasques de la vida quotidiana i per a una bona pràctica esportiva teniu "Movilidad y flexibilidad Método práctico de estiramientos", de Andreas Klee 

"Kettlebell: Ponte en forma con ejercicios simples y eficaces", de The Blokehead, perquè és important que feu un escalfament d'uns tres a cinc minuts per anar pujant la freqüència cardíaca a poc a poc i a escalfar els músculs. 

"Consigue el cuerpo que quieres Descubre la «Fitosofía» y ponte en forma en 12 semanas", de Fito Florensa està dissenyat especialment perquè tingueu el cos que sempre heu desitjat i, a més, perquè guanyeu en salut, energia i vitalitat. 

Mariló Montero i la preparadora física Cristina Mèrida, del programa de TV, t'ajuden a posar-te en forma amb "Saber moverse. Cuídate y ponte en forma con los ejercicios de La mañana"

"Guía práctica de los estiramientos", de Christophe Geoffroy dóna resposta a les preguntes més freqüents sobre els estiraments i proporciona dades anatòmiques i fisiològiques concretes sobre els efectes dels estiraments. 

A "Gimnasia sensata", Laly Ruiz ens ofereix un mètode que no preveu efectes secundaris per sentir-nos a gust amb el seu cos i transformar-nos en éssers àgils, sans i satisfets 

Si ets una d'aquestes persones que vol posar-se en forma, però el teu problema és la manca de temps, "Ponte en forma en 9 minutos y medio", de Juan Rallo és el teu llibre. 

"Abdominales", de Massimo Messina per afrontar i solucionar el problema no només de cara a l'estiu, sinó durant tot l'any. 

Reforçeu el vostre pensament positiu amb "Yo puedo con todo", de Patry Jordan, un pla de rutines per fer durant 21 dies amb pautes per a una alimentació saludable.