L’origen
del sorteig de la grossa de Nadal es remunta a l'època de les Corts de Cadis, en
plena guerra contra els francesos, quan el ministre de la Cambra d'Índies,
Ciriaco Gonzalez Carvajal, va pensar en ella com "un mitjà per augmentar
els ingressos de l' erari públic sense augmentar els impostos". El primer
sorteig es va celebrar el 18 de desembre de 1812 a Càdis i no va ser fins el
1814, un cop derrotat Napoleó, que es va traslladar a Madrid.
Aquesta
loteria va rebre el nom de “Moderna”, per diferenciar-la de la “Loteria
Primitiva” iniciada pel Marquès d'Esquilache el 1763. El nom de “Sorteig de
Nadal” no va arribar fins al 23 de desembre de 1892 i cinc anys després aquesta
denominació ja apareixia impresa en les participacions.
Des
del primer sorteig, van ser els nens de Sant Ildefons els encarregats de cantar
els números, que fins a 1913 estaven impresos en papers. A partir d'aquesta
data, es va implantar el sistema de bombos i boles de fusta que se segueix
utilitzant avui.
Tot i que actualment,
el premi màxim té un valor de 4 milions d'euros (400.000 € per dècim), en altres temps els premis eren, tenint en compte el cost de la vida, proporcionalment molt més grans. El 1812 els apostadors van
jugar 40 reals (6 centims d'euro) per cada bitllet, esperant recollir els 8.000 pesos que van
correspondre al primer premi, el número 03.604. Cap al 1870 els dècims costaven 30 centims d'euro i el premi era d'uns 900 euros d'ara. Amb l'equivalent (150.000 pesetes), el guanyador es podia convertir en un gran propietari. Però va ser a les decades de 1920 i 1940 que per una petita inversió de 60 centims d'euro es podien guanyar 15 milions de pesetes de premi, una xifra astronòmica. Eren altres temps.
Bona Sort!
Bona Sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada