El 14 de febrer

Arreu del món es celebra el Dia de Sant Valentí, el Dia dels Enamorats o fins i tot el Dia de l’amor i l’amistat. Aquesta festa d’origen pagà commemorava el matrimoni de Zeus i Hera a l’antiga Grècia o les festes de la fecunditat a l’imperi Romà. Va ser a finals del segle V que el 14 de febrer es va fixar per festejar no un, sinó tres sants i màrtirs de nom Valentí. D’aquí a la cristianització de la festa pagana va un pas. Un pas una mica llarg, perquè no és fins al segle XIV que apareixen les primeres mencions d’aquest dia amb connotacions amoroses. És d’aleshores que ve el costum anglosaxó de donar a la persona estimada, o simplement amiga, una nota, tarja o dibuix anomenat “valentí”.

Però no tothom celebra el Dia dels Enamorats el 14 de febrer. A diferents països d’Amèrica Central i del Sud es festeja en dies diferents entre el juny i el setembre, a Egipte pel novembre o a la Xina el setè dia del setè mes del seu calendari lunar. Al Japó també tenen una festa semblant a la xinesa però des dels anys 1960 van adoptar, gracies a una empresa del ram, el costum de regalar xocolates el 14 de febrer. A Espanya diuen que va ser introduïda a mitjans del segle XX per incentivar la compra de regals i sovint s’atribueix la iniciativa a les desaparegudes “Galerias Preciados”. A Catalunya, es clar, el dia dels enamorats és el 23 d’abril, Sant Jordi.

Al llarg de la història, però, no tothom ha estat el dia de Sant Valentí per l’amor als altres com ho demostren fets com la massacre de 2000 jueus que van ser cremats vius a Estrasburg el 1349, que els Reis Catòlics triessin aquest dia del 1502 per expulsar els musulmans que no es volguessin convertir al cristianisme, que Al Capone tries aquest dia del 1929 per “liquidar” comptes amb una banda rival o que 200 miners xinesos morissin en una explosió a una mina de carbó. Bé, també han passat coses positives un 14 de febrer, però d’aquestes no se’n recorda ningú.