300 anys de C.P.E. Bach

Fa 300 anys, el 8 de març de 1714, va néixer a Weimar, Alemanya, Carl Philipp Emanuel Bach, segon dels onze fills de Johann Sebastian Bach i considerat un dels precursors del classicisme.

Tot i que va estudiar jurisprudència, a l'edat de 24 anys va decidir abandonar la carrera de Lleis per dedicar-se a la música. Va esdevenir un dels més reputats instrumentistes de teclat d'Europa i es va consolidar com a compositor amb dues sèries de sonates que va dedicar respectivament a Frederic el Gran i al gran duc de Württemberg. Va compondre cantates, simfonies, llibres de cançons i obres concertants, però la seva obra principal va estar dedicada al clavicèmbal, instrument per al que va compondre dues-centes sonates i altres peces. A més, va ser un dels teòrics capdavanters de l'instrument amb l'edició d’un tractat sobre el veritable art de tocar els teclats.

L'any 1768 Bach va succeir el seu fadrí, Georg Philipp Telemann, com a Kapellmeister d’Hamburg, i va compondre oratoris, pasions, cantates, motets... fins a la seva mort el 1788. La reputació de Carl Philipp va ser molt gran i va ser admirat i estudiat per Mozart, Haydn o Beethoven. Amb un estil lúcid i una expressió tendra i delicada, les seves composicions són encara més notables per la llibertat i varietat del seu disseny estructural; trenquen amb la rigidesa de l'escola italiana, i van més enllà del que els compositors de l'escola vienesa havien assolit. La seva música va caure en l'oblit durant el segle XIX però enguany es celebren un seguit d’esdeveniments i concerts a les ciutats que van tenir més relació amb la família Bach.

A continuació podeu veure i escoltar una obra del 1747: el "Concert per a flauta, corda i continu en Re menor", en la versió que la Jeune Orchestre Atlantique, dirigida per Stephanie-Marie Degand i amb Florian Cousin com a flauta solista, van oferir el gener de 2013 al Festival Internacional Barroc de la Valetta, a Malta. Dels seus tres moviments: Allegro, Un poco andante i Allegro di molto, destaca el tercer, on Carl Philipp va més enllà del que ho va fer el seu pare i avança el que seran les grans simfonies de Haydn i fins el primer romanticisme.