Un dia de finals del mes de gener del 1714, els recaptadors de Felip V anaren a Sant Hipòlit de Voltregà i d'altres viles de zona per a
cobrar-hi les contribucions. Els vilatans, armats, s'enfrontaren als borbònics
i, quan el 3 de febrer va arribar a La Gleva el capità Juan de Casanova amb un
esquadró de cavalleria, va reunir fins a 1.200 vilatans dels pobles dels
voltants per formar sometents i preparar la defensa contra l'esperada ofensiva
borbònica.
Efectivament, les tropes del comte de Montemar van
tallar els camins i van atacar. El capità Casanova i la cavalleria van donar
temps a que la majoria dels vilatans fugissin cap a la muntanyes i només
restaren a la vila 120 homes amb el capità Cararac. Aquests es van fer forts al
pla del santuari de La Gleva, però el dia 4 Cararac és mort d’un tret i el
rector de Sant Hipòlit i el capellà de La Gleva van negociar la rendició dels
vilatans garantint la seva seguretat.
Les tropes borbòniques van trair la paraula donada i
entre 100 i 120 vilatans van ser degollats. Poc després, en venjança, les
tropes catalanes van assassinar un grup de presos que eren conduits a Cardona.
Un altre 4 de febrer, el del 1939, un avanç en tots
els fronts de les tropes franquistes, va significar la seva entrada i la fi de
la Guerra Civil a diferents pobles de la comarca d'Osona com Manlleu o Torelló. També
va significar l’exili per un nombre important de vilatans de les nostres
contrades.
Aquí hi ha una completa informació sobre els Fets de la Gleva i referent al 4 de febrer de 1939 a Torelló.