Us volem presentar les “Fantasies del Ges”,
una obra, escrita per Pitu Chamorro per a cobla i percussió, inspirada en
llegendes locals i produïda amb la col·laboració del Teatre Cirvianum, la Coral
Cervià i l’Agrupació Sardanista de Torelló.
14 de febr. 2014
El ninot de neu
Tenim una Hora del Conte d'autora local. La torellonenca Roser
Iborra va publicar el seu primer conte infantil a la revista Cavall Fort quan
tenia 16 anys. Ara que en té 61 hi continua publicant periòdicament. “El ninot
de neu i altres contes” és el primer volum de la col·lecció “El temps que
passa”. Els contes tenen com a fil conductor les quatre estacions de l’any: dos contes de
primavera, tres d’estiu, tres de tardor i dos d’hivern.
Aquests contes es van publicar a “Cavall Fort” en èpoques molt
diferents. “El ninot de neu” i “Boira” són molt antics; “Em dic primavera!” i
“La tardor perduda”, un dels favorits de l’autora, són relativament recents. El
conte “Arbres humans de fulles caduques” formava part de la sèrie “Cinc contes
vegetals” amb què l’autora va guanyar el premi “Cavall Fort”. La temàtica dels
contes és molt diferent, però l’escola i la família hi són ben presents. També
el carrer com a espai de jocs (“Jocs d’havent dinat”), i el fet de créixer i
fer-se gran (“Pessigolles blaves”).
Pel que fa a l’edat dels destinataris, és diversa. Va des dels quatre
als tretze anys. “El ninot de neu”, el conte que dóna nom al llibre, és un
conte molt infantil, destinat a ser explicat. La narració correrà a càrrec d’en
Josep Iborra i també comptarem amb la presencia d’en Gerard Costa, l’il·lustrador
del recull de contes.
13 de febr. 2014
El 14 de febrer
Arreu del món es celebra el Dia de Sant
Valentí, el Dia dels Enamorats o fins i tot el Dia de l’amor i l’amistat. Aquesta
festa d’origen pagà commemorava el matrimoni de Zeus i Hera a l’antiga Grècia o
les festes de la fecunditat a l’imperi Romà. Va ser a finals del segle V que el
14 de febrer es va fixar per festejar no un, sinó tres sants i màrtirs de nom
Valentí. D’aquí a la cristianització de la festa pagana va un pas. Un pas una
mica llarg, perquè no és fins al segle XIV que apareixen les primeres mencions
d’aquest dia amb connotacions amoroses. És d’aleshores que ve el costum anglosaxó
de donar a la persona estimada, o simplement amiga, una nota, tarja o dibuix
anomenat “valentí”.
Però no tothom celebra el Dia dels Enamorats
el 14 de febrer. A diferents països d’Amèrica Central i del Sud es festeja en
dies diferents entre el juny i el setembre, a Egipte pel novembre o a la Xina
el setè dia del setè mes del seu calendari lunar. Al Japó també tenen una festa
semblant a la xinesa però des dels anys 1960 van adoptar, gracies a una empresa
del ram, el costum de regalar xocolates el 14 de febrer. A Espanya diuen que va
ser introduïda a mitjans del segle XX per incentivar la compra de regals i
sovint s’atribueix la iniciativa a les desaparegudes “Galerias Preciados”. A
Catalunya, es clar, el dia dels enamorats és el 23 d’abril, Sant Jordi.
Al llarg de la història, però, no tothom ha
estat el dia de Sant Valentí per l’amor als altres com ho demostren fets com la
massacre de 2000 jueus que van ser cremats vius a Estrasburg el 1349, que els Reis
Catòlics triessin aquest dia del 1502 per expulsar els musulmans que no es
volguessin convertir al cristianisme, que Al Capone tries aquest dia del 1929 per
“liquidar” comptes amb una banda rival o que 200 miners xinesos morissin en una
explosió a una mina de carbó. Bé, també han passat coses positives un 14 de
febrer, però d’aquestes no se’n recorda ningú.
12 de febr. 2014
Backstage, més enllà de la música
Autor: Jordi Casanovas
Backstage
és un projecte que tracta del que podem trobar més enllà de la música, del
valor afegit que podem trobar darrera de certs grups, compositors i obres
musicals.
La
música serà el principal fil conductor per recomanar diferents grups i àlbums
musicals, pel·lícules, documentals i altres audiovisuals, arts plàstiques,
obres literàries, de filosofia, i de la natura.
La
música serà tractada com a punt d´unió de les diferents cultures i dels
diferents móns de les arts.Perquè la música, i la cultura, és viva en tots i
cadascun dels éssers vius d´aquest poble, país i planeta.
La
intenció és promoure una actitud activa en la cerca de la millor i més positiva
música per a cadascú.Hi ha música per a tots els gustos i música per a cada
moment. Hi ha "música", MÚSICA i més que música.
La
música pot enfocar-se des de moltes maneres i estils diferents; i pot ser
creada amb intencions i objectius totalment antagònics. Ser conscients d´això,
pot significar la diferència entre tenir el control de les nostres emocions i
els nostres estats d´ànim, o que el tinguin altres. Ens pot esclavitzar o fer
lliures.
La
música que sona als mitjans, a les botigues, a les discoteques i que "està
de moda" (als mitjans) no la triem nosaltres. Ni els valors que
transmeten, ni les emocions que provoquen, ni el contingut de les seves
lletres, ni les conseqüències que tot això té per a les persones i la nostra
societat.
Nosaltres,
però, tenim la decisió última d´escoltar el que ens posen, el que volem, o
escoltar "el silenci".
Backstage
(més enllà de la música) neix amb la intenció d´aportar varietat i el
coneixement musical adquirit professionalment durant anys, i vocacionalment
durant tota una vida. La intenció és promoure una actitud activa i productora
enfront de les actituds passives i consumidores. Rascar més enllà de les
aparences i les primeres impressions. I, sobretot, oferir una alternativa
cultural que obvien els grans mitjans.
Segurament,
la música és l´art més potent i directe de tots els tipus d´expressió artística
existents.
A
diferència de la resta, que poden fins i tot "desaparèixer" per a
nosaltres si ens manca algun dels 5 sentits reconeguts, la música seguirà
sempre penetrant i fent vibrar totes i cadascuna de les cèl·lules del nostre
cos. El motiu és ben senzill, el so.
Ha
quedat demostrat científicament que les persones sordes perceben el so. I també
com la música, que no poden escoltar però si percebre, provoca en aquestes
persones emocions, sentiments i reaccions diferents segons el ritme, les
vibracions, les freqüències, l´estil i intensitat d´aquesta.
Hi
ha fins i tot estudis que parlen de com la música ens pot modificar estructures
internes a nivell molecular; i ningú dubta avui en dia del seu poder terapèutic.
S´utilitza per a guarir, per provocar reaccions i per evitar-les, per
condicionar comportaments i, fins i tot, per a la tortura de presoners de
guerra.
La
música és capaç de provocar estats alterats de consciència, relaxar o provocar
eufòria, fer riure o plorar, submergir-nos en la malenconia o omplir-nos
d´alegria, fer somiar o provocar malsons, fer pensar o no.
La
música és tan poderosa, que la nostra incultura musical ens pot fer caure
víctimes d´emocions que no podrem controlar. Podem, fins i tot, ser víctimes de
qui en coneix el seu poder i en fa ús conscient.
Quan
pitjor està una societat a nivell social i cultural, de més baixa qualitat és
la música que es produeix en aquesta. I en casos greus de desestructuració
social i conflictes, fins i tot es deixa de produir i es prohibeix. La cultura
i el coneixement ens fa més lliures i més forts davant els poderosos que viuen
de manipular-nos.
La
música existeix des del mateix principi de la creació, i no és exclusiva dels
éssers humans. Els grans mestres, com per exemple Beethoven, sempre han citat
la natura i els animals com la seva més preuada influència i inspiració alhora
de composar les seves magnífiques obres.
10 de febr. 2014
Hora del conte: Tic Tac
Un dia a la vida d’un infant és intens, totes
les coses es viuen per primera vegada, totes les emocions prenen un nom. Ens
endinsem en aquest passar de les hores i vivim amb ells la intensitat de cada
moment.
Mitjançant la narració, la manipulació
d’objectes i la música en directe, la Lídia Clua acosta
a la mainada més petita (de 0 a
3 anys) el món artístic i plàstic. Descobrim el dia a dia dels nadons, com van
creixent, com aprenen a jugar, a relacionar-se amb el seu voltant i amb ells
mateixos.
La Lídia Clua és actriu, narradora i titellaire amb diferents companyies teatrals o per conta pròpia ha realitzat diversos cursos de teatre, clown, construcció, maquillatge i manipulació de titelles. Actualment és actriu de la companyia de teatre Momama
Subscriure's a:
Missatges (Atom)