L’establiment a la Constitució de
1931 de la igualtat jurídica i política entre homes i dones va suposar un canvi
en la tradicional posició de subordinació de la dona espanyola. Durant la
Guerra Civil, fruit d’aquestes polítiques d’igualtat o del mateix col·lapse de
la República, hi va haver dones que van decidir lluitar i de vegades morir al
front i les supervivents van ser perseguides i castigades pel franquisme.
En aquest llibre, Ana Martínez Rus, professora d’història contemporània a la Universitat Complutense de
Madrid, fa un retrat d’aquesta minoria de dones compromeses ideològicament.
L’autora analitza les circumstàncies que van portar les milicianes a prendre
les armes i també les dificultats que van trobar a les trinxeres en una
societat masclista i paternalista.
Durant dècades, la
historiografia, autors literaris i cineastes han contribuït a mitificar la
figura de les milicianes, un fet que no sempre es correspon amb la realitat.
Aquesta obra és un estudi de la situació de la dona durant la República i la
Guerra Civil i un recull de les experiències d’algunes milicianes a les
trinxeres, com Rosario Sánchez Mora, la “Rosario, dinamitera” del poema de
Miguel Hernández.
