En 1941, durant la
II Guerra Mundial, se’n va a viure a la Bretanya amb el seu germà. Això li
permet conèixer la Bretanya profunda i apreciar les seves gents. Anys més tard,
Uderzo localitzarà el poble d’Astèrix a la Bretanya, l’únic paisatge francès
que coneixia bé en aquell moment.
En acabar la
guerra, il·lustra novel·les i pàgines de notícies i publica històries en
diferents diaris. El 1951 coneix René Goscinny (1926-1977). Tots dos
descobreixen passions comunes per Walt Disney, Laurel i Hardy i la historieta i
decideixen treballar junts. Entre les seves primeres creacions es troben les
aventures d'Oumpah-Pah, el pel roja, tot i que al principi no va tenir gens
d’èxit. Tots dos viatgen regularment a Bruxeles, on es troben amb els
dibuixants belgues: Morris, Franquin, Peyo, Graton... Amb aquest darrer formen
una mena de sindicat per intentar canviar el fet que els drets de les obres
dels dibuixants pertanyien a les editorials i no als autors. Això el fa perdre
la feina i figurar en una “llista negra”.
El 1957, Goscinny,
que treballa per la revista “Tintin”, el recomana, i junts publiquen algunes
històries, com una nova versió d’Oumpah-Pah, que es converteix en la seva
primera gran sèrie. En 1959, Goscinny i Uderzo participen en el llançament de
la revista “Pilote”, on publiquen les primeres entregues de les aventures
d’Astèrix. El 1961 apareix el primer àlbum de la sèrie; “Astèrix el
Gal”.
Astèrix atreu un
nombre creixent de lectors, convertint-se aviat en un dels èxits més importants
del còmic en francès. Durant la dècada dels seixanta, Uderzo es centra
exclusivament en la seva creació principal i, amb Goscinny, realitza una
història a l'any i supervisa minuciosament el desenvolupament del merchandising.
El 1974, Goscinny i Uderzo, decebuts per la debilitat tècnica dels primers
dibuixos animats extrets dels seus àlbums per l'estudi Belvision, van crear els
Estudis Idéfix, per tal de controlar millor les següents adaptacions de les
aventures dels gals irreductibles.
El 1977, poc abans
de la seva mort, René Goscinny va rescindir el seu contracte amb Dargaud, el
seu editor, a qui va demandar pels drets sobre Lucky Luke i va demanar a Uderzo
que deixés de fer els dibuixos per a l'actual episodi “Astèrix a Bèlgica”, però després de la mort de Goscinny, Dargaud va obligar a Uderzo per
justícia a donar-li. Uderzo també inicià accions legals contra Dargaud que es
van allargar fins a 1998.
Uderzo participava
en el desenvolupament dels guions d’Astèrix. Discutia amb Goscinny per tal de
trobar la motivació, la idea guiada. Després Goscinny elaborava una sinopsi
detallada incloent els diàlegs. Uderzo no canviava res, però a vegades lliscava
petits gags visuals. Molts lectors escrivien per animar Uderzo a recuperar
Astèrix i el dibuixant va decidir el 1979 continuar la sèrie escrivint els seus
propis guions i creant la seva editorial. El primer dels seus vuit guions en
solitari, “La gran rasa” inspirat en el mur de Berlín fou un èxit excepcional amb
dos milions d’exemplars venuts.
El 2013, després
d'un fort dolor a la mà, incapaç de dibuixar més, va passar la batuta a Didier
Conrad per al dibuix i a Jean-Yves Ferri pel guió d'Astèrix. S’han publicat
quatre àlbums i, malgrat els comentaris negatius dels crítics, el públic
continua aclamant la sèrie, els últims àlbums de la qual són les edicions més
grans de la història del còmic europeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada