16 d’abr. 2020

El naixement de Charlot

Gràcies a un rodamón, durant trenta anys, Charlie Chaplin va ser l’home més famós del cinema i reconegut a tot el món. Chaplin va escriure, dirigir, produir, editar, protagonitzar i compondre la música per a la majoria de les seves pel·lícules. Era un perfeccionista i la seva independència financera li va permetre dedicar anys al desenvolupament i producció d'un film. Les seves pel·lícules contenen temes socials i polítics, així com elements autobiogràfics. 


Tot i que no hi ha cap registre oficial del seu naixement, tal dia com avui del 1889, Charles Chaplin Jr. va néixer en una modesta llar del sud de Londres. Els seus pares, artistes de varietats, es van separar un parell d’anys més tard. La seva mare a penes tenia ingressos de forma esporàdica i el seu pare mai no els va ajudar, per això la seva infantesa va estar plena de pobresa i penúries, passant per diverses institucions educatives benèfiques. 

L’any 1898, Hannah, la seva mare, va desenvolupar una psicosi a causa de les malalties i la desnutrició i va ingressar en un asil mental. Durant aquest període, Charlie i el seu germà Sydney van anar a viure amb el seu desconegut pare, Charles, que era un alcohòlic violent i els maltractava. El pare va morir 2 anys més tard d’una cirrosi i la seva mare va estar entrant i sortint d’institucions mentals fins a la seva mort. 

Així, amb nou anys, va començar a treballar al món de l’espectacle amb un grup de ball amb esclops i va realitzar diverses feines mentre cuidava la seva ambició de convertir-se en actor. Als 14 anys es va inscriure en una agència teatral al West End de Londres i va obtenir el seu primer paper. L’obra no va tenir èxit però l'actuació còmica de Chaplin va ser elogiada per la crítica i això li va permetre interpretar al teatre a un jove ajudant de Sherlock Holmes durant més de dos anys. 

Després de passar per diverses companyies de paròdies va ser contractat per la prestigiosa companyia de comèdia de Fred Karno on ja interpretava papers protagonistes el 1909. La companyia de Karno va fer una gira de gairebé dos anys pels teatres de varietats d’Estats Units, on Chaplin va ser molt elogiat per la seva capacitat per a la pantomima i el seu paper de borratxet. 

El 1913, Chaplin va ser contractat per l'estudi Keystone i va marxar a Los Angeles a fer pel·lícules. Al seu segon curt ja apareix amb el vestit de rodamón que el faria famós i aviat va començar a fer propostes que van ser rebutjades pels directors dels films. A punt de ser acomiadat de l’estudi, els expositors van començar a demanar més curts de Chaplin i el productor Mack Sennett, no només no el va fer fora, sinó que el va deixar dirigir. 

En acabar el seu contracte amb Keystone, Chaplin signa amb Essanay, on coneix Edna Purviance (parella dins i fora de la pantalla) i després amb la Mutual, on filma els seus curts més recordats amb el gegant Eric Campbell. El 1917 acorda la realització de vuit films per First National. Ara ja té un estudi propi, escriu, interpreta, dirigeix i fins i tot compon la música de les seves obres. I ja no fa un film a la setmana, sinó que necessita quatre mesos per fer un migmetratge de 45 minuts com “Armes a l’espatlla”. 

El 1919, Chaplin uneix forces amb Douglas Fairbanks, Mary Pickford, and D. W. Griffith per fundar la United Artists, la seva pròpia productora. Amb Jackie Coogan, un nen de quatre anys, produeix “El noi” (1919), el seu primer llargmetratge, que va ser un gran èxit. La seva carrera va continuar amb films molt recordats però també amb molts problemes judicials i amb les autoritats dels Estats Units. Investigat per l’FBI i perseguit durant la caça de bruixes del senador McCarthy, per les seves idees polítiques, va marxar a viure a Suïssa. 

A la secció de pel·lícules de l’ebiblio podeu trobar alguns dels seus curts: “Charlot faquin” (1914), un curt de la Keystone. “Charlot encargado de bazar” (1916), “Charlot, sastre de señoras” (1916), “Charlot prestamista” (1916), “Charlot, heroe del patín” (1916), “Charlot noctámbulo” (1916) i “Charlot en el balneario” (1917), són curts de la Mutual. També hi són la majoria dels seus llargmetratges i sens dubte els més recordats: “El Chico” (1921), “Una mujer de París” (1923), “La quimera del oro” (1925), “El circo” (1928), “Luces de la Ciudad” (1931), “Tiempos modernos” (1936), “El gran dictador” (1940), “Monsieur Verdoux” (1947) i “Candilejas” (1952), on va compartir cartell amb Buster Keaton.


Cap comentari:

Publica un comentari