13 de maig 2020

200 anys del naixement de Florence Nightingale

Tot i que va néixer dins l’alta societat anglesa en una època en que les dones de la seva classe no assistien a les universitats ni desenvolupaven carreres professionals, sinó que el seu propòsit a la vida era casar-se i tenir fills, el pare de Florence Nightingale (12 de maig de 1820 - 13 d'agost de 1910), però, va creure que les dones havien de rebre una educació, i ell personalment li va ensenyar italià, llatí, grec, filosofia, història i, més inusual per a les dones de l'època, escriptura i matemàtiques. 

Ben aviat va sentir un gran interès per la infermeria, però respectuosa amb l’oposició de la seva família va esperar fins al 1844 per anunciar la seva decisió de dedicar. Per la seva feina, Florence Nightingale està considerada com la fundadora de la infermeria moderna i per aquest motiu, en el dia del seu naixement es commemora el Dia Internacional de la Infermeria

La seva principal contribució es va produir durant la guerra de Crimea (1853-56) quan ella, amb un grup de dones infermeres voluntàries i religioses catòliques, va arribar a la caserna Selimiye a Scutari, la actual Üsküdar, a prop d’Istanbul. 

Aviat van comprovar que els soldats ferits rebien mala atenció, la higiene era pobre i les infeccions en massa eren freqüents i mortals degut a una mala alimentació, a la manca de subministraments, a l’aire viciat i al treball excessiu dels soldats. Per cada soldat que moria en combat, deu més ho feien per malalties com ara tifus, còlera i disenteria 

Nightingale defensava la gran importància de les condicions de vida sanitàries i va implementar el rentat de mans i altres pràctiques d’higiene a l’hospital. Seguint les seves recomanacions, es van condicionar les clavegueres i va millorar la ventilació de l’hospital, on. les taxes de mortalitat es van reduir bruscament. 

Després de la guerra va fundar la primera escola d’infermeria, actualment anomenada Florence Nightingale School of Nursing and Midwifery, i va escriure Notes on Nursing (1859), que va ser la pedra angular del currículum a l'Escola Nightingale i a altres escoles d'infermeria, i el primer d’aquest tipus que s’havia escrit. La primera conseqüència va ser l’aparició d'infermeres ben formades en comptes de les criades o vídues que no trobaven cap altra feina i que feien aquest treball per guanyar-se la vida. 

El treball de Nightingale va servir d'inspiració per a les infermeres a la Guerra Civil dels Estats Units. El govern de la Unió es va acostar a ella per assessorar-se en l’organització de la medicina de camp i les seves idees van inspirar l’òrgan voluntari de la Comissió Sanitària dels Estats Units. 

A continuació, la seva atenció es va dirigir a la salut de l’exèrcit britànic a l’Índia i va concloure que la salut de l'exèrcit i la gent de l'Índia anaven de la mà. Va iniciar una campanya per millorar les condicions sanitàries del país en general i va ser la líder en la introducció de la millora de l'atenció mèdica i el servei de salut pública a l'Índia. 

Els estudis de les matemàtiques de Florence Nightingale la van convertir en pionera en la presentació visual d'informació i gràfics estadístics. Va utilitzar mètodes com el diagrama de taules o el diagrama de l'àrea polar, l’equivalent a un modern histograma circular, per il·lustrar les dades que mostrava a polítics i funcionaris que no haurien entès els informes estadístics tradicionals. 

Al llarg de la seva vida va escriure uns 200 llibres, fullets i articles, la majoria dedicats a difondre coneixements mèdics. Alguns dels seus tractats van ser escrits en anglès senzill, de manera que es poguessin entendre fàcilment. 

Nightingale també està considerada com una pionera en el concepte de turisme mèdic, basat en les seves cartes, que descrivien balnearis a l’Imperi Otomà i detallaven les condicions de salut, les descripcions físiques, la informació dietètica i altres detalls. 

Durant la guerra de Crimea, Florence Nightingale es va guanyar el sobrenom de "La dama amb la làmpada" a partir d'un reportatge a The Times en que s’explicava que a les nits, quan tothom ja s’havia retirat, ella feia la ronda i voltava pels passadissos amb una petita làmpada a la mà. D’aquí el títol del film de 1951 “The lady with a lamp”, una de les moltes adaptacions de la seva vida a la pantalla.

Cap comentari:

Publica un comentari