1 de maig 2020

Els Jocs florals

L'origen dels Jocs Florals es troba a l'antiga Roma. La "Floralia" o els "Ludi Florae", se celebraven en honor de Flora, la deessa de les flors, els jardins, la primavera, així com de la fertilitat i el cicle de la vida. Tot i que es celebraven periòdicament des del segle III aC., és a partir de l'any 173 aC. que s'institueix la periodicitat anual. 


A les calendes de maig, entre el 28 d'abril i el 3 de maig hi havia grans festes en honor de Flora, amb balls i begudes, i les prostitutes dansaven nues pels carrers i lluitaven en combats simulats de gladiadors. Amb el pas el temps es van organitzar concursos de belles arts, arts populars, expressió artística i creació i interpretació literària fins que a, l'època imperial, aquests esdeveniments es van anar transformant en competències poètiques, promogudes per assemblees literàries, en les que els vencedors rebien aclamacions públiques i eren coronats amb roses i llorer. 

Com tantes altres celebracions romanes, els jocs florals van desaparèixer amb la caiguda de l’imperi i no va ser fins al 1323, que set ciutadans de Tolosa de Llenguadoc els van recuperar. Amb l'objectiu de revifar la poesia trobadoresca, que havia estat molt popular des del segle XII i que havia patit una forta davallada amb motiu de la croada contra els albigesos de mitjans del segle XIII, van constituir el “Consistori de la Sobregaya Companhia del Gay Saber”. Tots els trobadors de Llenguadoc van ser convidats a participar per guanyar el premi, una "Violeta de fin aur", a la millor composició. El 3 de maig de 1324 es va celebrar el certamen literari i l’èxit va ser tan gran que aviat es van afegir altres premis com l'Englantina i van aconseguir que les joies dels guardons fossin pagades per les autoritats de la ciutat. 

El ressò del certamen literari de Tolosa arribà ben aviat a Catalunya i molts poetes catalans hi van participar. El 1393 es va crear el Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona, amb el suport del rei Joan I, i la festa poètica se celebrà fins al segle XV . 

A mitjans del segle XIX, Antoni de Bofarull, un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg, i Víctor Balaguer, polític liberal, periodista, poeta, dramaturg, historiador i un dels principals romàntics i impulsors de la renaixença catalana, van reclamar el restabliment dels Jocs Florals. La iniciativa va comptar amb el suport d’un gran sector dels intel·lectuals i dels polítics catalans i això contribuí al prestigi de la literatura catalana culta. 

La primera edició tingué lloc el primer diumenge de maig de 1859 amb el lema “Patria, Fides, Amor”, en al·lusió als tres premis ordinaris: l'Englantina d'or a la millor poesia patriòtica, la Viola d'or i argent al millor poema religiós i la Flor Natural o premi d'honor, que s'atorgava a la millor poesia amorosa. També es concedien altres premis extraordinaris, com la Copa Artística, a la millor composició en prosa, o d'altres patrocinats per institucions o particulars. 

El guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber i el mateix Victor Balaguer fou el primer de les 74 persones que han rebut la distinció. A la llista de Mestres figuren grans noms de la literatura catalana com Frederic Soler, Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Josep Carner, Mercè Rodoreda o Manuel de Pedrolo, fins arribar a Eva Moreno Bosch, que el 2017 va ser la darrera que, fins ara, ha rebut la distinció. 

Des del principi, els Jocs Florals aglutinen participants d'ideologies contraposades i al llarg de la seva història no han estats mancats de polèmiques i problemes. A finals del segle XIX, els Jocs començaren a ser considerats una institució anacrònica i es produïren intents de modernització sense gaire èxit. Els organitzadors dels Jocs van estar en contra de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra promogudes per l'Institut d'Estudis Catalans el (1913) i no les van acceptar fins al 1934. 

Per altra banda, els Jocs van sofrir les conseqüències de la repressió de la Dictadura de Primo de Rivera fent que el 1924 es celebressin a Tolosa de Llenguadoc i els anys següents la celebració va haver de ser privada. El 1936 es va interrompre la celebració i durant la dictadura franquista van ser prohibits. Entre 1941 i 1977 es van celebrar a l’exili, a diverses ciutats de França, Europa i Amèrica. Des del restabliment de la democràcia, el 1978, els Jocs Florals s’han tornat a celebrar a Barcelona amb alguns canvis i reformes com el fet que s’ha passat de tres o més premis a un de sol, el "Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona".

Cap comentari:

Publica un comentari