25 de maig 2020

Hergé i Tintin, el començament

Georges Remi (1907-1983), conegut professionalment com Hergé, provenia d’una família belga de la classe mitjana catòlica i de dretes. En paraules seves, el petit Georges era un nen insuportable, que dibuixava als seus quaderns escolars històries sobre els problemes d'un nen petit. Un dels seus professors, en veure un dels seus dibuixos li va dir: "Caldrà trobar una altra cosa que et faci destacar!" 

A principis dels anys 1920 està fascinat per l’Amèrica dels cowboys i dels indis i forma part d’un grup d’escoltes, a la revista dels quals publica les aventures de Totor a partir de 1926. En acabar el batxillerat troba una feina a la revista “Vingtième Siècle”, dirigida pel pare Wallez, un feixista ultra catòlic i nacionalista. Després de fer el servei militar, el 1926, realitza tasques d’il·lustrador i reporter-fotògraf i el 1928 el fan responsable del nou suplement setmanal destinat als joves per augmentar el nombre de lectors: “Le Petit Vingtième”. 

A finals de la dècada de 1920, Hergé va descobrir la historieta nord-americana, amb paraules que surten directament de la boca dels personatges. El 1928, va agafar el personatge de Totor, li va canviar el nom, li va afegir un petit fox terrier, Milú, i li va donar una feina: la de reporter. D’aquesta manera, el 1929, Tintín va aparèixer a Le Petit Vingtième i es va convertir en un jove periodista catòlic que va a salvar el poble rus de la barbàrie soviètica a “Tintín al país dels soviets”. 

Tintín al Congo”. A finals de 1930, Hergé decideix enviar el seu personatge a l’Àfrica, a la colònia belga del Congo, ja no per criticar, sinó per promocionar el domini africà i atreure joves belgues emprenedors com Tintín, cap a l’Àfrica. 

A més d’aquestes activitats, Hergé produeix centenars d’anuncis i aquest treball en paral·lel com a il·lustrador reforça encara més la seva tècnica i la seva precisió en la composició dels seus còmics. 

Després de convèncer el pare Wallez que havia de denunciar els baixos fons de Chicago, l’artista va decidir enviar “Tintín a Amèrica” i, per primera vegada, integra a la història un personatge real: Al Capone. A diferència de les dues històries anteriors, la història ja no proposa una successió d’episodis sinó un gran moviment d’estructura general. 

Al tombant de l'any 1931-1932, Remi va signar un contracte amb l'editorial Casterman que, després d'haver "compensat" Wallez, va tenir el privilegi de publicar tots els àlbums de l'autor en francès. L’aventura a Amèrica acaba el 20 d’octubre de 1932 a La Petit Vingtième i Casterman va llançar el primer àlbum a finals del mateix any. 

El desembre de 1932 apareixen les primeres plaques de les "Aventures del reporter Tintín a l'Orient", versió antiga de “Els Cigars del faraó”. Per primera vegada, Hergé converteix aquesta aventura en una mena de relat detectivesc i de misteri al voltant del tràfic d’armes i drogues. També apareixen dos nous personatges, agents de policia de paisà, els futurs Dupond i Dupont. 

El 1934, després d'haver instal·lat amb dos col·laboradors "l'Atelier Hergé" a Brussel·les, Georges Remi va anunciar que volia enviar el jove reporter a l’Extrem Orient, a la Xina. Per documentar-se, Hergé va conèixer un jove estudiant xinès a l'Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les: Tchang Tchong-Jen, que va esborrar totes les idees que tenia sobre els “grocs”. Tchang es convertirà en una figura clau en l’obra de Hergé: salvat de l’ofegament per Tintín serà un dels veritables amics que farà durant les seves aventures. 

Si les primeres quatre aventures de Tintín van ser maldestres, de vegades una mica descarades i plenes de prejudicis, “El Lotus Blau” és una de les més compromeses de la carrera de Hergé i és més un missatge polític que una història per a nens al voltant de la invasió japonesa de Manxuria. 

A continuació, Hergé torna a l'aventura d'abans amb “L’orella escapçada”, una història al voltant del fetitxe Arumbaya, amb països imaginaris situats a l’Amèrica Llatina dels anys trenta amb cops d’estat repetits, una forta presència militar o un alliberador a lo Simon Bolívar. 

Entre 1931 i 1936, Hergé va realitzar diversos treballs per clients del moviment ultra catòlic i sobretot per Léon Degrelle, un periodista anticomunista i nacionalista, fundador del diari d’inspiració feixista “Le Pays réel”. A partir del 1936, quan Degrelle va conèixer Mussolini i després Hitler, Hergé fa un pas enrere en la seva relació i durant la II Guerra Mundial deixa de col·laborar amb “Le Pays réel”, dirigit per les SS. 

El 1936 és també l’any en que aconsegueix fer-se amb els drets d’autor de Tintín i somia amb una botiga de Tintín i Milú on vendríem productes derivats del famós reporter. Al 1937, comença “Tintín a Anglaterra” o “L'illa Negra”, una investigació policial en el context de les tradicions escoceses, amb la presencia del monstre de Loch Ness i una bestia inspirada en King Kong. 

El 1938 Hitler es va annexionar Àustria i per primera vegada Tintín viatja a Syldavia, un país imaginari amb moltes característiques de Iugoslàvia. “El Ceptre d’Ottokar” és ple de signes d’alerta de la Segona Guerra Mundial amb dos estats antagònics imaginaris, el pacífic regne de Syldavia i Borduria, que també vol fer un Anschluss. També és la primera aparició de Bianca Castafiore, la soprano inspirada en Renata Tebaldi. Poc després d’acabar les entregues a la Petit Vingtième, comença la II Guerra Mundial. 

A mitjans de setembre de 1939, Hergé és mobilitzat i continua enviant des de la seva caserna les entregues de “Tintín al país de l’or negre”, fins que la invasió alemanya del 1940 suposa el tancament de la Vingtième Siècle. Hergé no reprendrà aquesta història fins deu anys després. 

Amb el tancament del Petit Vingtième, la situació de Georges Remi es va tornar més precària i acceptà una oferta de “Le Soir” per fer un suplement setmanal dedicat a la joventut: “Le Soir-Jeunesse”. Com que les publicacions no han de fer referència a cap tema candent, Hergé presenta una història sobre el tràfic de cocaïna a través de caixes de cranc. L’octubre de 1940 comença a aparèixer al primer número de “Le Soir-Jeunesse” “El Cranc de les pinces d’Or”, que suposa la presentació del capità Haddock.

Aquesta aventura de Tintín de Tintín continua a “Hergé i Tintín, l’èxit mundial"

Cap comentari:

Publica un comentari