14 de gen. 2021

Lewis Carroll i Alícia

Aquest any es compleix el 150 aniversari de la publicació de “A través del mirall” i, com que el mes de gener va ser tant el del seu naixement com el de la seva mort, avui us oferim unes pinzellades de l’obra i vida de Charles Lutwidge Dodgson (27 de gener de 1832 - 14 de gener de 1898). Més conegut pel pseudònim de Lewis Carroll, va ser un escriptor anglès que va destacar per la seva facilitat utilitzant els jocs de paraules, la lògica i la fantasia a l'hora d'escriure. És especialment popular per haver-nos deixat les aventures d’Alícia

Provinent d’una família de l’alta jerarquia de l’església anglicana, fou educat a casa fins que va ser enviat a la Rugby School, una de les nou "grans" escoles d'elit d'Anglaterra. Seguint la tradició familiar, el 1850 ingressà a la universitat d’Oxford, a la Christ Church, on va viure la major part de la seva vida com a professor... de matemàtiques i publicant fins a una dotzena de llibres. 

En termes generals, ha estat tradicionalment considerat com políticament, religiós i personalment conservador. Amb una vida austera i quadriculada, era tímid i estava impressionat pels senyors i es comportava com un esnob amb els inferiors. 

Des de jove, va escriure poesies i contes publicats a diverses revistes amb un èxit moderat. Segons sembla, el 1856 va traduir al llatí el seu nom "Charles Lutwidge" com "Carolus Ludovicus", a continuació el tornà a traduir a l'anglès com "Carroll Lewis" i finalment el va invertir per convertir-lo en "Lewis Carroll". 

El 1856, Henry Liddell va arribar a Christ Church com a degà i, amb ell, la seva família. Una de les seves filles, Alice Liddell, és àmpliament identificada com l'original d'”Alícia al país de les meravelles”, tot i que Carroll sempre ho va negar malgrat el poema acròstic del final de “A través del mirall” i les moltes referències amagades al text dels dos llibres.
 
Tot i que no hi ha gaire informació directa, és molt possible que en una de les excursions que feia amb les germanes Liddell, Lewis Carroll inventés l’esquema de la trama que finalment es va convertir en el seu primer i més gran èxit comercial. Va explicar la història a Alice Liddell i ella li va suplicar que l'escrivís. Dos anys més tard, el 1864, havia enllestit un manuscrit il·lustrat a mà titulat “Les aventures d'Alicia sota terra”. El 1865 es va publicar “Alícia al país de les meravelles”, amb il·lustracions de Johnn Tenniel. 

Com és ben sabut, tracta d'una jove anomenada Alicia, que cau a través d'un forat de conill a un món subterrani de fantasia poblat per peculiars criatures antropomòrfiques. Es considera un dels millors exemples del gènere de la “nonsense literatura”, que utilitza elements que tenen sentit amb alguns que no, amb l'efecte de subvertir les convencions lingüístiques o el raonament lògic. 

“Alícia al país de les meravelles” és una de les obres de ficció en anglès més conegudes i populars, la seva narrativa, estructura, personatges i imatges han tingut una gran influència en la cultura i la literatura populars, especialment en el gènere fantàstic. Amb traduccions a gairebé un centenar d’idiomes i moltes adaptacions per a l’escena, pantalla, ràdio, art, ballet, parcs temàtics, jocs de taula i videojocs, el mateix Carroll va publicar una seqüela el 1871, titulada “A través del mirall i allò que l’Alícia hi va trobar”. 

Alice torna a entrar al món fantàstic, aquesta vegada a través d’un mirall. Allà troba que, com en un mirall, tot s’inverteix, inclosa la lògica (per exemple, córrer us ajuda a romandre estacionari, allunyar-vos d’alguna cosa us porta cap a ella, etc.). Mentre que el primer llibre té com a base el joc de cartes, “A través del mirall” es basa en un joc d’escacs, jugat en un tauler d’escacs gegant. La majoria dels personatges principals estan representats per una peça d’escacs, sent Alice un peó. 

Gran aficionat a la fotografia, va fer molts estudis sobre homes, dones, nois i paisatges. Tot i que les seves fotografies de nens es van fer amb un pare present, la seva preferència per dibuixar i fotografiar nens nus ha creat una polèmica entre els que diuen que l'interès de Lewis Carroll pels infants tenia un element eròtic i els que l’inclouen dins del "Victorian Child Cult", que percebia la nuesa infantil com una expressió d'innocència.