20 de gen. 2021

Terror i misteri amb Edgar Allan Poe

Quan va néixer a Boston, el 19 de gener de 1809, els seus pares, actors, estaven interpretant “El rei Lear”, de William Shakespeare, el van batejar amb el nom d’un dels personatges de l’obra. El pare abandonà aviat la família i la mare va morir quan el petit Edgar Poe tenia 2 anys. Acollit per John Allan, un comerciant de Virginia, va ser batejat el 1812 com Edgar Allan Poe.
 
La família Allan va viatjar al Regne Unit el 1815 i Poe va assistir a diverses escoles i, a la tornada a Richmond, es matricula a la universitat per estudiar llengües antigues i modernes. Els deutes de la seva afició al joc el van allunyar del seu pare d’acollida i al cap d’un any, el 1827, va deixar la universitat per marxar a Boston on va treballar com a escrivà i escriptor de diaris per seguir endavant. Aquell any va publicar el seu primer llibre, que pràcticament no va rebre cap atenció. 

Les dificultats econòmiques, però, el van fer mentir sobre la seva edat per poder-se allistar a l'exèrcit per cinc dòlars al mes. En els dos anys següents va assolir el rang de sergent major d'artilleria i, no sense dificultats, va aconseguir entrar a l’acadèmia militar de West Point el 1830, d’on va ser expulsat l’any següent. L’ajut econòmic dels seus companys de West Point li van permetre publicar un nou poemari. 

Tot i que anys més tard va escriure els seus millors poemes: “El corb” (1845) o “Annabel Lee” (1849), donat el seu poc èxit com a poeta, Poe començà a escriure prosa, publicant el 1832 el seu primer relat gòtic i, el 1833, va guanyar un premi de 50 dòlars pel conte “Manuscrit trobat en una ampolla”. 

L’any 1836 Poe es va casar, mentint sobre l’edat d’ella, amb una cosina de només 13 anys. El matrimoni va durar fins a la mort de la seva dona, 11 anys més tard, de tuberculosi. 

En aquella època, la manca d'una llei internacional sobre drets d'autor feia que els editors sovint publiquessin obres d’autors britànics en lloc de pagar per l'obra nova dels nord-americans. Malgrat aquesta dificultat i els seus problemes amb la beguda, en els anys següents va consolidar la seva carrera d’escriptor fins a convertir-se en un dels primers autors del seu país que va poder viure només de l’escriptura, escrivint per a diverses publicacions i publicant la seva única novel·la, “Les aventures d'Arthur Gordon Pym” (1838) i els contes i poemes que l’han fet immortal. 

L’èxit d’històries com “La caiguda de la casa Usher” (1839), “Els crims del carrer Morgue” (1841), “El pou i el pèndol” (1842), “El gat negre” (1843) o “La bota d’amontillat” (1846), van convertir Poe en un dels primers autors nord-americans del segle XIX a fer-se més popular a Europa que als Estats Units. 

Poe va escriure gran part de la seva obra utilitzant temes dirigits específicament a gustos del mercat massiu i sovint incloïa elements de pseudociències populars. Les seves obres més conegudes són gòtiques i els seus temes més recurrents tracten qüestions referents a la mort, com els efectes de la descomposició, les preocupacions de l'enterrament prematur, la reanimació dels morts i el dol. 

Més enllà de l’horror, Poe també va escriure sàtires i contes d’humor utilitzant la ironia i l'extravagància, sovint en un intent d’alliberar el lector de la conformitat cultural. Durant la seva vida, Poe va ser reconegut sobretot com a càustic crític literari i un dels seus objectius favorits fou l'aclamat poeta Henry Wadsworth Longfellow.

Els primers contes de ficció de detectius de Poe van assentar les bases per a futurs detectius de la literatura com Sherlock Holmes. L’obra de Poe no només va influir Conan Doyle, sinó que també ho va fer en autors com Jules Verne, H.G. Wells, Henry James o H.P. Lovecraft i, com molts artistes famosos, ha generat imitadors. Una de les tendències entre els imitadors de Poe han estat els clarividents o persones amb "poders" psíquics que afirmen que "canalitzen" poemes de l'esperit de Poe. 

La causa de la seva mort continua envoltada de misteri i amb nombroses especulacions perquè, com si d’un dels seus relats es tractés, el 3 d’octubre de 1849, van trobat Poe delirant pels carrers de Baltimore i va ser traslladat a l’hospital on va morir quatre dies més tard. En cap moment va poder explicar com havia arribat a trobar-se en aquell estat, ni com és que anava vestit amb una roba que no era seva. 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals i al portal electrònic ebiblio teniu a la vostra disposició gran quantitat d’obres escrites per Edgar Allan Poe, sobre la seva vida i obra i adaptacions en àudio i vídeo de les seves històries plenes de misteri i imaginació.