9 de juny 2021

Dia Internacional del Joc

El joc social és una conducta molt corrent en la pràctica totalitat dels mamífers i en algunes aus. Jugar és una actitud existencial fonamental per a una vida saludable, que ens permet ser espontanis, aprendre, experimentar, interrelacionar i utilitzar la nostra ment d'una manera particular, que combina pensament, llenguatge i fantasia. 

A la llum de tots aquests i molts altres beneficis, el 1999 la doctora Freda Kim, expresidenta de l'Associació Internacional de Ludoteques va proposar que es reconegués el 28 de maig com el "Dia internacional del joc". La proposta va ser acceptada i, des de 2001, el dia del joc es celebra cada any. 

La raó per promoure el Dia del joc va ser posar en valor la importància del joc en les nostres vides i particularment en la dels infants. Els nens aprenen a parlar jugant, aprenen a fer amics a través del joc, també fan exercici per mitjà del joc. A més, adquireixen habilitats bàsiques per a l'educació formal, com la concentració, la imaginació i l'expressió personal. 

Però és que jugar també és un dret. La Convenció sobre els Drets de l'Infant, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, en el seu article 31, diu que Els estats membres reconeixen el dret de l’infant al descans i a l’esplai, a lliurar-se al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i les arts

Entre els éssers humans, jugar és una activitat universal, s'ha jugat, es juga i es jugarà a totes les edats i en qualsevol cultura del món. Hi ha una pila de jocs populars i tradicionals, que estan molt lligats a les activitats del poble pla, i que han passat de pares a fills. De la majoria d'ells no es coneix l'origen i, sovint, en la seva conservació i divulgació han tingut molt a veure les institucions i entitats que s'han preocupat que no es perdessin amb el pas del temps. 

En forma molt simple, un joc és un exercici recreatiu sotmès a regles en el qual es guanya o es perd. Els jocs han tingut un rol social molt important i això es pot veure clarament en els jocs de taula i un dels elements que més sovint apareixen als jocs de taula són els daus. 

Els daus s’utilitzen des d’abans de la història registrada i no se sap com es van originar. Es teoritza que es van desenvolupar a partir de la pràctica de l’endevinació, que feia servir petits ossos, com l’astràgal dels animals. 

Els jocs de taula han viatjat, evolucionat i s’han jugat practicat a la majoria de cultures i societats al llarg de la història. Hi ha evidencies arqueològiques de jocs de taula als enterraments predinàstics i de la Primera Dinastia d’Egipte, entre els anys 3500 aC i 3100 aC. D’aquesta època és el Senet, el joc de taula més antic que es coneix, que feia servir una mena de dau amb dues cares. Potser els daus ossis més antics coneguts van ser els trobats, com a part d'un joc semblant al backgammon, de l'antiga Mesopotàmia de fa més de 5.000 anys. 

Els jocs de taula solen utilitzar peces mogudes o col·locades sobre un tauler marcat prèviament i la majoria són una competició entre dos o més jugadors. El temps necessari per aprendre a jugar o dominar un joc varia molt d'un joc a l'altre, però no necessàriament està relacionat amb el nombre o la complexitat de les regles. Així, jocs com els escacs, originaris de l’Índia o el Go, de la Xina posseeixen conjunts de regles relativament senzilles, però tenen una gran profunditat estratègica. 

Els jocs de taula tenen una llarga tradició a Europa i els registres més antics es remunten a la Ilíada d'Homer, escrita al segle VIII aC, en la qual esmenta el joc grec antic de Petteia. Aquest joc evolucionaria posteriorment cap al Ludus Latrunculorum romà, el joc dels lladres, que era similar a les dames o als escacs, perquè és també un joc de tàctiques militars. 

Els jocs de cartes són un altre tipus de joc de taula molt antic i la referència més antiga és de la Xina del segle IX, quan les cartes de paper van sorgir a partir de jocs que feien servir rajoles de fusta, d’os o materials similars. Els exemples més notables d’aquest tipus de jocs de rajoles són el dòmino o el mahjong. 

Les cartes de joc van aparèixer per primera vegada a Europa a l'últim quart del segle XIV i les primeres referències parlen d'un joc sarraí o morisc anomenat naib i d’una baralla egípcia de 52 cartes amb quatre pals: espases, bastons de jugar al polo, copes i monedes. Cada pal conté les figures de rei, governador i segon governador i cartes del deu a l’un.

A la Itàlia del renaixement es inventar la baralla del tarot, una baralla amb els mateixos pals i augmentada amb 21 cartes amb motius pintats que tenien un paper especial com a triomf. Al segle XVIII, les imatges d’aquest tarot italià es van popularitzar en la cartomància i van evolucionar cap a baralles "esotèriques". 

Els pals francesos es van introduir cap al 1480 i van substituir les espases, bastons, copes i oros per les piques, trèbols, cors i diamants, que en ser molt simples i d'un sol color, podrien estampar-se a les cartes més fàcilment i això simplifica la producció de les baralles de cartes enfront de la baralla tradicional italiana. 

La popularització mundial dels jocs de taula, amb temes i marques especials, va coincidir amb la formació de l’Imperi Britànic. A Tour of the British Colonies, va ser un joc molt popular i Kriegsspiel és un joc de guerra desenvolupat a la Prússia del segle XIX per ensenyar tàctiques de batalla als oficials. 

Els britànics van portar de l'Índia el mil·lenari joc de Pachisi, conegut com el parxís i també van adaptar Gyan chauper, un joc medieval hindú destinat a ensenyar lliçons sobre el karma i les accions bones i dolentes, al popular Serps i escales. 

Tot un seguit de jocs de taula que implicaven la compravenda de terres es van desenvolupar a començaments del segle XX i el 1933 ja hi havia un joc molt semblant a la versió moderna del Monopoly. Durant els anys 30 també van aparèixer jocs com jugar a barcos o l’Scrabble, que va ser molt popular a partir del 1952. Els anys de la guerra freda van ser temps en que van tenir molt èxit els jocs de guerra, com el Risk. 

I aleshores van sorgir els jocs electrònics, els ordinadors, els portàtils, les tauletes i els mòbils i ja res va tornar a ser com era. Però si voleu més informació sobre jocs de cartes o de taula, jocs tradicionals populars o jocs que han esdevingut esports, a la biblioteca us esperen llibres molt interessants.